Més temps per als rellotges de sol

Diari de Balears Digital 16-9-2007

Mallorca és probablement el lloc amb més densitat d’aquests estris, que passen dels 800

Imatge: Aquest rellotge de Son Torrella, a Santa Maria, té la busca desplomada.
MARGALIDA BONNÍN. Palma. Durant l’il·lustrat segle XVIII foren sinònim de poder i coneixement. Més tard, amb l’arribada dels transports que permetien ser a diferents llocs —de diversos horaris— el mateix dia, perderen el seu sentit. Els rellotges de sol recuperen ara la seva raó de ser. Mal restaurats, amb fissures o despintats, l’acabada de néixer Comissió de Rellotges de Sol s’ofereix a rehabilitar-los. Aquesta secció d’Arca (Associació per a la Rehabilitació del Centre Antic) es dedicarà a catalogar-los i a fomentar-ne el coneixement i la investigació.
L’illa de Mallorca és, potser, la zona amb més densitat de rellotges de sol al món. Aquests, sovint en un estat de conservació deplorable, estan repartits entre pobles, possessions, esglésies i convents. Miquel Àngel Garcia ha reunit en un catàleg més de 800 rellotges de sol mallorquins. Després de quinze anys de feina, s’ha convertit en un dels especialistes més importants en la matèria a tot l’Estat.
El joc de llums i ombres del rellotge de sol amaga complicades equacions matemàtiques que expliquen el seu funcionament i li donen precisió. Molts han estat restaurats sense tenir en compte aquesta complexitat. «De vegades, és pitjor el remei que la malaltia», explica Garcia, que els coneix tots. Llocs com el passeig marítim de Palma o el centre urbà de Llucmajor estan plens d’aquests estris que mostren l’hora solar. Són víctimes de pintades, pegats i inclemències del temps.
«Mallorca ha estat des de sempre una illa superpoblada», explica Garcia. Des del regnat de Jaume II, el foravila mallorquí s’ha anat omplint de cases. Moltes tenen el seu propi rellotge de sol. Això fa que la seva densitat sigui de les més elevades del món. El rellotge de sol és probablement l’instrument científic més antic. Durant els segles il·lustrats, aquest es convertí en símbol de coneixement i, per tant, de poder. És per això que avui en trobam sobretot en possessions i en monestirs.
Els eclesiàstics primer i els professionals després els ideaven, i un picapedrer s’encarregava de la construcció. Per això molts no estan firmats.
Els exemples d’aquest tros de patrimoni que ara es redescobreix es poden trobar a qualsevol poble de l’Illa. Són de ciment, de calç o gravats a la paret. Un d’aquests du escrita la llegenda Adhuc tempus: encara hi ha temps.