20 de novembre 2007

«Mallorca musulmana» descobreix secrets amagats entre l'Illa i l'Islam

Diari de Balears Digital 20-11-2007

Rosselló Bordoy és l'autor del treball sobre toponímia i antroponímia
L. ACEDO Palma. Arran d'un projecte d'investigació que fa anys havia obert Guillem Rosselló Bordoy, amb l'objectiu de conèixer l'època islàmica a Mallorca mitjançant la documentació cristiana existent, sorgí l'estudi Mallorca musulmana. L'objectiu de l'obra, que es presenta de manera oficial dijous a la UIB, és «ampliar el coneixement sobre el món islàmic a Mallorca», assenyala l'autor.

«A partir del Repartiment de Mallorca, el que avui dia seria el cadastre, vaig decidir analitzar l'origen dels noms dels diferents emplaçaments i finques en què es repartí l'Illa després de la conquesta de Jaume I, una conquesta que el professor Santamaría definí encertadament com una societat per accions», afegí Rosselló. La idea era estudiar l'origen de cadascun dels noms i analitzar-ne una possible relació amb l'Islam. «Fins ara el document s'havia emprat per estudiar la implantació catalana a l'Illa, però ara he fet una vista enrere» i partint del Repartiment i de la Remembrança de Nuno Sanç han sortit a llum les connexions de Mallorca amb el món àrab.

Entre les conclusions de l'estudi, s'evidencia l'existència d'un alt percentatge de «noms propis dels antics propietaris de les terres, d'origen àrab», assenyala l'autor. Al llarg de set segles els noms han evolucionat i molts han perdut les seves arrels, però encara n'hi ha alguns que conserven una influència islàmica, «com Binissalem, Andratx o Gomera, entre d'altres», afegí. A part dels noms propis, algunes terres o territoris rebien el nom de l'ofici dels seus propietaris. Així, «l'estudi ens permet saber que en aquella època existien més de 50 oficis diferents i que hi havia des de ferrers fins a conreadors, gerrers, fabricants de paper, apotecaris, advocats o metges», afirma l'autor.

L'estudi també conclou que determinats dominis i possessions rebien en l'època islàmica noms de caràcter geogràfic, com «terra blanca, muntanya o riu, entre d'altres». «Un altre dels punts que estudia la tesi és l'existència de gairebé una quarta part de topònims anteriors a l'Islam i que conservaren, en part, la seva arrel», assegura Rosselló. Amb tot, la realitat és que «la conservació de topònims d'origen preislàmic no és excessiva», afegí. La darrera part del treball inclou la sinopsi de les propietats registrades al Llibre del Repartiment seguides d'un compendi «d'interessants cartografies que mostren com es dividien i s'anomenaven les diferents zones de l'Illa».