21 de juliol 2009

Els mariners morts al creuer Baleares també foren víctimes del franquisme

dBalears.cat 21-7-2009
Bústia
Benet Bohigas i Moreno. Palma
Algunes cartes en premsa fan referència a l'obelisc als morts del creuer
Baleares dient que s'ha d'esbucar perquè és un bunyol, una calamitat estètica. Crec que no hem de caure en ximpleries, la història, l'etnologia i el patrimoni són qualque cosa més seriosa.
Per altra part, l'Associació per a la recuperació de la Memòria Històrica organitzà dissabte un acte de rebuig al feixisme, al qual des d'aquesta carta em vull adherir; demanen la substitució dels llinatges de la dictadura als noms dels carrers, no s'entén que encara no estigui resolt aquest tema; tampoc s'entén que no hi hagi autorització per exhumar els cossos de les foses comunes, és una obligació moral i de justícia enterrar dignament totes les víctimes del franquisme. També aquesta associació demana que s'enderroqui el monument als mariners del
Baleares, amb la qual cosa no puc estar d'acord. Consider que ja forma part del patrimoni de Ciutat. A més, aquest monument no exalta cap victòria dels colpistes, ni els caps militars, ni el dictador, és un record dels 788 mariners que moriren en l'enfonsament del creuer Baleares. Tots ells també foren víctimes del dictador que els ficà en una guerra absurda, el qual, va tenir la barra i la poca vergonya de venir a inaugurar-lo, per rentar la brutícia de la seva consciència. . Teniu en compte que: la tropa majoritàriament no era voluntària, i no eren feixistes -els comandaments sí que ho eren- i també tenien mare, germans i padrins que ploraren la seva injusta mort. El monument edificat per subscripció popular, uns col·laboraren per quedar bé amb el règim, n 'hi havia que per por, i d'altres en record dels seus joves fills i néts morts al creuer.
Un veïnat, sempre, em deia que li havien robat i esgarrat la joventut. Va estar lluitant amb la que deien l'heroica División Azul, passà molta fam, molt de fred, molta por, va viure escenes esgarrifoses, va viure escenes esgarrifoses, va veure morir companys, va haver de matar qui no odiava ni l'havia fet res, per imposició i per sobreviure. Tot, perquè un dia fent el servei militar obligatori, va arribar un dels comandaments, els posà en fila, i diguè:"Tu, tu i tu anau voluntaris a la División Azul".
El que s'ha de fer és dignificar i contextualizar el monument, no destruir-lo. El que s'ha d'enderrocar és la ideologia feixista que va dur a una guerra fratricida.
Ha de tenir la història monumental de la nostra ciutat una pàgina en blanc?
No voldria que ningú em mal interpretés, ni ferir sentiments, emperò vull donar una visió de l’obelisc des d’un altre caire.

Un dels majors tresors de Roma són els seus obeliscs, el més famós de tots és el de la plaça de Sant Pere al Vaticà. Aquest obelisc és obra de Calígula, que el va fer dur des d’Heliòpolis. Trobarem dins la història pocs homes més cruels, assassins, dèspotes i pervers que ell. S’ha d’enderrocar també aquest obelisc?