L'Ajuntament d'Escorca acusa el Consell de prevaricació al Guix

dBalears.cat 10-7-2008
El batle Antoni Gómez (PP) amenaça amb una querella criminal els consellers del Pacte que votin demà la desclassificació
L’Ajuntament d’Escorca, governat pel PP, vol plantar cara al Consell de Mallorca en la seva intenció de desclassificar la zona del Guix, ja que assegura que es tracta d’uns terrenys urbans consolidats amb serveis des de fa anys. Per això, considera que, si tal com està previst, demà el Pacte aprova en el ple del Consell la desclassificació dels terrenys, es cometrà un acte de prevaricació per part dels consellers que hi votin a favor.
El batle d’Escorca, Antoni Gómez, amenaçà ahir amb una querella criminal els consellers insulars del Pacte que així ho facin, perquè al seu entendre suposarà "una de les majors agressions a un municipi de la història recent". Gómez, acompanyat pel portaveu insular del PP, Jaume Font, assegurà que el Consell disposa dels informes municipals que dictaminen que la zona disposa de tots els serveis pertinents —aigua, llum, clavegueram— per poder mantenir-se com a urbana i que l’acord del Pacte només respon a un intent de "acontentar" el Bloc com a contraprestació a la no eliminació de les Àrees de Reconversió Territorial.
El fet és que l’Ajuntament d’Escorca era qui havia donat el seu vistiplau a un projecte de macrourbanització al Guix per construir habitatges plurifamiliars per a més de 600 persones, i que duplicaria la població actual del municipi de la serra. Això és el que va fer que el Consell inclogués la zona a la moratòria del passat mes de gener, que acabà en litigi entre les dues parts. Gómez i Font es queixaven ahir que ja havien negociat una reducció del projecte fins preveure només 160 nous habitants a 50 unifamiliars, i que de manera unilateral ara el Pacte ho elimina tot.
El batle d’Escorca defensà que el territori del seu municipi està protegit gairebé en la seva totalitat i que aquesta zona del Guix és l’única urbana on es pot preveure la ubicació de nous serveis socials o la construcció d’habitatges socials per als descendents dels residents de manera que no hagin de partir a altres indrets.
A més d’això, el portaveu Jaume Font es mostrà preocupat per la situació dels actuals residents, on ja hi ha una vintena de construccions, perquè els terrenys en què viuen deixaran de tenir la consideració d’urbans i passaran a ser rústic protegit, teòricament sense accés a serveis.