El Teatre Mar i Terra de Santa Catalina espera encara impassible la seva rehabilitació

Diari de Balears Digital 26-11-2007

L'emblemàtic edifici serà la futura seu de l'Escola Municipal de Teatre, a més de convertir-se en una bona alternativa a l'esfera escènica balear
ANDREU MIR GUAL. Palma.
Moltes són les joies que formen part del ric patrimoni arquitectònic existent arreu de les nostres viles i ciutats. De fet, per veure la transcendència d'aquest fenomen, només s'ha de recopilar la gran quantitat de partides pressupostàries que les distintes administracions han destinat aquests darrers lustres a la rehabilitació i manteniment d'aquestes relíquies.
Tot i això, el catàleg coetani esdevé incomplet. L'antic Teatre Mar i Terra de la barriada palmesana de Santa Catalina en dóna bona fe. Aquest és un dels edificis santacataliners que més història i caràcter atresora entre les seves parets, unes parets que des de ja fa unes dècades estan a l'espera d'una reforma que no acaba d'arribar.
Per trobar el punt de partida d'aquest bastiment hem de recular fins al segle XIX, concretament fins a l'any 1898, quan una societat mutualista ubicà la seva seu just en aquest racó del popular barri de Ciutat. Les tasques que allà s'hi dugueren a terme foren eminentment burocràtiques car s'hi oferien serveis relacionats amb assegurances, gestions relacionades amb la seguretat social, etcètera.
Malgrat tot, la tradició i el caràcter creatiu que sempre ha marcat el devenir de Santa Catalina, a poc a poc, va tenir la seva projecció en l'edifici a través de l'habilitació de part del seu espai per a representacions teatrals de la gent del barri. La iniciativa va desembocar en la construcció d'una sala amb una cabuda de prop de nou-cents espectadors a l'any 1901. A partir d'aquí, comença a caminar l'estimat Teatre Mar i Terra.
Les dimensions de la construcció li atorgaren un valor afegit: la multifuncionalitat. Tot plegat, va fer que -endemés d'activitats administratives i representacions teatrals- durant els primers anys del segle XX, l'habitacle també acollís altres quefers. Un exemple el trobam quan, a començament de segle, s'hi instal·la l'anomenada «Secció masculina de la Congregació Mariana i les Filles de Maria», sent aquesta una agrupació religiosa que sumà sentit a l'edifici. Tot i això, no cal oblidar que les representacions escèniques assumiren el protagonisme del bastiment.
Fou devers la segona dècada del segle passat, quan la funció teatral que l'edifici havia tingut anys enrere va deixar de tenir sentit. A partir d'aquest moment, el local és llogat per distints particulars fins que es converteix en una escola. Joan Torres, president de Associació de veïns es Raval de Santa Catalina i antic alumne del centre educatiu, recorda amb certa nostàlgia que «quan acabà el Moviment els joves i infants de la barriada anàrem a aquella escola que nosaltres coneixíem com l'Escola Mar i Terra».
A aquest indret també, s'hi ubicaren uns menjadors socials de la Falange, de fet, l'antic teatre es va reconvertir en un punt de trobada de moltes persones mancades de determinats menesters bàsics durant els primers temps de la Dictadura franquista. L'activitat que va tenir aquesta emblemàtica construcció palmesana es va perllongar fins als inicis dels anys setanta quan el menjador social va tancar les seves portes, just després que ho fes l'escola. Segons l'escriptor Albert Herranz, «el tancament d'aquesta edificació coincideix amb el procés de decadència que van sofrir determinades barriades de Ciutat com ara el Molinar o el Jonquet a partir dels anys setanta». Sigui com vulgui, de fa una quarantena d'anys a ençà l'espai al qual fem referència està completament abandonat.
La singularitat que defineix aquest habitacle, unida a les pèssimes condicions que el rodegen des de ja fa uns decennis, ha acabat per despertar l'interès de l'Administració municipal durant els darrers anys. Aquesta empenta institucional es posà en marxa ja a l'any 2003 quan l'antic Consistori, encapçalat pel PP, va adquirir l'immoble. En aquest sentit, les previsions apuntaven que en l'horitzó existia la intenció de crear una escola teatral en aquest indret.
A mesura que anà passant el mandat de Catalina Cirer, sorgiren noves suposicions que s'adreçaven a la idea que l'Ajuntament s'havia refet i tenia previstes unes obres per a la construcció d'un centre cultural que finalment no s'executà.
El tomb polític experimentat a Ciutat en els darrers comicis de 2007 ha rellançat la proposta de recuperació. Els pressupostos fets públics per part de l'equip municipal preveuen una despesa de prop de13 milions d'euros per Cultura i Patrimoni i, d'aquest total, el Govern d'Aina Calvo destinarà uns 360.000 euros a les tasques de rehabilitació del teatre Mar i Terra, als quals s'afegirà una injecció de capital procedent del Fons Europeu.
El projecte preveu la rehabilitació de l'espai escènic existent a la part superior de l'edifici, tot conservant les formes originals per tal d'atorgar un cert grau de genuïnitat a les representacions que s'hi puguin desenvolupar. A més, els espectadors s'ubicaran en unes grades retràctils amb cabuda per a 120 persones. A la part de baix es proposen dos espais: una aula de teatre, on s'hi instal·larà l'Escola Municipal de Teatre, i una sala dedicada a l'empenta de la cultura popular, on s'hi duran a terme esdeveniments com ara tallers o xerrades diverses.
Amb tot, la regidora Nanda Ramon ens confirmà que «les tasques de rehabilitació tenen l'objectiu de crear un teatre que promogui cultura de barri, tot partint d'un espai càlid inspirat en l'esperit que Mar i Terra tingué anys enrere», sent així una iniciativa amb virtut d'engrescar el present cultural de la barriada rememorant històries ja viscudes.