Diari de Balears Digital 3-7-2007
El jaciment de Can Gayà acull un camp de treball en el qual els joves combinen pràctiques i oci
M.CRESPÍ Palma. Diuen que l’estiu és l’època de l’any en què es donen les condicions més idònies per als treballs arqueològics. Així, els camps de treball es converteixen, per a molts d’estudiants, en una bona manera de compaginar pràctiques i oci. A més, el fet de poder viatjar a Mallorca sempre resulta un atractiu afegit per a qualsevol jove europeu. És el cas dels 25 voluntaris, de diverses nacionalitats, que participen aquests dies en les tasques arqueològiques dels Clossos de Can Gayà.
Aquesta excavació se centra en un poblat navetiforme que es troba molt a prop de Portocolom on hi ha les restes d’una cultura primigènia, anterior a la Talaiòtica.
Tot i que només s’ha excavat un 10% de la zona arqueològica, ja se sap que hi ha una quinzena d’estructures ciclòpies i és per aquest fet que ja es pot parlar de poblat. Les restes localitzades fins a l’actualitat expliquen algunes claus de la vida domèstica, però queden encara moltes incògnites per revelar i una és d’on es proveïen d’aigua dolça, ja que en les proximitats tan sols es localitza un torrent, que no és un corrent continu d’aigua.
Pel que fa a la qüestió funerària, la necròpolis més propera se situa a Cala sa Nau, fet que no hi garantiria una relació directa. Tomeu Salvà i Joan Fornès dirigeixen el projecte i tenen com a objectiu apropar la gent a la societat que ocupava l’illa de Mallorca entre el 1800 aC i el 850 aC (Edat de Bronze). Els arqueòlegs practiquen l’excavació per extensió i donen tanta importància a l’interior de l’habitacle com a l’exterior , que es on poden trobar els indicis de les relacions socials que es mantenien aleshores, a través dels instruments macrolítics que s’hi han trobat i observar així que cap al 1.400 aC hi va haver un canvi notable en el comportament social, encara que fou progressiu.
Excavacions com aquesta no serien possibles si no fos pel finançament i suport de les institucions i l’interès d’algun particular. En aquest cas, l’Ajuntament de Felanitx subvenciona part del projecte i a més cedeix durant tres setmanes les instal·lacions de l’escola s’Algar per acollir-hi els voluntaris, que hi dormen i hi fan els treballs de laboratori. En aquesta edició, aquests han cobrat més importància que en altres, atès que el volum de restes de fauna i ceràmica que ha generat el poblat al llarg dels anys i que s’ha de netejar, pesar, temporalitzar, classificar i inventariar.
L’equip director compta també amb David Javalollas, que durant aquesta setmana fa els treballs de coordinació del laboratori, però que rotaran amb els altres membres de l’equip per alternar les dures jornades de camp, sense més protecció que un capell i molta crema.
Pel que fa als dinars i sopars, van a càrrec de l’Hotel Cala Marçal, que hi col·labora d’una manera totalment altruista. També hi col·laboren el Consell de Mallorca i la UIB, que proporciona part de l’instrumental.
La conservació del jaciment es fa a petites passes, aprofitant la línia de subvencions del Consell de Mallorca per a la restauració del Patrimoni. Fa dos anys es va consolidar una de les navetes, que ja es pot veure amb tot el seu esplendor. Queden restes del trespol i l’arrencament d’uns pilars en l’interior que han portat a la hipòtesi que podria haver-hi un planta superior. Per poder observar una naveta més completa ens hauríem de traslladar a Menorca.
M.CRESPÍ Palma. Diuen que l’estiu és l’època de l’any en què es donen les condicions més idònies per als treballs arqueològics. Així, els camps de treball es converteixen, per a molts d’estudiants, en una bona manera de compaginar pràctiques i oci. A més, el fet de poder viatjar a Mallorca sempre resulta un atractiu afegit per a qualsevol jove europeu. És el cas dels 25 voluntaris, de diverses nacionalitats, que participen aquests dies en les tasques arqueològiques dels Clossos de Can Gayà.
Aquesta excavació se centra en un poblat navetiforme que es troba molt a prop de Portocolom on hi ha les restes d’una cultura primigènia, anterior a la Talaiòtica.
Tot i que només s’ha excavat un 10% de la zona arqueològica, ja se sap que hi ha una quinzena d’estructures ciclòpies i és per aquest fet que ja es pot parlar de poblat. Les restes localitzades fins a l’actualitat expliquen algunes claus de la vida domèstica, però queden encara moltes incògnites per revelar i una és d’on es proveïen d’aigua dolça, ja que en les proximitats tan sols es localitza un torrent, que no és un corrent continu d’aigua.
Pel que fa a la qüestió funerària, la necròpolis més propera se situa a Cala sa Nau, fet que no hi garantiria una relació directa. Tomeu Salvà i Joan Fornès dirigeixen el projecte i tenen com a objectiu apropar la gent a la societat que ocupava l’illa de Mallorca entre el 1800 aC i el 850 aC (Edat de Bronze). Els arqueòlegs practiquen l’excavació per extensió i donen tanta importància a l’interior de l’habitacle com a l’exterior , que es on poden trobar els indicis de les relacions socials que es mantenien aleshores, a través dels instruments macrolítics que s’hi han trobat i observar així que cap al 1.400 aC hi va haver un canvi notable en el comportament social, encara que fou progressiu.
Excavacions com aquesta no serien possibles si no fos pel finançament i suport de les institucions i l’interès d’algun particular. En aquest cas, l’Ajuntament de Felanitx subvenciona part del projecte i a més cedeix durant tres setmanes les instal·lacions de l’escola s’Algar per acollir-hi els voluntaris, que hi dormen i hi fan els treballs de laboratori. En aquesta edició, aquests han cobrat més importància que en altres, atès que el volum de restes de fauna i ceràmica que ha generat el poblat al llarg dels anys i que s’ha de netejar, pesar, temporalitzar, classificar i inventariar.
L’equip director compta també amb David Javalollas, que durant aquesta setmana fa els treballs de coordinació del laboratori, però que rotaran amb els altres membres de l’equip per alternar les dures jornades de camp, sense més protecció que un capell i molta crema.
Pel que fa als dinars i sopars, van a càrrec de l’Hotel Cala Marçal, que hi col·labora d’una manera totalment altruista. També hi col·laboren el Consell de Mallorca i la UIB, que proporciona part de l’instrumental.
La conservació del jaciment es fa a petites passes, aprofitant la línia de subvencions del Consell de Mallorca per a la restauració del Patrimoni. Fa dos anys es va consolidar una de les navetes, que ja es pot veure amb tot el seu esplendor. Queden restes del trespol i l’arrencament d’uns pilars en l’interior que han portat a la hipòtesi que podria haver-hi un planta superior. Per poder observar una naveta més completa ens hauríem de traslladar a Menorca.
Entrades
