L'entrada del nou any donarà pas a la reobertura del claustre de Sant Bonaventura

Diari de Balears Digital 24-12-2007

L'edifici serà destinat a cobrir les necessitats socioculturals del municipi, a més de representar una plusvàlua per al llegat patrimonial col·lectiu
ANDREU MIR GUAL. Palma. El 27 de juny Jaume Matas inaugurava la seva darrera obra pública, la rehabilitació del claustre de Sant Bonaventura de Llucmajor, un indret que sis mesos després d'aquella suposada inauguració encara no ha obert les portes ja que no han acabat les tastes de restauració. Serà d'aquí a pocs dies, segons fonts del mateix ajuntament, quan el poble de Llucmajor veurà culminada una de les obres de restauració arquitectònica més valuoses de totes les executades a l'Illa després de tres anys de feina.
L'edifici, situat just devora del carrer de Sant Francesc, fou catalogat com a Bé d'Interès Cultural juntament amb el convent, l'església i els dos aljubs que formen part d'aquest singular conjunt arquitectònic. En aquest sentit, després d'uns anys d'estires i arronses, distints nivells de l'Administració es varen posar d'acord en signar un consorci en vistes a recuperar la funcionalitat d'una de les majors joies que amaga aquest municipi del Migjorn mallorquí. Precisament, l'acord per a aquestes reformes va demandar la participació del Govern de les Illes Balears, a través del Pla de Desestacionalització Turística, així com també l'Ajuntament llucmajorer.
La transcendència de l'empresa es projecta en els pressuposts derivats del consorci, car segons les xifres publicades, el cost de la rehabilitació se situaria entorn als quatre milions d'euros. Tot i això, els comptes fets a les primeres fases del projecte s'han hagut d'ajustar a mesura que avançaven les tasques d'exploració i restauració del Claustre, tal i com ho confirmà el mateix batle Lluc Tomàs «a les partides inicialment destinades a Sant Bonaventura, hi hem hagut de sumar les despeses provinents de pintures trobades en el transcurs de les obres, les quals atorguen un major valor al nostre Claustre».
Endemés de les virtuts artístiques i arquitectòniques que resguarda la construcció, la recuperació d'aquest claustre té un valor afegit. Aquestes mateixes parets amaguen la secular història amb la qual s'ha presentat l'edifici a dia d'avui, no debades, aquesta és una obra aixecada durant les primeries del segle XVII. Amb tot, la recuperació d'aquesta edificació ofereix una excel·lent possibilitat per conèixer un bocí gens minuciós del devenir dels fets que han esquitxat aquest poble durant les darreres centúries.
D'aquesta manera, les memòries de la vila conten que els frares franciscans arribaren al poble de Llucmajor en recerca d'un espai a on assentar-se per tal de poder desenvolupar les seves tasques espirituals i pastorals. Després d'avaluar tot un elenc d'alternatives, aquest col·lectiu religiós, es va declinar per establir la seva seu en aquest racó de Llucmajor car, just allà devora, hi havia el pou de les Tres Boques. Aquesta font d'aigua fou utilitzada durant molt anys per enfortir els cultius de l'hort adjunt, a més de fer un excel·lent servei a la quotidianitat del mateix convent.
Sigui com vulgui, els franciscans donaren vida a Sant Bonaventura fins que a l'any 1836 la desamortització de Mendizábal obligà les comunitats religioses a abandonar molts dels immobles en els quals residien, entre ells, aquest habitacle llucmajorer. La mesura suposà la imminent ocupació de l'antic claustre per part de les forces d'ordre públic, així la Guàrdia Civil agafà el comandament de l'edificació. Ara just fa uns anys, l'Ajuntament adquirí la seva titularitat, sent aleshores una edificació més aviat ruïnosa.
Tot i les ambicions de recopilació històrica i de plusvàlua estètica, el projecte posat en marxa no tendria sentit si no exhibís una funció social. En aquest sentit, els usos que ha tengut Sant Bonaventura durant el seu dens recorregut temporal, han estat prou relacionats amb quefers religiosos. Tal vegada, es podria confirmar que els mèrits eclesiàstics d'un temps donaran pas a un nou claustre dissenyat en vistes a cobrir necessitats més aviat culturals i, en efecte, també socials.
Concretant, l'actual responsable de l'àrea de cultura del Consistori llucmajorer, Guillem Salvà, ha assegurat a aquest diari que «aquesta proposta preveu donar al claustre un ventall ampli d'usos, així, l'edifici projectat permetrà la celebració de distintes exposicions, així com de representacions teatrals, seminaris, xerrades i d'altres adveniments socioculturals».
Endemés, des de fonts municipals es té present ubicar-hi les dependències de la regidoria de cultura, a més de la biblioteca local i l'arxiu. Malgrat això, la consellera insular de Cultura del Consell de Mallorca i regidora a l'oposició a Llucmajor, Joana Lluïsa Mascaró, posa en dubte la polivalència del nou centre ja que segons ella «tot i els bons resultats obtinguts amb les obres, no s'ha publicat cap programa d'usos, al manco això és el que s'intueix si s'observen els pressuposts prevists per al proper any 2008».
Tot i això, el nou centre no ha obert encara les portes al públic ja que, tal i com va assenyalar el batle, Lluc Tomàs i Munar, «estam pendents de solucionar alguns detalls que no ens impediran obrir les portes del claustre aquesta mateixa setmana». Amb tot, pareix que les acaballes d'aquest any 2007 culminarà aquesta quimèrica rehabilitació arquitectònica i cultural, la qual no hauria d'anar dissociada en cap cas de la projecció i l'ús social que demanda part transcendent de la ciutadania.