Ferrà i Martorell recull en sis itineraris les petjades dels escriptors per Ciutat

Diari de Balears Digital 19-11-2007

El llibre «Palma vista pels escriptors» mostra com l'Illa ha estat font d'inspiració per a molts

N.MARTÍ. Palma.Després de donar-nos a conèixer els racons més emblemàtics de la Palma romana, musulmana o jueva, Miquel Ferrà i Martorell ens arriba ara amb una nova proposta adreçada aquest cop als més literats. Palma vista pels escriptors, de la col·lecció Ciutat Passa a Passa, ens proposa sis itineraris on els escriptors, contemporanis o clàssics, locals o forasters, han deixat la seva petjada. Són, per posar algun exemple, la casa on va nèixer Ramon Llull, la descripció que George Sand féu de la plaça de Cort, els paratges que inspiraren John Le Carré o les gloses que crearen els clients de la taverna Ca'n Gil a la plaça de Santa Eulàlia.

Segons l'escriptor i membre del Consell Editorial de Diari de Balears, Miquel Ferrà, «la varietat de referències és enorme. A vegades és un llibre sencer, com L'Illa de la Calma de Santiago Rusiñol, i a vegades és simplement una carta, un record o una anècdota». Allò que està clar és que al llarg dels anys Palma, i Mallorca, han esdevingut una terra inspiradora per a escriptors d'arreu. «Mallorca ha estat un laboratori de fer feina, hi ha hagut molta gent que s'hi ha sentit bé per escriure, hi ha trobat la tranquil·litat justa», assegura l'escriptor.

Segona part

A Palma vista pels escriptors hi trobam prop de cent cinquanta narradors, poetes científics o viatgers que han tingut alguna relació amb la ciutat. Sovint són escrits o poemes però també dibuixos, còmics, pintures o d'altres formes d'expresió que Ferrà i Martorell reprodueix en aquest volum. Però el llibre, com diu l'autor, «no està acabat» ja que queda pendent una segona versió, amb la qual ja hi està ja treballant.

En aquesta segona part s'hi reflectirien els pobles de la part forana també replets de relacions literaries de per tot.

Els sis itineraris d'aquest primer volum repassen zones com El Fortí, Bons Aires o Camp Redó en un primer itinerari. Santa Catalina, el Terreno i Gènova a l'itinerari 2. Les places de l'eixample al tercer, la ciutat torrejada a itinerari 4, la Palma de la Drassana al cinquè i un sisè capítol ple d'anèctotes i curiositats sota el nom de «La Palma de les muses».

Ferrà defineix el llibre com un exemple de «literatura de viatge interior» i recomana la seva lectura perquè «a diferència de la literatura de ficció, que ens ofereix un mer entreteniment, amb aquest tipus de llibres sempre hi pots aprendre coses».

La seva estructura és fàcil ja que en el llibre «es comença a un punt i s'acaba en un altre i entre mig van succeint totes les històries», perquè sovint, com explica l'autor «les guies de viatge et mostren punts concrets però no t'expliquen que és allò que hi podem trobar al llarg del camí».