El Jonquet, un any aturat

dBalears.cat 2--8-2010

Tot i la declaració BIC, la redacció del nou PERI per al barri històric de Palma es manté congelada. Els molins continuen degradant-se i Cort no té previst expropiar-los

Els molins són usats avui en dia com habitatge improvisat per alguns sense sostre. Foto: M.À.Cañellas

Tot i que ja ha passat més d'un any des que la ponència tècnica de Patrimoni va donar el vistiplau a la declaració de Bé d'Interès Cultural (BIC) al barri del Jonquet, el nou Pla Especial de Renovació Interior (PERI) encara no s'ha començat a redactar. Es manté el que modificà de manera poc transparent el PP l'any 2003. La declaració BIC implica, per força, refer el PERI per canviar l'ordenació urbanística de la zona, criticada de fa temps pels veïns. Però a més de la congelació del nou PERI, des que el Jonquet es declarà BIC no s'han fet les obres necessàries per rehabilitar els dos molins més degradats, el d'en Celós i el d'en Garriguera, i l'Ajuntament no preveu expropiar-los per manca de doblers.

Segons fonts municipals, la redacció del PERI del Jonquet és en la fase d'estudis previs. Tot indica que no és que no hagi avançat per intentar bloquejar-lo, sinó per saturació d'Urbanisme. De fet, les mateixes fonts diuen que ara, passat un any, l'Ajuntament es planteja fer un concurs perquè una empresa externa faci el PERI.
Mentrestant, però, el PERI continua aturat i Cort no pot donar llicències d'obres al barri. Si algú vol fer-hi cap actuació, ho ha d'autoritzar el departament de Patrimoni del Consell. Tampoc no es poden fer esbucaments, ampliar el volum de cap edifici o parcel·lar-lo. De tota manera, segons el director insular de Patrimoni, Gabriel Cerdà, al Jonquet s'han concedit fins ara el 90% de les llicències d'obres que s'han demanat.

Els veïns també esperen el nou PERI des que començaren els tràmits per la declaració BIC, ja que obrirà una via perquè puguin fer-hi al·legacions. Volien "intentar recuperar els vials públics que ens varen usurpar", avisava fa un any l'activista veïnal Margalida Rosselló. En una reforma del PERI en l'època del PP ‘desaparegueren' uns carrers que passaren a formar part d'una propietat privada. Doncs bé, de moment encara no ho poden fer. I si Cort començàs la redacció del nou PERI ara mateix, possiblement encara caldria esperar un any perquè s'enllestís. A banda, cal recordar que les reformes d'ordenació de l'època del PP permetien el macroprojecte urbanístic que hi impulsà Acciona, ara aturat per la declaració BIC.

Molins

Un altre dels aspectes inamovibles del Jonquet és la situació dels molins, sobretot dels d'en Garriguera i d'en Celós, els més degradats. Són de propietat privada i els amos no els han rehabilitat. Cort just actuà per evitar que fossin un perill públic i els envoltà amb un tancat. Acordà actuar-hi d'ofici, però segons fonts municipals els propietaris encara tenen uns mesos de termini per fer-hi les obres i l'Ajuntament no podrà actuar-hi fins que no s'acabi, passat el mes de desembre. Mentrestant, però, les relacions entre Urbanisme i els veïns del Jonquet no són en el millor moment. Aquest mateix juliol la regidora d'Urbanisme, Yolanda Garví, no assistí a una tertúlia sobre els molins organitzada per l'associació de veïns del barri i ARCA. I no era la primera vegada que intentaven parlar-hi. La reunió s'havia convocat expressament el dia que li anava millor, però ni tan sols hi acudí algú de part seva. Just hi anaren Cerdà i la directora general de Patrimoni, Antònia Amengual.

Tensió entre el PSIB i el PSM per ajornar el BIC del centre

Quan Cort demanà al Consell de Mallorca que ajornàs la declaració BIC del centre històric, just a principi d'aquest mes, el PSM no hi estava d'acord. Es mostrà preocupat, ja que considera imprescindible la declaració per evitar pràctiques agressives contra el patrimoni. A més a més, un dels arguments que brandà el gerent d'Urbanisme per aturar el BIC del centre era que quedarien aturades totes les llicències d'obres, fins i tot les que ja s'havien concedit, però això mateix no va ser un problema en el cas del Jonquet. Així doncs, mentre el PERI del BIC del Jonquet no avança, el BIC del centre ha quedat aturat fins a nova ordre. I tots dos s'han travat al mateix lloc: a Urbanisme.

El TSJB concluye que el Consell actuó según la ley en Bastió d'en Berard

Última Hora Digital 27-7-2007

Imagen de la cantera romana descubierta en el solar de Bastió d'en Berard, sobre la muralla.6-2-2005. AA.VV. Sa Calatrava

El Consell de Mallorca actuó conforme a la ley al ordenar en 2001 un control arqueológico y, posteriormente, una intervención arqueológica en las obras de un edificio de la calle Bastió d'en Berard de Palma, justo encima de la muralla. A esta conclusión ha llegado el Tribunal Superior de Justicia de les Illes Balears (TSJB), que desestima la reclamación de responsabilidad patrimonial interpuesta por el grupo inmobiliario Castellví contra la institución insular y por la que le reclamaba más de cinco millones de euros.

Cabe recordar que durante la excavación se halló en el solar un yacimiento romano, estructuras murarias y una cantera también de época romana. También salieron a la luz, en distintos lugares del solar donde luego se construyeron pisos de lujo, centenares de restos óseos de afectados por la peste del siglo XIV.

Los hallazgos supusieron que el proyecto de construcción del edificio debiera demorarse y modificarse en varias ocasiones, bajo la premisa de proteger al máximo los restos.

En abril de 2005, la Commissió de Patrimoni del Consell aprobó definitivamente el proyecto modificado. La constructora Castellví inicia entonces un proceso para reclamar al Consell una indemnización por los perjuicios que todos los trámites habían generado, a juicio de sus propietarios.

Respecto a la sentencia del TSJB, Biel Cerdà, director insular de Patrimoni, manifestó su «satisfacción porque se ha demostrado que el proceso por parte de la Ponencia Técnica de Patrimoni y la Commissió fue correcto, acordando que los restos arqueológicos podrían condicionar el proyecto». «Esto es algo que la sentencia deja claro», afirma Cerdà, quien recuerda que, como en su día se decidió desde el Consell, «las prescripciones se tenían que cumplir y el riesgo iba a cuenta del constructor».

La història imperceptible de Palma

dBalears.cat 26-7-2010

El centre antic de Ciutat conserva importants elements arquitectònics dels nostres avantpassats. Just quan s’acaba d’ajornar la declaració del nucli històric com a BIC, proposam una ruta per alguns dels seus racons més amagats

Més enllà de les esglésies, els palaus i els castells, Palma és una ciutat que, de manera quasi imperceptible, és testimoni d'un llegat històric importantíssim per a la cultura. Romans, àrabs, cristians... tots han anat deixant la seva empremta a la ciutat (i remodelant els edificis a la seva conveniència). L'estiu és un bon moment per endinsar-se en els ombrívols carrers del centre històric, una zona amb un disseny urbà "intencionat per afavorir la il·luminació de les cases a través dels patis interiors", afirmà l'historiador i guia de la ruta, Tomàs Vibot.

Una de les restes més antigues que es conserven és la porta de l'Almudaina, al carrer d'en Morey, que data del segle V dC i que fou part del diàmetre de la murada romana. "Els fonaments romans foren reutilitzats i en el temps dels àrabs delimitaven l'entrada del barri de l'Almudaina, el més luxós de la ciutat". Amagat, al pati de Can Ordines d'Almadrà, hi trobam una altra resta del temps dels romans, un monument funerari que conserva la inscripció "Ara Manlia Seupultura". L'imperi romà també va establir bases en l'urbanisme de la capital. Els carrers Estudi General i Son Roc eren els més importants. "Els anomenats Cardus i Decumanus, el cor de la ciutat", puntualitzà Vibot, qui afegí que "les traçades dels actuals carrers de Sant Miquel i Sindicat ja eren molt importants en aquell temps".

Urbanísticament, l'herència de la presència àrab és igualment palpable a Palma, però no tant per la importància que tingué. "Ni més ni manco que el perímetre de les Avingudes coincideix amb els terrenys que delimitaven l'antiga Medina Mayurqa, la vuitena ciutat més gran de tot l'Al-Andalus", comentà l'historiador sobre el projecte d'ampliació de la zona BIC del centre de Palma, que actualment està en punt mort.

L'Hort del Bisbe és un altre indret que amaga secrets àrabs, ja que s'hi conserva l'estructura d'una sínia musulmana. "En aquest període, les cases es construïen amb un hort; era part de la seva cultura", precisà. Una portella que dóna al parc de la Mar, l'imponent arc de l'Almudaina i el minaret del convent de Santa Clara són altres restes que transporten el caminant cap a la Palma musulmana.

Però si hi ha un estil arquitectònic que perdura per molts de racons del barri vell aquest és el gòtic. En les noves construccions cristianes, pràcticament només es pot veure romànic a l'arc d'entrada a la capella del Temple. Aquesta construcció, aixecada pels àrabs per fer la funció de ciutadella, té un domini del gòtic aclaparador a la resta. L'edifici conté uns arcs magnífics, amb els característics finals punxeguts i, a pocs metres, al carrer Botons, hi podem trobar també una façana amb elements d'aquest estil força visibles. Algunes de les mostres gòtiques més ben conservades es localitzen arreu de diferents patis i façanes del centre de la ciutat. L'escala del pati interior de Cal Comte de la Cova, on actualment hi ha l'Escola de Turisme, Can Weyler i Can Catlar del Llorer. I és que, per respirar essència històrica, tan sols ens hem d'endinsar pels carrerons del centre, alçar la vista i guaitar encuriosit pels racons.

El Balaguer, a mig bastir

dBalears.cat 25-7-2010

Finalitzen les obres d’urgència a l’emblemàtic casal a l’espera que s’iniciï la segona fase. Cort creu que les tasques podrien continuar a principi d’any

Francesca Marí.Després de tretze mesos d'obres, el Casal Balaguer ja no es troba en perill. La primera part de la rehabilitació ha finalitzat. Ara caldrà esperar fins al principi de l'any que ve perquè continuïn les tasques en l'anomenada "segona fase". Això espera la regidora de Cultura de Cort, Nanda Ramon, qui confirmà ahir que dimecres que ve, dia 28, la Fundació Palma Art adjudicarà la redacció del projecte arquitectònic d'aquesta segona etapa. "Esperam tenir-ho adjudicat a final d'any. Després començaran de nou les obres", assegurà. El projecte d'execució puja a quatre milions d'euros i l'Ajuntament palmesà ja n'ha aconseguit 2,5 (un i mig provinent de la Llei de capitalitat i un del fons europeu Feder).

Pel que fa a les tasques acabades, s'han centrat en la consolidació i la restauració de la teulada i l'estructura, molt malmesa després d'anys de filtracions i humitats. "El Casal Balaguer era una taca fosca en el centre de Palma i la seva rehabilitació és un repte històric que té certa complexitat a causa de les característiques de l'edifici", hi va afegir la regidora. De moment s'han rehabilitat 1.400 metres quadrats dels 2.800 que té el local. Les feines han consistit en la construcció d'un eix vertical de comunicació -accessos i escales- i la substiució de la coberta. Amb això el casal té ara nous espais de llum i ventilació, com també sales polivalents a la planta superior de la casa que fins al moment no existien.

Destaca també la restauració del voladís de fusta, que "s'ha fet de manera artesanal" segons confirmà també l'arquitecte Xisco Pizà. El total del pressupost per a les tasques realitzades des del maig de 2009 fins ara ha estat de 2 milions d'euros. "Aquesta rehabilitació era imprescindible tant per a l'edifici com per als vianants", digué amb referència a les bastides que s'hagueren de posar a la façana i als laterals de la construcció per motius de seguretat. La segona fase de la restauració, que -recordem-ho- costarà el doble de la realitzada fins ara, se centrarà en el restabliment de l'estat original del pati de l'emblemàtic casal, que canviarà dràsticament la fisonomia del Balaguer. S'obriran de nou totes les arcades d'aquest espai, que temps enrere era el més gran de Ciutat. L'altre vessant de les futures obres anirà dirigit a la planta noble de l'edifici de Josep Balaguer, que serà museïtzada, a més d'acollir un nou centre de documentació i biblioteca.

Les restes arqueològiques trobades aquests primers tretze mesos també seran reubicades en aquesta segona fase. Són les dues arcades d'origen islàmic, que "es reubicaran a la part medieval, als carrerons que hi ha entre l'edifici i la Fundació Barceló", segons l'arquitecte, qui digué també que el tram de la font de la Vila descobert es mantindrà visible al públic.

Felanitx: En busca de ideas para frenar la degradación del centro histórico

Última Hora Digital 19-7-2010

G. Mas. Bajo el lema Idea Felanitx, la sociedad civil se está movilizando para poner fin a la degradación del centro histórico de la ciudad y su entorno tanto a nivel urbanístico, social y económico. La intención de este grupo consensuar entre todos los colectivos un documento de mínimos para que se convierta en un elemento de debate social sin imposiciones para ser remitido al Ajuntament de Felanitx.

En un principio de diagnóstico de la situación, en lo que se refiere a urbanismo se culpabiliza de la degradación a la falta de una normativa adaptada a las situaciones actuales además de una lentitud de las tramitaciones administrativas. Ello, según este grupo, impide la reforma de viviendas y comercios a expensas de un plan especial previsto en las Normas Subsidiarias del municipio pendiente de aprobación en el Consell de Mallorca.



Dificultades

En materia económica se plantean iniciativas que frenen el cierre y la competitividad de otras zonas frente al centro, dificultando el desarrollo de diferentes actividades. En lo social, Idea Felanitx considera que la falta de vivienda y de lugares públicos en condiciones provoca que la actividad cotidiana de ocio se desplace hacia otras zonas, así como «la dificultad de arreglar una vivienda y en la calidad de vida por la falta de aparcamientos». También se hace referencia a la necesidad de trabajar por la integración de los habitantes de diferentes orígenes, «sociedades muy separadas por sus actividades y objetivos».

En una de las conclusiones expuestas, este colectivo considera que Felanitx «es un espacio de difícil tratamiento, con un valor patrimonial infravalorado y con escasas inversiones fomentado por una falta de planificación en su conjunto, por ello hay que tomar decisiones valientes».

La iglesia parroquial de Santa Creu

diariodemallorca.es 18-7-2010

BARTOMEU BESTARD (*) Tal como se advirtió al tratar la historia del oratorio de Sant Llorenç, la parroquia de Santa Creu, es institución medieval creada unos años después de la conquista de Mallorca de 1229. Berenguer de Palou, uno de los principales de la conquista, obispo de Barcelona y señor feudal de la porción dónde se encontraba la parroquia, quiso que el templo estuviese bajo la misma advocación que la catedral de la capital catalana: es decir de la Santa Cruz.
Ya se vio que la primera construcción que se hizo fue el oratorio de Sant Llorenç, situado –como cuerpo independiente– debajo del presbiterio del actual templo parroquial. El proceso repoblador, consolidado después de haber pasado más de cien años después de la conquista de Mallorca, provocó un lógico crecimiento de la población parroquial, lo que obligó a replantearse las dimensiones de la iglesia. Sabemos con certeza que hacia 1352 se había empezado a construir un nuevo templo, el cual se inició "pel cap", es decir, por el ábside, y éste se asentó sobre el oratorio de Sant Llorenç. Las obras de la iglesia se realizaron a un ritmo lentísimo, pasaron muchos años, siglos, antes de que los feligreses de Santa Creu la viesen acabada. Entre las causas que explican esta lentitud constructiva, sin duda se encuentra la cesión de la parroquia, por orden directa del Papa, a los monjes cartujos a partir de la temprana fecha de 1402. A partir de entonces Santa Creu dependería del prior de la Cartoixa de Valldemossa, el cual se convertiría en su rector. Este hecho provocó que las obras de la iglesia se situasen en un segundo plano y, por tanto, que marchasen con ritmo lento. Hacia 1588 se documenta que ya había empezado la devoción por el Sant Crist, que tanta fama llegaría a conseguir. En 1599, durante la visita pastoral del obispo Vich y Manrique se anotó: "La obra de la iglesia hace tiempo que está paralizada; que se vuelva a reanudar". Fue precisamente este insigne obispo el que obligó a los monjes cartujos a renunciar a quedarse con una parte del dinero que producía la parroquia. A pesar de estos cambios, la situación, lejos de solucionarse empeoró, pues en 1616 la parroquia amenazaba ruina, incluso se tuvo que trasladar el altar mayor de sitio debido a una enorme grieta que había aparecido en la clave mayor de la cúpula. Fue en estos momentos desesperantes cuando apareció uno de los mecenas más recordados de Santa Creu: don Joan Mir, el cual pagó toda la fachada norte de la iglesia quedando blasonada bellamente con su escudo de armas. Entre 1718 y 1728 se detecta una intensa actividad constructiva. Se construye el bello portal lateral, presidido por la imagen de Santa Elena, se construyen las bóvedas que faltan por cubrir la iglesia y se reconstruyen algunas de las ya existentes, como es el caso de la bóveda del presbiterio que data de 1736, la cual fue sufragada por la familia Salas tal como denuncian sus armas en la clave de bóveda. El coro data de 1780. Hacia finales del siglo XVIII, se puede considerar finalizada la iglesia.
A pesar de sus cuatro largas centurias de obras –lo que puede llevar a pensar en un conglomerado de estilos y gustos que se fueron imponiendo a lo largo del tiempo–, a pesar de ello, llama la atención la unidad estilística del templo, pues las formas de tradición medieval son las que presiden la estética general de Santa Creu. Ello fue posible a la enraizada tradición gótica que hubo entre los maestros de obra mallorquines, los cuales –en muchos casos– a finales del siglo XVIII, todavía utilizaban fielmente, de forma natural las trazas y sistemas constructivos de sus mayores.
De esta manera, quien observa el templo tanto desde fuera como desde su interior, no duda en encasillar la iglesia de Santa Creu como una construcción gótica.
El interior del edificio se articula mediante una nave única flanqueada por capillas laterales, al estilo del resto de parroquias medievales de Palma, exceptuando Santa Eulàlia, con un presbiterio semicircular también con capillas que lo circundan. El retablo mayor, presidido por santa Elena, data del siglo XVIII, el cual fue costeado por el capitán Barceló, hijo ilustre de nuestro antiguo reino, terror de africanos e ingleses y benefactor incansable de Santa Creu. Antiguamente presidía el templo parroquial Nostra Dona de Santa Creu (s. XV) que en la actualidad se conserva en una capilla lateral con el mismo nombre. Entre sus capillas laterales, la de Nostra Senyora del Bon Camí, es la más concurrida. Preside su retablo una bella pintura medieval de la virgen datada a finales de la Edad Media. Otra advocación de la Virgen en Santa Creu es la Mare de Déu de la Pau. Esta imagen presidió el altar de un pequeño oratorio que se encontraba en la calle de la Pau, el cual desapareció en 1866. El oratorio era propiedad del Ayuntamiento por lo que el alcalde Manuel Mayol solicitó a la parroquia que se hiciera cargo de la imagen y altar. Ello explica que hoy encontremos dicha imagen en la parroquia. El 24 de enero era el día de su celebración. En 1911 todavía tenía costumbre el consistorio palmesano de concurrir a la capilla con los maceros y el maestro de ceremonias. Sería larguísimo recordar todas las piezas de arte de este templo. Aquí sólo recordaremos algunas, como la pintura medieval de San Cristóbal, datada y atribuida, según Gabriel Llompart, a Francesc Comes. Otra imagen digna de mentar es la Santa Elena realizada por el escultor catalán Adrià Ferran. Pero sin duda, la imagen que más devoción ha tenido entre los feligreses es la del Crist de Santa Creu, una imagen que según la tradición, que se remonta al siglo XVI, se halló en un nicho al desmontar una pared de la calle de Sant Llorenç: "Gran reverencia se deu/ a vostra Imatgte sagrada,/ dins una paret trobada,/ Santo Cristo de Santa Creu".

Can Weyler

CARLOS
GARRIDO
WWW.CARLOS-GARRIDO.COM La compra de Can Weyler por el Consell de Mallorca supone una buena noticia. La Palma antigua es una ciudad esencialmente gótica. Las calles medievales, conventos y monasterios, y los viejos caserones transformados en los siglos XVII y XVIII conforman la trama urbana. Durante años, la que fuera vivienda del famoso general se ha podido conservar gracias al esfuerzo de Arca, que sin apenas medios la ha convertido en un centro vivo. Ha recuperado partes del edificio. Y sobre todo ha evitado que se convirtiese en un lugar de residencia de "alto standing", con la acción deformadora que ello hubiese supuesto.
Can Weyler y Can Serra, que por cierto se encuentra en un estado lamentable, son dos de los mejores exponentes de vivienda señorial de los tiempos góticos. Ahora se abren unas expectativas esperanzadoras. Lo mismo que ha ocurrido con el Temple o Can Oleo. Auténticos puntos de referencia para el patrimonio palmesano.
Can Weyler ha servido de marco para conciertos, presentaciones, conferencias. Con su arquitectura laberíntica y misteriosa. Por las noches siempre se escuchaba algún ruido lejano, perdido en las alturas o las escaleras. Como si fuese un fantasma intentado demostrar que pese a todo seguía en su puesto. Ha servido de taller, de estudio musical, de lugar para trabajos intelectuales. Se recuperaron sus espléndidas coronellas, se abrieron arcos ocultos y se descubrió incluso un nido de rata gótica. Frente a la idea cara y rimbombante del patrimonio que tanto prospera, se conservó a base de una política muy sencilla, constante, y sobre todo gracias a un elemento que muchas veces se echa en falta: el amor. El afecto por aquello que se está conservando.
Ahora sólo cabe esperar que el Consell sepa tratarla con el mismo sentimiento. Porque la experiencia nos dice que no siempre la pertenencia a un organismo público lo garantiza todo. Demasiadas veces se cae en el folclorismo de las fotos y los actos oficiales, la publicidad y la fanfarria, olvidándose lo más importante. Que es la esencia de aquello que se conserva.
Todos cuantos queremos a Can Weyler, porque hemos dejado algo de nuestra vida en ella, esperamos que la gestión que haya de mantenerla en el futuro sea digna de la herencia que acarrea.

Del mismo autor, Diario de Mallorca 25-10-2003 : La rata arqueológica

Santa Eulàlia torna a lluir

dBalears.cat 4-7-2010

Un any i mig de feina i més de dos milions d’euros invertits en obres de rehabilitació han renovat per complet l’aspecte exterior d’aquesta església, tot un símbol de la ciutat de Palma

Gabriel Amengua. L'església de Santa Eulàlia torna a lluir. Després d'un any i mig llarg d'obres de restauració durant el qual bastides i xarxes han embolicat aquest temple situat al cor de Palma, la teulada, el campanar i les façanes laterals gaudeixen d'una rehabilitació integral i reflecteixen la lluminositat d'aquestes primeres setmanes d'estiu.

La necessitat de reformar l'edifici es convertí en una urgència arran d'una tempesta de l'any 2005. El fenomen meteorològic s'endugué un metre i mig del capcurucull del pinacle del campanar, cosa que provocà un efecte d'allò més cridaner en el paisatge aeri de la ciutat, amb la punta de l'estructura penjant. Tot i això, l'estat de l'immoble, tant de conservació com per la brutor acumulada, hi demanava una intervenció profunda, atès que la carismàtica església palmesana no gaudia d'una rehabilitació de característiques semblants des de final del segle XIX.

Ara, el temple cristià més antic de Ciutat gaudeix d'un aspecte completament renovat i aquests dies se'n retiraran les darreres tanques i bastides, que li impedeixen lluir amb tota l'esplendor. De fet, tan sols "s'han d'acabar de polir les portes de ferro de la façana principal per finalitzar l'obra", afirma Bartomeu Bennàssar, arquitecte del Bisbat i que ha vigilat la feina feta per l'empresa Refoart.

Les tasques per restaurar Santa Eulàlia s'han enllestit en quatre grans etapes. "La primera ha consistit a recuperar-ne la coberta, a més dels setze pinacles menors que la decoren", comenta Bennàssar, que recorda que "algunes peces s'hi han hagut de posar noves".

L'arquitecte explica que el més complicat ha estat la feina al pinacle del campanar, perquè "no és senzill alçar quaranta metres de bastida". Així mateix, afirma que muntar tot l'entramat perquè puguin fer feina els obrers i els restauradors ha suposat "entre un 10 i un 15% de la despesa total de l'obra". El pinacle original s'ha pogut conservar, tot i que ha estat necessari fer importants canvis en l'estructura. S'hi ha col·locat una brosta nova d'acer inoxidable que substitueix l'antiga de ferro reforçat amb plom i s'hi ha hagut de col·locar un parallamps nou.

També s'han canviat completament els vidres del campanar per unes làmines de metacrilat. "Estaven en molt mal estat: d'una banda, els vidres podien caure al carrer i, de l'altra, la seva disposició feia que l'interior es convertís en un niu de coloms", afirma Bennàssar. La fusta de la barbacana del campanar també ha estat tractada contra el corc per garantir-ne un estat de conservació correcte.

Les dues altres fases del projecte s'han executat en sentit descendent per fer netes les façanes i les terrasses. A més, s'ha aprofitat per canviar el cablatge elèctric i renovar-lo, a fi que la instal·lació sigui més segura i discreta. També s'han repassat el paviment de la façana central i els grafits de les parets. L'aspecte lluent que ara exhibeixen els exteriors de Santa Eulàlia es deu a una acurada neteja amb silicat d'alumini aplicat amb pressió, un procés que ha exigit molta cura "per no danyar la pedra", comenta l'aparellador del Bisbat. El pressupost inicial de la intervenció era d'1,8 milions d'euros, tot i que les despeses s'han incrementat fins a sobrepassar els dos milions. "El 60% del cost de les feines ha estat subvencionat per la Conselleria d'Obres Públiques, mentre que la resta de la rehabilitació ha estat assumida per la parròquia", manifesta Bennàssar. Hi precisa que es tracta d'una classe d'actuació "molt costosa" i que en alguns moments n'ha perillat la continuïtat. "Arribàrem a pensar de paralitzar l'obra i de posar xarxes protectores pels despreniments al carrer", afirma.

La cara de l'església de Santa Eulàlia torna a impressionar i pels voltants ja s'hi poden veure turistes admirant i fotografiant el monument.

El Temple desde el islam al cristianismo

diariodemallorca.es 5-7-2010

Los arqueólogos de la antigua almudaina de Gumara descubren las fases del edificio desde sus orígenes hasta el día de hoy

El arqueólogo Llorenç Vila pica una pared para llegar al muro original. Foto: Element

RAQUEL GALÁN. PALMA. Los arqueólogos ya saben qué elementos de las antiguas torres del Temple se deben eliminar. Tras varios meses de minucioso trabajo, han llegado a los orígenes de este edificio, lo que queda de su construcción como fortificación islámica. De las diez torres sólo se conservan dos, aunque éstas servirán para aprender cómo era antaño la almudaina de Gumara.
La empresa de arqueología Elements, contratada por el Ayuntamiento, acaba de dar a conocer los resultados de su análisis y ahora son las administraciones públicas, Cort y el Consell de Mallorca, quienes tienen que decidir hasta dónde llegará la recuperación del pasado medieval. Es un monumento declarado Bien de Interés Cultural (BIC), lo que significa que cualquier actuación tiene que encaminarse a preservar sus orígenes.
Sin embargo, también es necesario un estudio arquitectónico de la estructura para conocer qué soluciones constructivas deberían adoptarse para la eliminación de los elementos añadidos, como el cuerpo central, levantado en el siglo XIX.
Lo que se conoce por el momento, a la espera de los resultados de las dataciones mediante carbono 14, es que la fortaleza fue construida a principios del siglo XII. El material cerámico recuperado por los arqueólogos Llorenç Vila y Noemi Prats así lo atestiguan. Algunos hallazgos están muy bien conservados, como por ejemplo la mayoría de las almenas originales, que representan los salientes verticales que coronaban ambas torres y permitían la defensa con cierta protección desde la parte más alta del edificio. Estas almenas se encuentran un metro y medio por debajo de las ahora visibles, detalla Prats. Otro elemento original que está previsto recuperar son las saeteras halladas, así como una cámara de tiro descubierta en lo que hoy es el tercer piso del edificio. Las aberturas en los muros que servían para disparar han permanecido ocultas debido a las reformas posteriores.
La intención de Cort es que el proyecto de intervención esté a principios de año. Este edificio municipal se convertirá en un monumento musealizado, es decir, se facilitará la lectura del edificio para que los visitantes puedan comprender desde el exterior su funcionalidad original.
Tras repicar las paredes y excavar el subsuelo en extensión, donde se encontró un sistema de gestión de agua anterior a las torres, los arqueólogos terminaron su trabajo. Su estudio servirá para conocer mejor la antigua Madina Mayurqa.

Cort aplaude la retirada de la tramitación de BIC del centro histórico

diariodemallorca.es 3-7-2010

J. CAPÓ. PALMA. La tramitación de la declaración como Bien de Interés Cultural (BIC) por parte del Consell de Mallorca del centro histórico de la ciudad quedó sobre la mesa de la Comisión Insular de Urbanismo a petición del ayuntamiento de Palma con el fin de analizar con más detenimiento las consecuencias de la suspensión del otorgamiento de licencias. La concejala de Urbanismo, Yolanda Garví, realizó la petición del aplazamiento después de que la semana pasada tuvieran conocimiento de que la propuesta de la ponencia técnica incluía en la delimitación de BIC todo el centro histórico comprendido en el recinto interior de las Avenidas y el Paseo Mallorca.
El gerente de Urbanismo, Bartomeu Tugores, explicó que antes de continuar con la tramitación se debe valorar el impacto de las suspensión de licencias sobre las obras de urgencia que se ordenan como consecuencia de las inspecciones técnicas, o que ésta estará en vigor no sólo durante la tramitación, sino también hasta que Cort no haya adaptado el planeamiento a la declaración de BIC.

Cort rectifica i fa que el Consell ajorni el BIC del nucli antic

dBalears.cat 2-7-2010

Dubon confirma que avui retirarà de l’ordre del dia aquest punt de la Comissió de Patrimoni a instàncies del PSOE de l’Ajuntament, que ho ha demanat d’esquena al Bloc


L.M./Q.T. Cort ha fet marxa enrere en la seva decisió de protegir tot el centre històric de Palma com a Bé d'Interès Cultural (BIC) i paralitzar de manera temporal les llicències d'obra a la zona. La proposta havia d'elevar-se avui mateix en la comissió de Patrimoni del Consell de Mallorca per ser aprovada de manera definitiva. El cas és que l'àrea d'Urbanisme de l'Ajuntament de Palma ha intercedit perquè finalment aquest punt sigui retirat de l'ordre del dia.

Segons fonts del Consell, Cort ha al·legat que en època de crisi no és un bon moment perquè el Consistori perdi ingressos en concepte de llicències ni per impedir que els promotors puguin reactivar la seva situació econòmica.
Ahir, segons va reconèixer la mateixa consellera insular de territori, Maria Lluïsa Dubon, el consell no havia rebut cap comunicat oficial de l'Ajuntament amb aquesta petició, però sí que hi havia la confirmació de la consellera de retirar-lo avui mateix. La proposta va ser aprovada per unanimitat fa només dues setmanes, el passat 21 de juny, per la Ponència Tècnica de Patrimoni, que té un representant del Consistori, i en aquest curt marge de temps Urbanisme ha fet maniobres contràries a la decisió anunciada. La notícia no ha caigut bé a l'àrea de Patrimoni de Cort.
Ahir, el departament que dirigeix la regidora Nanda Ramon no tenia constància d'aquest canvi de parer d'Urbanisme que controla el PSOE. La mateixa edil ha admès que la declaració de BIC era una proposta "positiva" i que en diverses reunions del Consell s'havia tractat aquesta qüestió. En tot cas, "les competències de patrimoni de Cort sempre queden subjugades a les d'Urbanisme", va remarcar Ramon, per la qual cosa aquest departament no disposa ni de la mateixa autonomia ni poder que té l'àrea de Patrimoni del Consell.

Tram final a Can Oleo

dBalears.cat 26-10-2010

Les obres del futur centre de la UIB estaran enllestides abans de final d’any, després de quatre anys de feines. El Govern ja ha aprovat els 2,5 milions que faltaven per a la rehabilitació

Les obres de Can Oleo, futur centre de la Univeristat, sembla que arriben al final, després de quatre anys de bastides i de previsions fallides. Els retards han estat motivats per la dimensió de les tasques de restauració i la falta de pressupost. Aquesta setmana, el conseller d'Educació i Cultura, Bartomeu Llinàs, ha aprovat els 2,5 milions d'euros pendents del total del pressupost, que puja a 4,5 milions.

Les tasques de restauració i adequació de l'emblemàtic casal conclouran en acabar l'any. Així ho assegurà ahir Pere Nicolau, arquitecte responsable de l'obra juntament amb la seva filla Mariona. Precisament la prompta finalització de l'actuació és també un "desig" de la rectora de la UIB, Montserrat Casas, que espera que "Can Oleo estigui en funcionament el curs que ve". Casas féu aquestes declaracions durant la visita oficial dels responsables de la UIB i el conseller Llinàs al casal del carrer de l'Almudaina.

En total, la intervenció haurà costat 4,5 milions d'euros, 1,4 milions més dels prevists inicialment. "Quan s'actua en un edifici històric d'aquestes característiques, és normal que sorgeixin imprevists. Nosaltres hem actuat amb màxima rigorositat", explicà l'arquitecte de l'obra, qui ha prioritzat la conservació dels elements històrics més emblemàtics per combinar-los amb altres de més moderns. "Dels dos edificis que integren Can Oleo, s'ha actuat amb molt de respecte a l'històric, mentre que el conjunt subsidiari té grans transformacions més modernes", explicà Nicolau.

Destaca la recuperació del l'escala gòtica del segle XV, única a Mallorca, o la façana renaixentista de l'edifici principal, que recuperarà les finestres creuades de pedra de Santanyí i el portal gòtic.

El segon pis del casal estarà destinat a aules docents per a seminaris o màsters, mentre que el primer serà la seu del Consell Social de la UIB, a més d'una dependècia per a la rectora Montserrat Casas, qui destacà que de "cada vegada la cooperació privada és més important". La planta baixa de Can Oleo serà ocupada per la llibreria, una sala d'actes, la cafeteria i un "punt de contacte de la Universitat amb la Ciutat", sentencià Casas. L'obra és el resultat de diverses actuacions a partir d'una tipologia gòtica originària.

De moment s'hi han executat les cobertes, la pràctica intervenció estructural i les preinstal·lacions. "La part més difícil ja està finalitzada", apuntava ahir l'arquitecte, qui recordà la col·laboració del professor Josep Mairata perquè la rehabilitació es dugués a terme amb rigor històric. Una vegada acabat el projecte, destacarà, en especial, la passarel·la de ferro i vidre que connectarà ambdós edificis i l'àrea verda que cobrirà el secundari.

“La declaració de BIC a Palma retardarà la sortida de la crisi”

dBalears.cat 26-6-2010

El president dels promotors, Gabriel Oliver, es mostra indignat per la nova protecció del nucli antic. En canvi, el degà del Col·legi d’Arquitectes, Lluís Corral, opina que el sector no ho notarà

Els promotors immobiliaris han rebut amb alarmisme la protecció de tot el centre històric de Palma com a Bé d'Interès Cultural (BIC). El president de l'Associació de promotors de les Balears (Proinba), Gabriel Oliver Cerdà, creu que és una mesura molt poc oportuna que fins i tot "endarrerirà la sortida de la crisi econòmica". Tot i això, el degà del Col·legi d'Arquitectes, Lluís Corral, refreda el sobresalt i no espera que el sector immobiliari en resulti afectat, ni per bé ni per mal.

La decisió d'ampliar la zona BIC -que ja existia al nucli històric- presa per la Ponència tècnica de Patrimoni del Consell encara l'han de ratificar els polítics en la Comissió Insular de Patrimoni i Urbanisme. Oliver, però, ja es mostra indignat, perquè creu que ara s'hauria "d'incentivar qualsevol obra i inversió que doni feina, no paralitzar-les". Ho diu per la suspensió temporal de les llicències d'actuació al centre que implicarà la catalogació de zona BIC.

Quan el Consell notifiqui aquesta declaració a Cort -un fet que hauria de passar la segona setmana de juliol-, el Departament de Patrimoni del Consell assumirà les llicències d'obra. Fins que no s'enllesteixi el nou Pla General d'Ordenació Urbana, l'Ajuntament no en podrà atorgar cap més i totes les que s'hagin de donar o les que s'hagin lliurat quedaran suspeses, atès que Patrimoni les haurà de revisar primer d'una en una. A partir d'aquest moment ja no es permetrà cap intervenció que impliqui esbucar un edifici, parcel·lar-lo o canviar-ne el volum.

Oliver entén que tot plegat "genera inseguretat jurídica", encara que assegura que això passa cada vegada que una administració o l'altra pren una decisió d'aquesta mena. De fet, fins i tot culpa les institucions dels darrers problemes de cruis i d'estructura de les cases del nucli antic. Creu que en aquesta part de Palma hi ha una "protecció excessiva" i que, si Cort dóna una llicència i el Consell no ho fa, o al revés, "al final no es fa res, apareixen goteres, l'immoble es degrada i ja se sap què hi passa".

Tot el centre de Palma serà BIC

dBalears.cat 23-6-2010

La Ponència Tècnica de Patrimoni aprova l’inici de la tramitació per declarar tota la ciutat intramurs com a Bé d’Interès Cultural

Francesca Marí. Tot el centre històric de Palma, el que popularment es coneix com a intramurs, serà declarat Bé d'Interès Cultural (BIC) en categoria de conjunt històric. Així ho aprovà ahir la Ponència Tècnica de Patrimoni del Consell, després de dos anys de treballs i reunions amb l'Ajuntament de Palma.

L'inici de l'expedient d'aquesta declaració s'haurà d'aprovar el proper 2 de juliol en la Comissió de Patrimoni Històric i afectarà el perímetre entre les avingudes Gabriel Alomar i Villalonga, Alexandre Rosselló, plaça d'Espanya, avingudes Joan March, Comte Sallent, Alemanya i Portugal. Precisament, aquest traçat correspon a tota la ciutat dins murada per ser l'espai per on s'estengué Palma des dels orígens fins al segle XIX.

En l'actualitat, Palma disposa d'una normativa de protecció patrimonial fixada l'any 1964 que ha quedat completament obsoleta, segons els tècnics de Patrimoni, i que preveu la màxima protecció per als espais monumentals sense tenir en compte la globalitat de la realitat històrica. En concret, el pla de l'11 de juny de 1964 inclou quatre traçats com a BIC (en color lila a la imatge superior), mentre que la resta del perímetre es considera entorn de protecció (en gris a la imatge superior). Les zones marcades en carabassa eren denominades "zona d'ordenació especial", que protegien sols determinats monuments i espais urbans. Amb la proposta llançada pel Departament de Patrimoni del Consell, l'entorn de protecció desapareix i tota aquesta àrea (a excepció del parc de la Mar) tindria la màxima categoria de protecció patrimonial.

Aquesta declaració, tal com succeí amb el Jonquet, suposarà que no s'hi podran fer "ni demolicions ni augmentar el volum dels edificis fins que Cort aprovi el pla especial, i les reformes i rehabilitacions hauran de tenir el vistiplau del Consell", explicà a aquest diari el director insular de Patrimoni, Gabriel Cerdà. Això suposarà que la nova normativa d'ordenació urbana de Palma, que s'ha d'adequar al Pla Territorial, haurà de preveure un pla especial de protecció. "Serà més feina per al nostre departament, però s'han d'evitar desastres com el de la Jerreria", emfatitzà Cerdà. "Fins ara, la nostra ‘vigilància' es limitava al subsòl sense poder delimitar aspectes tan importants com l'arqueologia vertical, ja s'han perdut massa entorns", afegí el responsable insular, qui volgué destacar que el projecte s'ha duit a terme amb l'acord de l'Ajuntament de Palma.

Val a dir que no és la primera vegada que s'inicien els tràmits per modificar l'entorn de protecció de la ciutat antiga. Ja al 1973, nou anys després d'haver-se aprovat la protecció, el Ministeri d'Educació i Cultura i la Reial Acadèmia de Belles Arts consideraren que aquesta delimitació era inadequada. L'any següent l'Ajuntament inicià els tràmits per a un nou entorn de protecció, molt més ampli que l'actual. Tot i això, no es prosseguí l'expedient fins que el 1995 Cort presentà denúncia de demora i l'expedient caducà. Cerdà espera que ara no succeeixi el mateix i que en un termini de sis a vuit mesos el BIC del centre històric palmesà sigui una realitat.

Una excavación revela el aspecto original de las torres de El Temple

Última Hora Digital 18-6-2010

Josep Massot, Nanda Ramon y Llorenç Vila, ayer, en Can Weyler. P. Bota

M.Díaz.La excavación arqueológica en las torres de El Temple de Palma, realizada en 2009, ha revelado nuevos datos sobre la, hasta ahora, poco estudiada historia de este vestigio islámico del que, gracias a este trabajo de investigación, podemos conocer su aspecto original. Los resultados fueron presentados ayer públicamente en Can Weyler por la concejala de Cultura de Cort, Nanda Ramon; el arqueólogo Llorenç Vila, que dirigió la excavación, y Josep Massot, de ARCA. Vila acompañó sus explicaciones con reconstrucciones virtuales del edificio mediante planimetría en tres dimensiones.
Según explicó a este diario el citado arqueólogo, entre las novedades que aporta su investigación y la interpretación de los datos obtenidos se encuentran la de «definir el aspecto de El Temple desde su construcción en el siglo XII hasta la actualidad», además de establecer «las tres fases de intervención histórica» más relevantes.
La primera sería la de su construcción y, a la espera de los resultados del carbono 14, «los indicios» apuntan a que fueron levantadas en el primer cuarto del siglo XII, antes de la razia pisano-catalana que tuvo lugar entre 1113 y 1115. «Esta es la hipótesis», reflexionó Vila. Inicialmente, las torres se construyeron «a partir de un cuerpo macizo de tapial» y «estaban conectadas mediante un paso franco que funcionaba de defensa principal de la torre, además del paso de ronda situado en lo que hoy es la segunda planta del edificio».
La segunda fase, añade Vila, se refiere a «una gran reforma que se produce a raíz de un episodio bélico de gran magnitud, muy probablemente también en época islámica». Los daños más importantes que sufren las torres «se localizan en la torre septentrional y en la puerta de entrada, que han de ser reconstruidas casi totalmente». Entonces, la puerta se levanta con menor altura para reforzar el sistema de defensa.
Finalmente, la tercera fase se refiere a otra reforma «que se sitúa claramente en época cristiana y, por tanto, atribuible a la orden del Temple», dice Vila. En este momento, «el edificio cambia su apariencia» y lo que eran dos torres de defensa de doble puerta se transforma en un edificio cerrado por la parte posterior.
A partir de esta investigación, Cort se prepara para la fase de restauración, pero, antes, «nos reuniremos con el Consell para sentar las bases de lo que se puede hacer, tanto desde el punto de vista de la legalidad, como de lo que permite la estructura de las torres», dijo Nanda Ramon. El uso de las mismas será monumental.

Dues torres, tres històries

dBalears.cat 18-6-2010

Cort presentà ahir una recreació de l’estat original de la fortificació del Temple. Els estudis arqueològics delaten fins a tres fases en l’estructura, que fou creada el primer quart del segle XII

Núria Martí. Poc s'imagina el ciutadà que camina pel carrer del Temple de Palma la història que amaguen les dues torres que el flanquegen. El grup d'arqueòlegs de l'empresa Elements, dirigit per Llorenç Vila i Noemí Vidal, hi ha estat gratant durant gairebé un any i ahir presentaren les seves conclusions en una reproducció 3D que delimita tres gran fases des de la seva creació, a principis del segle XII fins a l'època dels templaris.

En la primera fase, les torres foren construïdes a partir d'un cos massís de tàpia i van arribar a tenir una altura original de 17,87 metres. Les torres estaven coronades per merlets de punta de diamant que encara es conserven fossilitzats a les parets del que ara és el tercer pis. Fou degut a una episodi bèl·lic de gran magnitud, encara en època musulmana, que les torres patiren la primera gran reforma. La porta d'entrada i la torre septentrional foren refetes gairebé totalment i la fortalesa fou reforçada mitjançant un folre de pedres.

La segona remodelació -una de les més visibles- ens situa ja en l'època cristiana i, per tant, atribuïda a l'orde del Temple. És en aquest moment que les dues torres es converteixen en un edifici tancat a la part posterior. "Aquestes són les tres fases rellevants en tant que el pal de paller de l'edifici era l'ús militar. A partir d'aquí, ja no tenim en compte els múltiples usos domèstics de l'edifici, que l'han anat transformant fins al que tenim avui en dia", exposà l'arqueòleg Llorenç Vila.

D'aquesta manera, feta la inspecció arqueològica, des de l'Ajuntament de Palma -propietari de la construcció- ja es plantegen ara la restauració de les torres. La iniciativa, però, ha de ser consensuada amb el Consell de Mallorca, ja que l'edifici està catalogat com a BIC i, per tant, qualsevol modificació ha de ser aprovada.

Nanda Ramon, regidora de Cultura a l'Ajuntament de Palma, afirmà que "la nostra intenció seria recuperar les torres tal com eren en l'època templària, però hem de tenir en compte les limitacions legals, que ens pot imposar el Consell, i les estructurals de l'edifici mateix". Josep Massot, vicepresident d'ARCA, considerà també vàlida aquesta opció. "La fitxa del Consell estableix que s'han de restituir els materials originals i que les torres no poden estar compartimentades, però no deixa clara quina és l'estructura real de la fortificació", digué Ramon.

Allò que sí que tenen clar des de Cort és l'ús que es farà d'aquestes torres, que serà bàsicament "monumental" per no malmetre encara més l'edifici. "Només la part posterior de la planta baixa podria ser utilitzada com a sala d'interpretació o centre de visites", conclogué la regidora durant la presentació que ahir es féu davant la ciutadania, a Can Weyler.

Jaume Franquesa publica un extenso estudio sobre la evolución de Sa Calatrava

Última Hora Digital 25-5-2010

El estudio, publicado por Documenta, fue realizado por el investigador entre los años 2002 y 2006
Dejadez patrimonial, boom inmobiliario y especulativo, envejecimiento de la población, participación ciudadana, conflictos vecinales. Éstos son algunos de los elementos que configuran la tesis doctoral del antropólogo catalán Jaume Franquesa sobre la barriada palmesana de Sa Calatrava y que ahora se presenta con el título Sa Calatrava mon amour.
La editorial Documenta saca a la luz el trabajo que Franquesa realizó entre 2002 y 2006 en Palma, y que mañana se presentará al público en Can Alcover, a las 20.00 horas.
Para adentrarse de pleno en la fisonomía física y social de la emblemática barriada, Franquesa se alojó durante sus años de estudio en una casa de la zona. «Así fue cómo profundicé en la idiosincracia de este lugar tan activo durante los años setenta con sus movimientos vecinales y que, en los noventa, se convirtió en el punto de mira de las macroinversiones urbanísticas», explica el autor, quien aclara que «en un principio, las políticas de la Administración se dirigieron hacia una vertiente social hasta que, progresivamente, se convirtieron en una política urbanística contra aquéllos que vivían allí».
Franquesa encaja su estudio dentro de la contradicción entre «la ciudad como espacio de vida y la ciudad como mercancía», un proceso que hemos vivido y vivimos desde el llamado boom urbanístico.
El antropólogo deja claro que la degradación de la zona en los años sesenta y ochenta «requería una inversión» y que ésta fue reclamada por sus vecinos. «Compradores e inversores se abalanzaron sobre el centro histórico de Palma atraídos por su calma y belleza; cuando Sa Calatrava no era nada calmada», aclara el autor.
Mención especial también recibe la preservación de su patrimonio histórico. «El patrimonio que, en principio parece un fastidio para los constructores, se convierte de repente en un elemento que hay que poner en valor», ejemplo de aquella ‘calma y belleza' mencionada anteriormente. El objetivo es «que las zonas remodeladas incrementen su valor», apunta al autor en el primer capítulo del trabajo, aunque eso pueda suponer «la sustitución de unos residentes por otros más ricos».

Plátanos contra el patrimonio

diariodemallorca.es 8-5-2010

ARCA denuncia la "falta de respeto" de algunos artistas, como el que ha pintado una banana en el oratorio de Sant Felio

RAQUEL GALÁN. PALMA. Hay un plátano amarillo en el oratorio de la calle Sant Feliu. No forma parte de la exposición Monkey Show, de la galería de arte existente en esta capilla del siglo XIII, pero podría parecerlo. Es un dibujo hecho en el muro de la edificación histórica, junto a la puerta que conduce a la calle Sant Gaietà. Cuando lo vio la asociación proteccionista ARCA, se llevó las manos a la cabeza, porque "es una falta de respeto al patrimonio histórico". Denuncian que "durante los últimos tiempos, las paredes y puertas de algunos edificios históricos de Ciutat se han visto agredidas por la marca de algunos artistas emergentes que han querido mostrar sus trabajos de una forma pública, aunque muy poco ética".
La galería de arte ubicada en el oratorio utilizado como lienzo también considera que "se trata de una actuación horrible en un edificio de estas características", como afirma la propietaria, Jule Kewenig. Por supuesto, se desentiende completamente de la obra, aunque sabe de dónde procede. Lo explica Patricia Feliu: "Hace un par de años encontramos el dibujo de un plátano en las oficinas de la galería y nos dijeron que se trataba de un artista que pinta esto en las galerías de arte del mundo que visita y que le gustan". Es un teutón llamado Thomas Baumgärtel y lleva más de dos décadas difundiendo su famosa banana. Lo conocen bastante en Alemania, tal como detalla Feliu, e incluso ha decorado con sus dibujos de plátanos una de las suites de un hotel de Berlín dedicado al arte.
"Al principio hacía gracia y el dibujo en una pared de la oficina no constituía ningún problema, pero es muy diferente pintar en la fachada de este oratorio. No tenemos nada en contra de él, aunque hay que respetar los elementos patrimoniales de las ciudades", concluye Feliu.
Lo mismo opina ARCA y añade que "la expresión artística es y será parte de las ciudades con una cierta vanguardia, pero cuando esta expresión agrede de forma tan clara una maravilla histórica y artística como es el oratorio de Sant Feliu, se convierte en un reflejo de la falta de conocimiento artístico y cultural".

"No es arte"

"Esto no es arte", remarcan, sino que el dibujo es "irrespetuoso, poco creativo y desacertado". Y plantean como alternativa que "hay otros lugares en los que se puede potenciar la creación de nuevos artistas sin tener que dañar la imagen del patrimonio cultural de nuestra ciudad".
Como recuerda la asociación para la protección del patrimonio, durante estos últimos años diversos artistas han dejado su ´marca´ en las paredes de Palma. Por ejemplo, Albert Pinya dibujó marcianos, naves espaciales y aviones estilo naïf en las calles del casco antiguo. Que se sepa, no lo hizo en ningún edificio protegido.

Un particular restaura gratis un óleo del convento de los caputxins

Última Hora 3-5-2010

A.Busquets. «Hay mucho que restaurar en el patrimonio de las iglesias. Hay que poder ver las pinturas sin el daño provocado por la acción del tiempo y del hombre. Y donde no llega el dinero de la comunidad religiosa debe llegar el esfuerzo de los particulares». Con esta filosofía, Rafael Canyellas lleva desde el mes de septiembre del año pasado trabajando en la restauración de una imagen de Santa Clara procedente del convent dels caputxins de Palma. Canyelles, artista y «restaurador aficionado», dedica cada semana unas horas de su tiempo libre a recuperar esta obra, para posteriormente devolverla a la iglesia.
La labor, llevada a cabo en el taller de Montserrat Dezcallar y Noemí Casellas, junto a Sant Felip Neri, se prolongará como mínimo medio año más. El trabajo duraría entre dos y tres meses si fuera realizado a dedicación completa. Cuando acude al taller, Canyellas comparte espacio con otros particulares que acuden allí a aprender el arte de la restauración. Él, un veterano, dedica sus horas a un patrimonio del que no es propietario. Cuando finalice su tarea, el proceso se completará con «la datación artística e histórica por parte de un experto en historia del arte», explica.
Rafael Canyellas apunta que la obra, de autoría aún desconocida, se situaría «entre el siglo XV y XVI, por el tipo de devoción y de pintura, propia del Gótico tardío». Las imágenes de Santa Clara son bastante habituales en Mallorca, puesto que fue «compañera espiritual de Sant Francesc d'Assís». El óleo probablemente formaba parte de un retablo y fue «cortado bruscamente», como indica el encuadre y la posición del báculo. Otro signo que apunta en esta dirección es la aparición de la torre de un campanario en el extremo inferior del lienzo, que había sido cubierto a posteriori. Este campanario, «posiblemente Santa Clara de Palma», formaría parte del conjunto de la iglesia pintado en la parte baja, luego recortada. La restauración elimina los repintes no originales y recupera la esencia del cuadro, permitiendo diferenciar, visto de cerca, las partes auténticas y las recuperadas.

Els pins de Roma

diariodemallorca.es 12-3-2010

GRUP D´OPINIÓ D´ARQUITECTES Fa poc s´han sembrat més pins a la plaça de la Porta Santa Catalina que ara s´està remodelant. Venen a fer companyia als pins que fa uns anys havien duit cartells amb els noms de les persones que varen apadrinar la seva protecció: Catalina Cantarellas, Leo Bassi, Maria del Mar Bonet... Pins que son ara testimoni de les persones que ajuntaren esforços per a protegir aquells arbres, per a protegir aquell espai quan allà s´hi volia fer un aparcament soterrat. En aquell moment, alguns varen dir que els que defensaven els pins ho feien tan sols per anar en contra de l´ajuntament, utilitzant-los com excusa perquè allà no s´hi fes l´aparcament, però aquella crítica, des del nostre punt de vista, era injusta.
Realment, aquell va esser un enfrontament entre dues maneres d´entendre la ciutat, tant pel que fa a diferents formes de veure la mobilitat urbana i els límits o facilitats que convé posar al cotxe privat dins la ciutat, com pel que fa a diferents concepcions del que ha d´esser l´espai urbà, la percepció del lloc i la memòria de la ciutat. Perquè, efectivament, la plaça Porta Santa Catalina no hagués estat la mateixa amb un aparcament davall i amb una nova plantació de arbres sense cap relació amb el lloc.
I aquí venen al record els pins de Roma, pins als quals el músic Ottorino Respighi va dedicar una de les seves composicions simfòniques i que certament son un element importantíssim en la configuració del paisatge urbà d´aquella ciutat. A Roma, els pins van apareixent aquí i allà, a vegades formant un bosquet a un parc, a vegades aïllats, a les ruïnes del Foro, entre les fileres de xiprers i les tombes romanes a la vora de la Via Appia, o entre moderns edificis aïllats tant als elegants barris residencials com als barris populars.
Vista des d´alt d´un dels seus turons, es veu com els arbres, els pins, van formant sobre Roma un conjunt de taques, punts, línies..., que abasten tota la ciutat i que, més enllà dels seus límits, tenen la seva continuïtat en els pinars de les planes i les muntanyes del voltant. És des d´un d´aquells punts de vista elevats quan es pot entendre com els arbres serveixen també per a lligar la trama de la ciutat amb el territori que l´envolta, com cada pinaret, cada pi sòl, a qualsevol dels seus barris, es realment també una fita i memòria del lloc on som.
Aquestes reflexions que ara i aquí podrien parèixer una mica fora de lloc, pensam que tenen tot el seu sentit si tenim en compte el que ha estat l´experiència recent pel que fa a nous parcs i zones verdes a Palma (Parc? de ses Estacions, Parc de sa Riera...) construïts a la legislatura anterior, i també als nous parcs lligats als corredors verds del mar i de ses vies que actualment tenen els projectes acabats i les obres a punt de començar. Perquè efectivament, molt més important que quans de metres té un parc, és com és aquest parc i quin paper té dins l´estructura de la ciutat.
Seguint aquest fil, per exemple al Parc de sa Riera, pareix encertada la plantació de pins a la vora del Camí de Jesús, donant continuïtat als ja existents a l´hospital psiquiàtric, però en canvi no s´entén per què la vegetació de la resta del parc no és senzillament un arbrat de ribera a la vora del torrent i unes masses d´alzinars, pins i ullastres, vegetació similar a la que podríem trobar un poc més a dalt, entre Establiments i Puigpunyent, a l´entorn de sa Riera. Vegetació autòctona, molt bona de mantenir, que creix molt bé, dura molts d´anys i que aquí, com hem vist que passa a Roma, també serviria per a relacionar la ciutat amb el territori que l´envolta.

I pel que fa als parcs futurs, i especialment al de la façana marítima, voldríem que es tenguessin també en compte aquells criteris en el seu disseny. Perquè aquest parc –ara que s´ha alliberat de l´aparcament que se li volia posar davall– pensam podria esser senzillament un pinar, potser un pinar enriquit amb palmeres i alguns arbres de flors, com el que va fer Rubió i Tudurí al Hotel de Mar a Illetes; o més senzill encara, un pinar nu com el que hi ha davant la platja de Santa Ponça. Perquè evidentment, aquest parc de la façana marítima no pot oblidar la seva vocació futura d´arribar o quasi arribar al mar i a la platja, i tampoc la seva necessària connexió funcional i formal amb el Parc de la Mar, l´entorn de la Seu i la resta d´espais lliures de la badia.

(*) En relació a la defensa de la plaça de la Porta de Santa Catalina volem des d´aquí retre el nostre petit homenatge a la memòria de la gran persona i ciutadana que va ser Rosa Bueno Castellanos