La Tramuntana i la Sibil·la, candidates a la Unesco?

dBalears.cat 17-7-2009
L’Almudaina acollí ahir la primera reunió del Consell de Patrimoni Històric. Els seus representants escolliran avui els candidats a Patrimoni Mundial i Patrimoni Cultural i Immaterial de la Humanitat, dos dels quals poden ser mallorquins
Francesca Marí . El paratge de la serra de Tramuntana i el cant de la Sibil·la són avui més a prop del reconeixement internacional. Almenys això esperen els representants del Govern balear i del Consell de Mallorca que acudeixen a la reunió del Consell de Patrimoni Històric, que es dugué a terme ahir i es continuarà avui a Palma.
Els responsables de Patrimoni d'arreu de l'Estat iniciaren ahir al palau de l'Almudaina la primera trobada de treball d'aquest grup, que, entre altres temes, escollirà els candidats a Patrimoni Mundial (o de la Humanitat) i a Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat per representar l'Estat espanyol davant la Unesco. Les Illes Balears han presentat dues candidatures, una per a cada llista: la serra de Tramuntana com a patrimoni mundial i el cant medieval de la Sibil·la en la categoria d'immaterial.
Ahir mateix la consellera de Territori, Maria Lluïsa Dubon, defensà davant els respresentants estatals l'opció de la Tramuntana com a paisatge cultural. "La Serra no només té uns valors naturals o paisatgístics més que considerables, sinó que també posseeix uns valors culturals de magnífica integració", explicà ahir Dubon després de presentar la candidatura. La consellera es mostrà "molt animada" per la feina feta fins al moment i per la resposta del consell. Igual d'encoratjat es manifestà el director general de Cultura, Pere Joan Martorell, qui ahir capvespre avançà que la candidatura de la Tramuntana ha estat lloada pels "mateixos representants de Plasència, que també presenten el parc nacional de Monfragüe a la mateixa categoria".
L'elecció de la Serra com a representant estatal a Patrimoni de la Humanitat, segons Dubon, "suposaria una garantia de la qualitat de vida, asseguraria la conservació d'aquest espai natural i implicaria que els beneficis repercuteixin directament entre la població resident". La candidatura presentada combina elements de caire etnològic, com la paret seca, amb altres recursos naturals, com la flora i la fauna, i elements relacionats amb l'agricultura, com l'oli i el vi. Ahir capvespre, els membres del Consell de Patrimoni varen recórrer alguns dels indrets més emblemàtics de la Tramuntana amb la intenció de conèixer l'indret in situ. D'altra banda, els representants polítics, encapçalats pel director general de Belles Arts i Béns Culturals, José Gimémez, visitaren la possessió de Raixa, Valldemossa i Miramar, "un punt de confluència de cultures que acollí Ramon Llull i l'arxiduc Lluís Salvador", com apuntà Dubon.
Avui tocarà el torn a la consellera insular de Cultura i Patrimoni, Joana Lluïsa Mascaró, qui defensarà la candidatura de la Sibil·la per a la llista del Patrimoni Cultural Immaterial. Aquesta "competeix" amb els patis de Còrdova, els castellers i l'art de la falconeria. La Sibil·la és un cant arrelat arreu de Mallorca i a la ciutat de l'Alguer i el Consell de Mallorca la presentarà com un element cabdal a l'hora de constituir un activa manifestació de la cultura i la història del nostre poble, que ha sobreviscut a Mallorca però que es produïa en un àmbit europeu.
Altres punts
Així mateix, en aquests dos dies el Consell de Patrimoni Històric no debat tan sols les candidatures a la Unesco, sinó que també tracta altres temes patrimonials d'especial interès per a Mallorca. La jornada de treball començà amb un parlament de la consellera d'Educació i Cultura, Bàrbara Galmés, que donà la benvinguda als responsables de Patrimoni d'arreu de l'Estat i féu especial menció al tractament aquests dos dies del patrimoni subaquàtic ,"una àrea històricament desatesa", segons indicà. A continuació, a porta tancada, el president del grup, José Jiménez, presentà el Llibre Verd del Patrimoni Subaquàtic. Pere Joan Martorell explicà que aquesta publicació és "un inventari del patrimoni de les diferents comunitats" i hi afegí que es pot convertir en "un full de ruta per anar fent feina". El controvertit conveni entre els ministeris de Defensa i de Cultura també s'exposà ahir a la sala gòtica de l'Almudaina. "És un acord molt general al qual els consells o les autoritats compentents podran fer ara les esmenes que considerin oportunes", aclarí. Serà avui quan s'acabarà de concretar el calendari de treball.