Sant Domingo torna de nou al Diocesà

Diari de Balears Diigital 7-11-2007
Xicaranda ha restaurat durant cinc mesos l’escultura originària del convent de Sant Domingo
F.MARÍ. Palma. El 19 de gener de 1837 l’església gòtica del convent de Sant Domingo començà a desmuntar-se peça a peça arran de la desamortització de Mendizabal. Aquell indret, a l’illeta on avui hi ha el Parlament, havia representat durant anys un signe de repressió. Les peces de l’església, ideada per Guillem Sagrera, foren venudes o distribuïdes arreu de l’illa i avui se’n conserven ben poques. Una d’elles és una gran estàtua de Sant Domingo que d’ençà de dimarts es pot tornar a veure al Museu del Diocesà, ara però amb un bon rentat de cara.
El taller Xicaranda ha estat l’encarregat de realizar la restauració de l’escultura. La imatge del Sant Domingo és una peça del segle XVII, obra de Joan Antoni Oms, de pedra calissa amb restes de policroma. Durant cinc mesos, els restauradors del taller ciutadà han treballat en aquesta escultura que es trobava en un estat de conservació bastant deficient. En concret «tenia múltiples pèrdues de suport per tota la superfície a causa d’impactes d’origen desconeguts», explicaren els restauradors. A més, com sol ser habitual en peces d’aquestes característiques, el Sant Domingo no tenia ja les extremitats superiors ni el nas. «La pedra estava molt erosionada, sobretot a les arestes, per les manipulacions incorrectes o canvis d’ubicació de la peça», afegiren.
Així les coses, la intervenció realitzada pels responsables de Xicaranda s’ha basat sobretot en una acció conservadora. Per això, es va realitzar una neteja mecànica i quimíca, a més d’una eliminació de sals solubles i una consolidació de la superfície, per tal de retornar a la pedra la seva consistència original. Durant el trascurs dels treballs, els restauradors optaren per «la no reintergració de les faltes de suport», ja que suposaria ‘falsejar’ bona part de la peça i avui per avui no es disposa de tota la documentació necessària per realitzar la tasca.
A primer cop de vista d’un ull inexpert, la negror de la peça era l’erosió més destacada. «Tota la superfície tenia un dipòsit superficial amb acumulació de pols i d’altres materials aliens a la pedra, com restes de morters d’antigues intervencions, taques d’òxit, etc.», afegiren els restauradors. Ara el blanc ha tornat a la magestuosa escultura d’1'85 metres d’alçada. El trasllat de la peça tampoc no ha estat gens senzilla. Foren necessàries una hora i mitja de treballs per moure l’escultura del taller palmesà fins al Museu Diocesà, on estarà a partir d’ara.