LLorenç Capellà. Dissabte passat, a toc de migdia, l'Associació per a la Recuperació de la Memòria Històrica va convocar una concentració a la Feixina, al peu del monument al creuer Baleares. Per exigir-ne la demolició, no cal dir-ho. No sabria precisar quantes persones hi havia, però eren més de les que diuen els diaris -que tiren a la baixa, sens dubte contagiats per la policia, que en conta un de cada quatre-, però no tants com haurien pogut ésser si admetem que el rebuig a la simbologia feixista és un estat d'opinió majoritari. Tanmateix, les absències, les dels ciutadans corrents, es justifiquen fàcilment. Era dissabte, un dia per a descansar o per a fer descompressió de tot plegat. Però sabem que hi són, que fan part de la consciència silent. En canvi, allò que no té perdó de Déu és l'absència de les persones amb càrrec públic, les que no es perden per res del món un acte cultural amb copa de cava i Quelitas amb sobrassada.
No hi havia ningú representatiu del PSOE, ni d'EU-Els Verds, ni del PSM. Sí feren acte de presència Joan Lladó i Cathy Sweeney, d'ERC. Curiosament, ni el PSOE (cosa del tot natural en un partit que si és d'esquerres és perquè no es pot desprendre del passat) ni el PSM s'adheriren a l'acte. Aleshores vaig lligar caps (o potser ja els tenia lligats de mesos enrere?) i vaig comprendre que la seva absència no era casual. El PSOE, per mitjà de María Teresa Fernández de la Vega (exvalenciana i ex PSUC) procura reconduir cap a un camí sense esquerdes tot allò relacionat amb la memòria històrica. Les associacions que s'han anat formant arreu de l'Estat varen ésser vistes amb simpatia pels socialistes, perquè eren un element de cohesió de l'esquerra i, en conseqüència, un bastió electoral inexpugnable per als conservadors. Això a la primeria, quan reivindicaven la poètica de la memòria col·lectiva. Les associacions, però, naixien des de la base social, un handicap que, prest o tard, havia de donar problemes.
Vull dir que s'han convertit en un cavall desbocat que corre sense atendre ni veus ni brida, cosa que aterreix el Poder. I no és que exigeixin res de l'altre món, ni prop fer-s'hi! En tindrien prou si es recuperessin les despulles de les persones enterrades qui sap on, i es fes, des de les institucions, una condemna del feixisme que comportés la desaparició de la simbologia dels carrers i dels despatxos oficials (però de tots: de tots). Naturalment, el PSOE, convertit en una còpia d'UCD, no pot satisfer-les. I atès que tampoc no els pot rebatre obertament perquè la seva base electoral no ho entendria, es dedica a embullar fil. No anul·la el consell de guerra contra Companys, però lliura un diploma als seus hereus. No impedeix l'exhumació del cadàver de García Lorca, però garanteix als familiars que els ossos continuaran en el clot on l'abocaren els seus assassins.
Aquesta actitud del PSOE ha estat assimilada amb nota d'excel·lent pels socialistes balears, de manera que el President Antich, que fa un any i escaig es deixava fotografiar davant d'una bandera republicana (en el Teatre Principal, concert de Biel Majoral), ha plegat veles i s'ha fet fonedís abans d'acudir a qualsevol dels actes de reivindicació de la memòria que s'han celebrat posteriorment. I els que miren què fa ell abans de fer una passa en una direcció o l'altra, han procurat actuar en consonància. De manera que d'EU-Els Verds no hi havia ningú, dissabte, a la Feixina. I del PSM, tampoc. Els uns i els altres eren motiu d'enraonia. I la conclusió de cada rotllada era la mateixa: en venir les eleccions passarem comptes.
La Feixina és la gota d'aigua que fa vessar el tassó. Hi ha, entre l'electorat, una decepció demolidora. Son Espases, el retall previst de les ART... El PSOE no té por de les urnes perquè disposa d'un electorat estable. Però els socis del BLOC són conscients que el 2011 s'ho juguen tot? Perquè, ara per ara, les previsions indiquen que poden perdre en l'envit els calçotets i la fulla de parra. Ras i curt: l'electorat d'esquerres no acaba de pair que Aina Calvo, amb el seu suport incondicional, mantingui aquest insult a la dignitat democràtica que és el monument al Baleares. I pot passar-los factura a través de l'abstenció. Que s'ho pensin
No hi havia ningú representatiu del PSOE, ni d'EU-Els Verds, ni del PSM. Sí feren acte de presència Joan Lladó i Cathy Sweeney, d'ERC. Curiosament, ni el PSOE (cosa del tot natural en un partit que si és d'esquerres és perquè no es pot desprendre del passat) ni el PSM s'adheriren a l'acte. Aleshores vaig lligar caps (o potser ja els tenia lligats de mesos enrere?) i vaig comprendre que la seva absència no era casual. El PSOE, per mitjà de María Teresa Fernández de la Vega (exvalenciana i ex PSUC) procura reconduir cap a un camí sense esquerdes tot allò relacionat amb la memòria històrica. Les associacions que s'han anat formant arreu de l'Estat varen ésser vistes amb simpatia pels socialistes, perquè eren un element de cohesió de l'esquerra i, en conseqüència, un bastió electoral inexpugnable per als conservadors. Això a la primeria, quan reivindicaven la poètica de la memòria col·lectiva. Les associacions, però, naixien des de la base social, un handicap que, prest o tard, havia de donar problemes.
Vull dir que s'han convertit en un cavall desbocat que corre sense atendre ni veus ni brida, cosa que aterreix el Poder. I no és que exigeixin res de l'altre món, ni prop fer-s'hi! En tindrien prou si es recuperessin les despulles de les persones enterrades qui sap on, i es fes, des de les institucions, una condemna del feixisme que comportés la desaparició de la simbologia dels carrers i dels despatxos oficials (però de tots: de tots). Naturalment, el PSOE, convertit en una còpia d'UCD, no pot satisfer-les. I atès que tampoc no els pot rebatre obertament perquè la seva base electoral no ho entendria, es dedica a embullar fil. No anul·la el consell de guerra contra Companys, però lliura un diploma als seus hereus. No impedeix l'exhumació del cadàver de García Lorca, però garanteix als familiars que els ossos continuaran en el clot on l'abocaren els seus assassins.
Aquesta actitud del PSOE ha estat assimilada amb nota d'excel·lent pels socialistes balears, de manera que el President Antich, que fa un any i escaig es deixava fotografiar davant d'una bandera republicana (en el Teatre Principal, concert de Biel Majoral), ha plegat veles i s'ha fet fonedís abans d'acudir a qualsevol dels actes de reivindicació de la memòria que s'han celebrat posteriorment. I els que miren què fa ell abans de fer una passa en una direcció o l'altra, han procurat actuar en consonància. De manera que d'EU-Els Verds no hi havia ningú, dissabte, a la Feixina. I del PSM, tampoc. Els uns i els altres eren motiu d'enraonia. I la conclusió de cada rotllada era la mateixa: en venir les eleccions passarem comptes.
La Feixina és la gota d'aigua que fa vessar el tassó. Hi ha, entre l'electorat, una decepció demolidora. Son Espases, el retall previst de les ART... El PSOE no té por de les urnes perquè disposa d'un electorat estable. Però els socis del BLOC són conscients que el 2011 s'ho juguen tot? Perquè, ara per ara, les previsions indiquen que poden perdre en l'envit els calçotets i la fulla de parra. Ras i curt: l'electorat d'esquerres no acaba de pair que Aina Calvo, amb el seu suport incondicional, mantingui aquest insult a la dignitat democràtica que és el monument al Baleares. I pot passar-los factura a través de l'abstenció. Que s'ho pensin
Entrades
