“Els jardins de Raixa, almanco, hauran de menester 30 anys”

dBalears.cat 15-7-2008
L’ecòleg Antoni Martínez Taberner dirigeix l’equip encarregat de restaurar un dels jardins de més anomenada.
Segons el professor, alguns dels arbres de la possessió s’hauran d’eliminar
Antoni Mateu Antoni Martínez Taberner (Palma, 1957) dirigeix l’equip multidisciplinar encarregat de restaurar els jardins de Raixa. Aquest professor d’Ecologia de la UIB coordina un equip que està format per arquitectes, historiadors de l’art, biòlegs i paisatgistes. Segons el Consell, institució copropietària juntament amb el Ministeri de Medi Ambient Medi Rural i Marí, els jardins ja es podran visitar per setembre. Perquè aquest espai estigui totalment restaurat, però, haurà de passar molt més temps.
Tenen molt de mal els jardins de Raixa?
En tenen a bastament i està escampat. Les anàlisis de l’equip de professionals han conclòs que en aquests espais hem de treballar en dos fronts. Per una banda, hi ha elements estructurals que es troben en mal estat de conservació. Això són marjades esbaldregades, escalonades on manquen escalons, hídries cruiades, etc. Tot això s’ha d’adobar. I per altra, també s’han catalogat les fitopatologies de les plantes i arbres. N’hi ha que han de menester actuacions urgents o que no són adients.
Voleu dir que se n’hauran d’arrabassar?
Hi ha alguns arbres que, a causa del seu creixement salvatge, estan desmesurats i, en un futur poden fer perillar elements arquitectònics. Així i tot, aquells arbrers que tenguin un component de monumentalitat es conservaran. Així i tot, s’ha de dir que quan els jardins foren creats, al segle XVIII, els dissenyadors, per ventura, mai no pensaren en aquest factor monumental. A això s’hi arribà amb el pas dels anys. Per posar un cas, a un dels jardins hi ha un ficus que Déu sap qui el va sembrar. Ara, s’ha fet massa gros. La seva ubicació no correspon a cap criteri estètic. Vaja, que allà on es troba no hi diu.
Com se sap si una cosa hi diu o no hi diu?
Cada època o context històric es correspon amb un estil determinat. Essent així, no és el mateix un jardí anglès que un de francès. Als francesos predomina la racionalitat. Als anglesos, en canvi, el liberalisme es transforma en una espècie de frondositat. En el cas de Raixa tenim uns jardins del clara influència italiana. El que succeeix és que des que foren creats, han patit una constant transformació i, en el darrer temps, han estat com a abandonats. Això no vol dir que no hi hagi hagut ningú que no se’n cuidàs, sinó que, senzillament, els jardins anaven fent la seva. Per exemple, a les marjades que hi ha el camí del turó, on s’hi troba la capelleta, sembraren xiprers. Ara, aquests arbrers són molt grans. Qualsevol dia farà una ventada i els arrabassarà. I, segurament, també tomaran les marjades.
Quin temps passarà perquè tot estigui llest? Francina Armengol va dir que per setembre ja es podria visitar.
Per setembre, és un poc precipitat. El que és segur, però, és que allò que es durà a terme serà una restauració progressiva. No parlam de jardí, sinó de jardins. A mesura que es vagin adequant s’aniran obrint al públic. Tanmateix, hauran de passar 30 anys perquè la restauració estigui llesta.
I amb el lledoner de la clastra, què succeí?
Foren els antics propietaris que l’arrabassaren. Els responsables no en són ni el Ministeri ni el Consell. Sembla ser que devia posar en perill l’aljub. És una llàstima, perquè era un gran arbre. L’any passat, poc temps abans de la inauguració oficial de les cases, n’hi sembraren un a corre-cuita. És relativament gros. Jo, però, hauria optat per un exemplar més jove. Ja hi serà a temps, ja, de créixer.