Noranta anys d’història lligada a la mar

Diari de Balears Digital 11-8-2007

Un llibre recull la trajectòria del Club Marítim del Molinar, molt lligat a la barriada
A.AGÜERA. Palma. Ja és al mercat el darrer estudi que Tomàs Vibot i Albert Herranz han elaborat en commemoració del norantè aniversari de la fundació del Club Marítim del Molinar de Llevant. La seva experiència personal com a veïns de la barriada i l’ineludible contacte amb l’associació marítima són els detonants d’aquesta obra, que mostra l’evolució i l’adaptació dels nous temps, tant del barri com del col·lectiu de la mar.
Herranz remarca que la seva vinculació amb el Club és forta, com tots els habitants del barri. El motiu el trobarem en la implicació des de bon principi fins a avui de l’entitat amb el seu entorn, sobretot pel que fa a les festes patronals per la Verge del Remei que s’organitzen al Molinar.
El llibre «90 anys d’història del Club Marítim del Molinar» suposa una mirada als orígens, quan a finals del segle XIX, les cases aïllades que s’estenien als voltants dels molins de llevant que abastien de gra mòlt a Ciutat s’uniren a la barriada actual. Amb l’inici de la població a la riba de la badia de Palma s’inicia també una relació inevitable amb la mar, que arriba fins als nostres dies. El Club Marítim s’instaurà com una manera d’unir el poble en el seu àmbit de relació amb la mar. I així, el dotze d’agost del 1917 es fundà el Club Marítim del Molinar, presidit per Josep Nadal. Malgrat les diferències existents entre les diferents condicions socials dels socis del Club —pescadors, mariners, mestres d’aixa, regatistes, etc.—, la col·laboració i el bé comú sempre han suposat marques distintives de l’associació. Els canvis soferts per la barriada del Molinar durant tots aquests anys han tingut el testimoni del Club Marítim des de vora la mar, i aquest també s’ha hagut d’ajustar als imperatius de cada moment.
Des de l’inici eminentment mariner del poble, seguit de la progressiva industrialització, la incertesa de la dictadura i la més moderna i devastadora especulació. Totes i cadascuna deixaren un reflex en l’actual forma del Club, que al cap i a la fi són els socis. A l’actualitat aquesta entitat marítima s’enfronta a diferents dificultats que comprometen la seva pervivència. Una és la necessitat de renovar les instal·lacions sense desvirtuar l’essència de l’organització. Perdre el contacte amb la quotidianitat de la convivència suposaria igualment la mort. Per altra banda, les dificultats econòmiques són un maldecap endèmic dels socis, i constitueixen l’altre perill seriós al qual s’enfronta el Club a les portes del seu centenari. I el fet és que la sagnia econòmica més greu és motivada per la construcció del Dic de l’Oest, que originà al Portitxol un canvi en els corrents, va fer que el ja escàs calat de port es reduís i complicà el fondeig i la navegació.
A vegades, fins a la meitat de les embarcacions havien d’estar fora del seu lloc des del novembre fins al juny, i les escasses defenses originen que, davant temporals petits, els socis s’hagin de veure obligats a treure les embarcacions a terra. Així mateix, el relleu generacional és un fet a l’agrupament, ja que des de l’inici ha estat format per famílies, des dels padrins fins als néts.
La col·laboració ciutadana al barri per la causa del Club també és un fet. Així doncs, només cal un impuls administratiu per resoldre el problema de recursos que faci que s’asseguri la supervivència d’aquesta organització per molts d’anys més.