31 d’agost 2007

Descobreixen al baluard del Príncep part del que pot ser la murada medieval

Diari de Balears Digital, 31-8-2007

La construcció, marcada amb grafits, està alineada al convent de Sant Jeroni
El pont renaixentista donava accés a Ciutat, enmig d’un fossar.

Era una de les sis entrades que tenia Palma.
Imatge:El pont renaixentista donava accés a Ciutat, enmig d’un fossar. Era una de les sis entrades que tenia Palma. Foto: M.À.BORRÀS.

F.MARÍ. Palma. Tres mesos després de l’inici de les prospeccions arqueològiques al baluard del Príncep, els tècnics han aconseguit treure a la llum bona part del sistema defensiu de Ciutat en un estat de conservació més bo de l’esperat. Aquests tests s’han realitzat una vegada acabada l’actuació del projecte de demolició i el que pretenen és determinar els elements arquitectònics més importants.
Després de descobrir el pont d’entrada a Ciutat des de la porta del Camp, els arqueòlegs Damià Ramis i Mateu Riera treballen també en altres punts del solar. Una les prospeccions realitzades ha descobert una part del que els arqueòlegs suposen que és l’antiga murada medieval. La troballa és enmig de la fortificació renaixentista i les peces de marès presenten grafits semblants al del castell de Bellver. «Se suposa que és una part del mur medieval i es troba alineat amb el convent de Sant Jeroni», afegí Damià Ramis.Per certificar la datació i la dimensió del mur s’haurà d’esperar que es realitzin, si és que s’aproven, les excavacions arqueològiques. «La intenció és obrir en extensió tota la superfície, però això encara s’ha de sol·licitar a l’Administració», afegí l’arqueòleg.
Mentrestant, les tasques continuen en marxa a la part del pont. Fa pocs mesos es destapà una cara dels arcs i aquesta setmana s’ha començat a obrir l’altra part. A més, a sobre d’aquest, es descobreix l’empedrat antic, fet de matxaca i còdols, a través del qual s’entrava a la ciutat emmurallada. En total té una amplada de sis metres. Per altra banda, l’equip d’arqueòlegs ha trobat algunes restes ceràmiques, la majoria datades en el segle XX, encara que també n’han localitzades d’altres que daten de l’època islàmica.