El Guix: una urbanització que s'ha de protegir o desenvolupar?

Diari de Balears Digital 10-2-2008
El macroprojecte per a la zona té els seus detractors i defensors

MARGALIDA RAMIS. Escorca. Fa anys que s'especula amb la possibilitat de convertir el Guix, a Escorca, en el nucli urbà del municipi, ja que a causa de les seves particularitats, especialment per l'entorn natural en què es troba, Escorca no disposa d'un nucli urbà desenvolupat. Tot i que el terme municipal d'Escorca és prou ample, la seva ubicació al bell mig de la serra de Tramuntana i les normatives que imperen a la zona fan que el seu desenvolupament només sigui possible a la urbanització del Guix. Tot i que des de l'any 1974 el Guix disposa de tots els serveis necessaris per a qualsevol zona urbana i que a més la normativa hi permetia el creixement urbanístic, sempre que s'ajustàs als principis que regeixen les Normes Subsidiàries del municipi, a dia d'avui qualsevol intenció d'edificar en aquest indret està prohibida, després que el Consell de Mallorca decretàs una moratòria fa aproximadament poc més d'un mes.
Feia anys que grups socials com el GOB i grups polítics com el PSM en demanaven la protecció, però fa uns mesos que aquestes peticions tornaren més persistents, quan va sortir a la llum que l'Ajuntament d'Escorca havia donat la llicència a una constructora per aixecar prop de 165 habitatges plurifamiliars que donarien cabuda a 771 persones. Arran d'aquesta llicència es constituí el col·lectiu En defensa de Lluc, format pel GOB, l'Associació d'Antics Blavets i ARCA, que demanen la suspensió d'aquestes llicències i, per tant, el canvi de la normativa que regeix la zona, de manera que l'entorn natural de la serra de Tramuntana es preservi.
Tant En defensa de Lluc com el Bloc per Mallorca presentaren les al·legacions corresponents per demanar la «urgent i necessària suspensió de llicències a la urbanització del Guix». Així, els grups defensors de preservar l'entorn natural en aquest indret de la serra de Tramuntana sostenien que, «ara que encara no han començat les obres, és el moment de replantejar-se les Normes Subsidiàries del municipi i que es decideixi el tipus de creixement que s'hi vol». A més, consideren com a «error greu» l'execució de la macrourbanització al Guix, perquè «respon a una actuació pròpia dels anys seixanta i no del segle XXI».
No obstant això, el batle Antoni Gómez, del PP, amb el suport del seu partit a les diferents institucions balears, s'ha mostrat contrari a impedir el desenvolupament de la urbanització del Guix. Tant és així que el batle, després que el Consell decretàs la moratòria, va anunciar que prendria les mesures legals necessàries perquè la urbanització del Guix pugui desenvolupar-se com estava prevista. Segons Gómez, «si se suspèn de manera definitiva la urbanització del Guix, ens convertirem en una espècie de reserva on els veïns tindrem les mateixes obligacions que qualsevol ciutadà de les Balears, però amb menys drets». Així mateix, el batle d'Escorca assegura que «les actuacions previstes al Guix no posen en perill la protecció ambiental a la zona».