Son Oms: entre la deixadesa i la negligència

diariodemallorca.es 12-12-2007

ÁNGEL APARICIO PASCUAL ,President del Grup per l´estudi de les fortificacions balears

No és aquest el cas, emperò no seria gens difícil triar si haguéssim de fer front al dualisme; Deixadesa o negligència?. En tot cas és d´allò més senzill. Fer messions per qualsevol d´elles és un encert segur i si ens afluixem d´escollir, les dues plegades són igualment encertades i reials. Emperò aprofitaré aquesta deferència per a comunicar que l´afer va més enllà.
Vull dir, per això, que si hi ha un tema capaç d´estremir-me és la descurança, amb totes i qualsevol de les variants i aquesta, el cas de la torre de Son Oms concretament, n´és una d´elles. Resulta esfereïdora tanta tolerància i permissió davant la urgència i precarietat de certes situacions que són, sense cap mena de dubte, de caire urgent. Hem viscut casos semblants que s´han traduït en irreparables pèrdues de patrimoni arquitectònic. Sovint, alguns encara es bateguen quan ja n´esclata un de nou. D´ells, particularment, el que més em dol, és el referent a la torre dita de cala Figuera, del terme de Calvià. Lluny de tractar-se de selectivitat, possiblement la causa no sia altre que l´haver contemplat l´esfondrament, mica a mica, per espai d´un bon grapat d´anys, d´un edifici BIC sense que les autoritats hi posessin remei, malgrat les reiterades denuncies per aturar el seu malaurat destí. L´adduïda torre de Son Oms pateix la mateixa simptomatologia. Mans plegades hem d´acotar el cap i esperar esdeveniments.

Poc o res es pot fer quan es fa ús legal de la més estricta definició de demagògia, esgrimint arguments inclosos dins entremaliats marcs jurídics dels que hem après que veritablement ajuden, hi ha que veure de quina manera, a que el patrimoni es vagi, d´aquesta manera legalment encoberta, fent-se irremissiblement malbé.Ara li ha tocat el torn a la torre de Son Oms, al terme municipal de Palma. Que la torre està esfondrant-se és cosa sabuda des de fa més de deu anys, puix, des de aquesta data, des de la associació GEFB es posà el fet en coneixement de les autoritats i dels mitjans de comunicació. Per a tranquil·litat d´aquells que encara s´arreceren i creuen cegament en la recuperació i conservació del patrimoni com a mitjan d´identitat per a futures generacions, pel que fa la torre de Son Oms, he de deixar ben clar que encara queda el buc, o sia, les quatre parets, si be la terrassa i les dues sostrades han passat per ull en el moment d´escriure aquestes quatre paraules no havia caiguda. És "recuperable" i a més a l´expedient del CIM hi ha un projecte aprovat des de fa un bon grapat d´anys.

Me demano ¡Meiam, si aquest tèrbol ambient crea addició. Personalment, el dualisme també se me planteja quan m´he demanat darrerament, veient el que està succeint, si el ressò de les queixes d´aquest allau d´indiferència no seria negatiu pel nostre patrimoni en comtes d´ajudar-lo, puix els casos com l´esmentat cada cop són més nombrosos i pronunciats i la passivitat de les autoritats més acusada. No som agosarat en dir, sense voler culpabilitzar a ningú en concret, que hi ha qui per adonar-se´n de certes situacions les han de tocar amb les mans. Hem de ser crítics i pensar que sovint aquesta senzillesa que és adonar-se´n de la realitat, requereix de temps. S´arriba doncs quasi sempre tard i quan no hi ha remei, llavors la culpabilitat planeja per damunt tothom sense aturar-se en cap lloc. Be, no és del tot cert, giravolta fins a trobar altre element patrimonial, és no és, on establir altre cop aquest dualisme. Deixadesa o negligència.