24 d’octubre 2009

Llorenç Capellà, ARCA i el Balears

dBalers.cat 24-10.2009
Cartes dels lectors
Senyor Capellà, el passat dia 6 intentàveu desprestigiar ARCA, per estar a favor de la protecció del monument a les víctimes del Baleares, tot demanant: "A què juga ARCA? Quins interessos serveix?". Vós, com tothom, sabeu quins són els interessos d'ARCA, és una associació transparent, oberta i sense més finalitat que el patrimoni. Afirmàveu que: "A Can Weyler quelcom fa olor de podridura". Si vós entrau a la web d'ARCA, comprovareu que en el recull de premsa hi ha la vostra carta i les d'altres que estan en contra del monument, com també les dels que estan a favor de la seva conservació, de tal manera que els seus socis i simpatitzants tenen informació i opinions diferents per poder lliurement fer-ne la seva opinió, sense manipulacions partidistes ni imposicions. No creis que això s'ha d'agrair i no fa olor?
Us recoman que entreu a la web de l'associació Memòria de Mallorca, que estan a favor d'enderrocar el monument, que tenen molta presa perquè l'Ajuntament ho tomi i que no poden esperar que es facin els estudis legals, històrics i arquitectònics que el Consistori ha encomanat sobre l'element. Per què tanta pressa? L'historiador Marc Taxonera opina sobre la gerra que: "Hem de deixar la història als historiadors i esperar que els nostres besnéts hagin mort abans de poder entendre-ho tot". A la web d'aquesta associació trobareu la vostra carta i les dels que creuen que s'ha d'enderrocar, però cap de meva o dels que estan a favor de conservar-lo. Els seus socis i simpatitzants no poden contrastar diferents opinions, ja els diuen el que han de pensar i creure. Em recorda un aforisme de Joan Guasp que diu: "Jo ja no he de pensar, estic afiliat a un partit polític". Aquesta agrupació, encara que tingui un cert component ideològic -que li resta parcialitat, però no credibilitat-, tampoc no fa olor. Ningú no fa olor per pensar, tenir idees diferents o expressar les seves creences.
Senyor Capellà, crec que vós sou també dels que veuen fantasmes pertot arreu. Certament, encara en queden molts de fantasmes feixistes i grups amb olor de podridura per la dreta, ho hem vist amb la presència falangista a Palmanova i a Arenys de Munt. Hi ha molt a fer des de les institucions democràtiques per eliminar aquestes ideologies. Ara bé, a l'extrem de l'esquerra, aquests senyors que creuen que només ells són demòcrates i diuen el que han de fer i pensar els altres... això és democràcia? Que m'ho expliquin. Què pensau que als que no tenim el mateix punt de vista que vós sobre el monument ens diguin que no som d'esquerres, que no som demòcrates, i que ens qualifiquin de feixistes? És raonable això?
Jo no pens com vós sobre el monument de les víctimes del Baleares per distints motius, entre d'altres perquè vós sabeu que no es va aixecar per commemorar cap batalla ni per honorar cap vaixell, que fou un acte per recordar els centenars de mariners que varen morir a l'enfonsament de la nau i que va ser una tragèdia per a moltes famílies mallorquines que hi tenien fills, dels quals sabeu que molts eren allà per obligació i sense adscripció política. Aquesta gent té el meu respecte, no tenen el meu respecte i condemn els comandaments i la tropa voluntària. L'historiador i antropòleg Jeroni Fullana afirmava en el documental de TV de Mallorca Memòria i oblit d'una guerra (cap. 13), dedicat al creuer Baleares, que "hi havia molts de voluntaris i alguns falangistes, però l'armada s'estimava més la gent normal sense adscripció política". També sabeu que entre les víctimes hi havia nins que s'apuntaren als fletxes, entre altres motius per la seva afecció a la mar o perquè s'hi havia inscrit un amic. El mateix historiador J. Fullana, en el llibre Los flechas navales de Baleares, recull aquestes declaracions: "A finales de 1936, cuando se fundó la Escuela de Flexas Navales, mi amigo Pepe Montis y yo nos apuntamos, ya que yo tenia la idea de ser marino", d'Ignacio Montojo Martinez-hervas, i "siempre he sido un gran aficionado al mar. Por ello intenté entrar en la Escuela pero no me dejaron. Tube que pedir recomendación a un viejo amigo de mi padre, (...) gracias a ello pude entrar", d'Antonio Enseñat.
Entre els nou nins mallorquins -fletxes navals- que moriren al Baleares n'hi havia tres que només tenien tretze anys, algú creu que eren uns feixistes i assassins? Que m'ho expliqui. Hem de diferenciar entre víctimes d'un bàndol i de l'altre? Totes foren víctimes del franquisme. Vós afirmau en el vostre article que "el monument al Baleares és un reconeixement a la tripulació d'un vaixell que...". Us falta afegir-hi: "... molts dels membres de la qual eren víctimes innocents". No creis que ARCA i Memòria de Mallorca haurien d'asseure's plegats i consensuar com protegir el monument de la Feixina i alhora honorar totes les víctimes innocents d'una guerra absurda?
Voldria fer meva l'afirmació de l'historiador i cronista oficial de Ciutat Bartomeu Bestard: "Hoy en día, pienso que el monumento del Baleares es un elemento más de Ciutat, como lo son les Lleones del Born, el Ramon Llull del paseo Sagrera, el Drac de na Coca en la fachada de Can España o la estatua del rei en Jaume. Ejercitar la memoria histórica será siempre necesario, pero mutilar la ciudad para esconder parte del pasado no me parece que sea la mejor idea".
Benet Bohigas i Moreno. Palma.