Més de cent edificis de Balears fan part del catàleg d'Arquitectura del segle XX

Diari de Balears Digital 2-12-2007
L'inventari, penjat a la xarxa, recull edificis de tots els estils aixecats durant cent anys
F.MARÍ. Palma. Construccions modernistes, estructures turístiques, arquitectura historicista i neovernacla del franquisme o fins i tot tipologies de polígons dels anys seixanta i setanta s'engloben en el projecte «L'arquitectura del segle XX a Espanya, Gibraltar i les regions franceses d'Aquitaine, Auvergne, Llenguadoc-Rosselló, Limousin, Midi-Pyrénées i Poitou-Charentes». Un ampli catàleg que per primera vegada inclou fins a 5.600 construccions característiques del segle passat, de les quals 110 són de les Illes Balears. Sota el nom d'Arch XX Sudoe aquest inventari pretén donar a conèixer als ciutadans i a l'administració pública el valor d'aquest patrimoni, sovint menys tingut, a més que es tingui en compte la seva preservació.
El treball, que s'ha fet públic aquesta mateixa setmana, constitueix la base de dades més completa de la història de l'arquitectura espanyola i congria elements de tota casta i condició. Així, en l'apartat dedicat a les Illes Balears, s'hi poden trobar edificis públics com el Parlament, religiosos com la Seu o l'església de Son Ferriol, a més d'equipaments culturals, esportius o fins i tot alguns dels primers hotels que s'establiren al centre de Palma.
En total, d'aquests més de cent edificis, molts dels quals no han estat classificats d'una manera poc concisa, 81 pertanyen a Mallorca, 21 de Menorca, desset es troben a Eivissa i un a Formentera.
El fet que els arquitectes encarregats del projecte hagin fet tallada rodona pel que fa a les dates del projecte (des de 1901 fins al 2000), aquesta primera fase del catàleg presenta tot tipus d'estils arquitectònics. Destaca, per exemple, la restauració litúrgica de la Catedral projectada entre el 1903 al 1914 per Antoni Gaudí i que gaudí de la col·laboració de Josep M. Pujol i Joan Rubió. Un altre dels edificis emblemàtics de principis de segle és l'edifici del Parlament finalitzat el 1918. També hi apareix l'embelmàtic Banc de Sóller, un edifici modernista de Joan Rubió ideat entre el 1909 i el 1912 i que sols ha patit una reforma a la coberta. El bar Cristal o l'institut Ramon Llull són uns altres dos dels edificis ciutadans datats de principis de segle presents en el catàleg.
La fisonomia d'aquesta arquitectura canvia radicalment a partir dels anys trenta quan s'aixecaren construccions com la Fertilitzadora de Palma l'any 1935 o les cases Llofiu i Castanyer de Ciutat. L'arquitectura turística també ha estat capdal a l'illa durant el segle passat, encara que també ha congriat molts detractors. Algunes d'aquests mostres que apareixen en l'inventari són l'antic Hotel Fénix al passeig Marítim de Palma que fou projectat els anys cinquanta per Luis Gutiérrez Soto. L'hotel fou reformat el 1981 per convertir-ho en un edifici d'apartaments.
Ja en els anys seixanta, s'aixequen estructures ben conegudes com l'Institut Antoni Maura, l'edifici Ultima Hora, datat entre 1962-67 a càrrec de Josep Alcover o la distribuïdora Roger, construïda per Pere Nicolau el 1976. Les construccions canvien amb el pas del temps i d'acord amb les tendències arquitectòniques del moment. Així, a principis dels anys vuitanta s'idea la Fundació Pilar i Joan Miró a Palma a càrrec de Rafael Moneo i ja ben entrats els noranta s'aixeca el Conservatori Superior de Música, que conclogué ja en el 1999.
Els edificis emblemàtics del nostre entorn no són les úniques construccions objecte d'aquest treball que disposa del suport de la Unió Europea. Així també ha estat catalogat el Centre Amadip, el quarter d'Automòbils de Palma, l'edifici Avenida, el Tennis Mallorca o edificis d'habitatges del carrer del Sindicat. Un ventall, massa ample, de l'arquitectura d'aquí.