dBalears.cat 14-07-2009
Cartes dels lectors
Benet Bohigas i Moreno. Palma
Sembla que ara volem enderrocar el monòlit de la Feixina, un monument dedicat al creuer Baleares. En primer lloc, he de dir que estic molt d'acord que es llevin totes les estàtues i retrats del dictador -són un insult per al poble- i que es destrueixin en forns per dissoldre'n el coure a temperatures de milers de graus, tot imitant l'infern, on segurament es troba ell -ja no li deu quedar ni una gota de greix-. Emperò el creuer Baleares tal vagada té un atenuant: els mariners no escolliren el bàndol i només tenien dues eleccions: morir lluitant per una causa en la qual no creien o que no anava amb ells; o ser condemnats a mort, acusats d'alta traïció, si no anaven a la guerra.A mi, personalment, m'agradaria que es respectés, canviant-ne el nom i la simbologia i contextualitzant-lo, per dues raons: a) Vaig aprendre a llegir a l'escola de Jaume I, des de la classe es veia el monòlit i, en sortir al pati, ens posaven en fila índia i ens donaven un tassó de llet en pols, obsequi dels americans, per suplir la manca de vitamines i proteïnes que provocaren les privacions de la postguerra; just al davant estava el monòlit i, en temps de cucs de seda, anàvem a collir fulles de tres morers que hi havia just al costat del monument. Ha tengut una forta presència en la meva infància: per a mi és part del paisatge. b) Per un altra banda, crec que no s'ha de confondre "memòria històrica" amb "oblit històric": no es pot oblidar que hi hagué un senyor que permetia i fomentava assassinats covards i impunes de padrins i veïnats nostres; si desapareix el monòlit, tot s'oblidarà.Si se li dóna una simbologia pacifista o de germanor, quan passi per allà amb les meves nétes -les bessonetes- i em demanin "què fa allò allà -el monòlit-, padrí?", els podré explicar com era abans, com és ara i el que està ben fet i el que està mal fet. Si no hi ha res, res no em demanaran: serà l'oblit històric. Per a mi, el jardí de la Feixina sense l'obelisc quedarà molt estrany i una mica coix. Un bon exemple del que és la memòria històrica el tenim amb Auschwitz-Birkenau, el camp més gran de concentració i extermini nazi, que el 1979 fou declarat Patrimoni de la Humanitat per la Unesco. "Cremar llibres o enderrocar edificis no ha dut mai res de bo: la història ens diu que sempre ha estat un error, no és una política de progrés".