El pou Poal de Binissalem, un patrimoni oblidat i d’accés difícil

Diari de Balears Digital 28-8-2008
Una porta tancada barra el pas per gaudir de les restes medievals
M. CRESPÍ. Palma. De tots és sabut que els pobles de Mallorca tenen un patrimoni etnològic molt ric. Binissalem, per exemple, compta amb un centre històric on l’arquitectura té un gran protagonisme, amb un caràcter molt local, gràcies al tipus de pedra que s’utilitza per construir les edificacions.
Per altra banda, a Binissalem podem gaudir també dels cellers, el cementeri, la Casa Museu Llorenç Villalonga i també, segons uns cartells indicatius que podem trobar a la vila, és possible visitar el pou Poal.
La realitat, però, desmenteix aquesta idíl·lica visió patrimonial. Seguint les indicacions de l’esmentat pou Poal arribam davant una reixa i una porta tancada amb pany, més enllà de la qual podem distingir un rètol de fusta que ens indica que som davant el camí del pou Poal, camí al qual, desgraciadament, no podam accedir. Val a dir, a més, que aquest camí és de titualitat pública i que ja quedà tallat per les vies del tren.
Atesa la dificultat per accedir a l’objectiu, es pot optar per observar-ne les restes des de l’altra banda de la via a través de l’enreixat que protegeix el pas dels vianants.
Es distingeix doncs, entre el rostoll i les males herbes, el conjunt de tipus cigonyal, d’origen medieval i format per dos monòlits de pedra de d’on basculava una llarga perxa. A l’extrem posterior s’hi disposava un contrapès i a l’altre el poal, que donà nom al conjunt, ja que era l’únic pou públic que en tenia un. Tota aquesta maquinària estava instal·lada per tal de facilitar l’extracció d’aigua amb el mínim esforç físic possible.
Una de les curiositats destacables i de la qual actualment ja no es pot gaudir és el trespol de pedra que cobreix part de la superfície del conjunt, formant-hi un clastra i que antigament arribava al carrer que encara du també el mateix nom que el pou, i que es va sacrificar per les vies del tren.
Com passa gairebé en tots els llocs històrics, circulen una sèrie de llegendes populars que alguns dels historiadors locals recullen, com és la que explica que els moros degollaven els cristians en aquest indret, i es fonamenta en l’aparició d’un curiosos líquens de coloració vermellosa que simbolitzen la sang dels executats. També s’explica que fa una cinquantena d’anys una mare fadrina hi tirà el seu nadó i fou jutjada per aquest fet.
La dignitat històrica del pou es troba més que documentada, i ara és necessari que s’hi reprenguin les tasques que amb tan bon criteri iniciaren conjuntament l’Ajuntament de Binissalem i la Conselleria d’Educació i Cultura l’any 1995, que uniren els seus esforços per tal de conservar i de difondre part de la nostra cultura etnològica. Una tasca que ha resultat estèril per manca de manteniment.