Gaspar Bennàssar, s´Arquitecte

JOSEP J. ROSSELLÓ És més que probable que la gran majoria dels ciutadans que aquell dissabte, 5 de novembre de 2005, contemplaven sorpresos com unes màquines, un escamot de picots, anaven esbucant, amb força pressa, el popular Pont del Tren, no sabessin que aquella petita obra d´enginyeria l´havia construïda un dels més coneguts arquitectes de la primera meitat del segle passat: Gaspar Bennàssar i Moner. Potser alguns el van relacionar amb l´avinguda que duu el seu nom, a l´Eixample de Palma, però segurament tampoc no tingueren present que, en aquell mateix carrer, hi ha una de les altres obres emblemàtiques del nostre arquitecte: el Coliseo Balear, la plaça de toros.
Digau-me innocent però sovint penso que, si la ciutadania tingués més coneixements de qui foren les persones -i les obres- que han anat bastint la nostra història més quotidiana, ens hauríem estalviat moltes malifetes, suplint la ignorància i el despreci -una cosa duu l´altra- que molt sovint manifesten els nostres administradors.
No estic pensant només, ni sobretot, en el Pont del Tren, respecte del qual ni la consellera patricida ni la batlessa còmplice podien al·legar desconeixement; penso amb les murades de Palma, amb les seves portes, amb convents i esglésies, amb el Teatro Lírico i el teixit urbà de Sa Gerreria?

La setmana que ve, precisament, dimarts dia 15, farà tres quarts de segle que va morir, a Barcelona, l´arquitecte Bennàssar. Encara no havia fet els seixanta-quatre anys i deixava una notable empremta en la fesomia urbana de Palma, que en bona part encara avui podem apreciar i que hauríem d´evitar que segueixi el camí del Pont del Tren.
L´obra de Gaspar Bennàssar està lligada, en l´imaginari popular, sobretot a algunes construccions modernistes. Durant molt temps, el comú de la gent assimilava modernisme amb Gaudí i amb la ciutat de Barcelona.Arquitectes modernistes emperò n´hi va haver molt més, i a Mallorca hi són presents no pocs exemples d´un corrent estètic potser no massa durador però sí ben característic.

Bennàssar va ser un autor prolífic. Després d´haver iniciat estudis d´enginyeria a Madrid, va acabar decantant-se per l´arquitectura i amb trenta anys tenia el títol professional a la butxaca. Només quatre mesos després d´obtenir la titulació fou nomenat arquitecte diocesà de Menorca: i en pocs anys, ocupà plaça d´arquitecte municipal a Palma; també fou arquitecte del Ministerio de Instrucción Pública, diocesà de Mallorca i del Real Patrimonio, entre d´altres càrrecs. Tot plegat, i segurament també per les seves bones relacions socials, pocs altres arquitectes de la seva època li van fer ombra.

El modernisme de Gaspar Bennàssat el trobam, doncs, a l´antic Escorxador Municipal de Palma, a la ja esmentada plaça de toros, així com a edificis civils ben coneguts (el del bar Triquet, l´antic hotel Príncipe Alfonso de Calamajor, Can Maneu al Sindicat, els Almacenes El Aguila, el Cine Born?) i d´altres més anònims, sobretot vivendes particulars: Villa Schembri al Terreno, les cases de Gaietà Segura o de Francesc Pizà, l´edifici de La Espiga de Oro o el panteó de la familia Pomar al cementiri de Palma.
I també podríem parlar d´altres obres no modernistes, com la primera seu de Sa Nostra o el desaparegut Teatro Lírico. Tinguem-los, doncs, presents i estiguem-ne a l´aguait.