Memòria històrica: La nova llei incorpora un nou sentit al passat

Diari de Balears Digital 5-11-2007
La mesura legislativa afectarà bona part de l'herència falangista existent a les Balears
ANDREU MIR GUAL. Palma.
Després de tantes anades i vingudes, just a les acaballes d'aquest any de 2007 el Congrés dels Diputats ha donat el vistiplau al projecte de la llei de memòria històrica. Tal com esmenta el projecte de llei, la mesura té com a finalitat reconèixer i ampliar els drets d'aquelles persones que sofriren la persecució o la violència per qüestions polítiques o ideològiques durant la Guerra Civil o durant la dictadura. A més, també s'intentarà promoure la reparació moral i la recuperació de la memòria personal i familiar.
Com era d'esperar, des que el Govern de Rodríguez Zapatero anuncià la proposta, s'han multiplicat exponencialment les reaccions de les diferents formacions polítiques d'arreu del l'Estat. No debades, ens trobam davant d'una temàtica dotada d'una singular sensibilitat, ja que es tracta de mastegar velles memòries que no tingueren el mateix regust en totes les boques. En qualsevol cas, les Balears no queden excloses d'aquesta proposta legislativa. En aquest sentit, el pas de la guerra i sobretot de quaranta anys de dictadura hi han deixat tot un catàleg de restes que s'han projectat fins als nostres dies. Entre l'herència franquista hi trobam la simbologia que el Caudillo s'encarregà de difundir durant llur el seu arreu dels carrers i les places de la nostra geografia. Fins ara, a nivell normatiu el panorama era prou aclaridor: els símbols franquistes eren part de l'herència col·lectiva, com ho eren també els republicans.
La posada en marxa de la popularment coneguda com a llei de memòria històrica, baratarà substancialment l'escenari en qüestió. La proposta de l'actual Govern de Madrid prohibeix l'exposició pública de qualsevol simbologia relacionada amb l'època de dominació del general Franco. D'aquesta manera, topònims que formen part de la nostra quotidianitat, com ara la plaça palmesana del Tinent Coronel Franco, passaran a la història. >Tot i això, la iniciativa impulsada per l'Executiu socialista planteja que aquells símbols que siguin catalogats d'interès, no es podran retirar en cap cas. Vet aquí la raó per la qual el monument de la plaça de sa Feixina -just devora la de Santa Catalina, a Palma- segurament no serà retirat. Un altre dels ítems que s'esmenten en el projecte és el de les tasques relacionades amb la recerca, el reconeixement i la identificació dels cossos enterrats a les fosses comunes.
Pel que fa a Mallorca, les investigacions empreses fins ara demostren l'existència de tres zones on hi ha enterrat un cert nombre de membres relacionats amb les tropes republicanes. D'aquesta manera, parlen de Porreres, Manacor i també del cementeri de Palma.
Les disposicions que es remarquen en aquest nou marc, pareix que incentiven i estimulen la recerca, però en cap cas no l'exigeixen. De fet, es preveuen aquestes activitats de recuperació com a «voluntàries» per a les administracions competents, que podran indagar en les investigacions juntament amb les diverses associacions o particulars que hi participin.
L'Associació per a la Recuperació de la Memòria Històrica de Mallorca ja ha començat les gestions per treballar en algunes de les fosses comunes afectades pels fets succeïts durant els anys trenta i quaranta del segle passat. Concretament, Margalida Capellà -professora de la UIB i integrant d'aquesta corporació- corroborà que «ja hem iniciat els contactes amb l'Ajuntament de Palma per posar en marxa un estudi que tengui com a resultat un memorial de les víctimes que caigueren a la fossa comuna del cementeri palmesà a les acaballes dels anys trenta». A més d'això, s'han previst trobades amb l'Ajuntaments de Manacor i amb el de Porreres per tal d'establir lligams dels quals derivin recerques profitoses.
Els arxius de l'era franquista també esdevenen un punt d'interès històric. L'inventari dels arxius existents a les Illes Balears no és gaire nítid. Tot suggereix que la documentació més sucosa es trobava a l'Arxiu de l'Exèrcit, en algunes seus de l'Església i en indrets concrets com ara l'antiga presó de Can Mir, arran de la plaça d'Espanya de Palma.
Les investigacions que s'han portat a terme fins ara han topat amb la manca de transparència d'algunes de les fonts, i amb la desaparició de molts de documents que s'han anat perdent amb el pas del temps. Just aquestes pèrdues ja han posat fre a les indemnitzacions de molts dels afectats, tal com ho demostren les denúncies de persones empresonades a Can Mir. S'ha de recordar que els represaliats i les seves famílies podran acollir-se, com a la resta de l'Estat, a la declaració d'il·legimitat de la normativa franquista, amb la qual cosa s'obre una encletxa per demanar la revisió de les sentències, tot i que està per veure què faran llavors els tribunals.
Sigui com vulgui, la futura llei té un caràcter molt general. Així, s'obre la porta a les comunitats autònomes per tal d'eixamplar el sentit de la proposta. A Catalunya, per exemple, s'ha constituït una Direcció General de Memorial Democràtic, i és més que previsible l'aprovació futura d'una llei referida a aquesta qüestió.
Quant a les Illes Balears, hi ha una proposició no de llei, presentada pel Bloc al Parlament, que proposa obertament la creació d'una nova institució per coordinar, gestionar i desenvolupar les disposicions de la llei. Les paraules de l'historiador David Ginard resumeixen a la perfecció el sentit de la llei: «No fa més que posar una primera pedra, ara convé que les nostres institucions autonòmiques s'involucrin de ver en aquesta qüestió, però no per mitjà d'intervencions puntuals i aïllades, sinó amb una actuació global».