L’instador del poble

dBalears.cat 4-10-2009

Andreu Perelló: La figura del líder agermanat Joanot Colom és objecte de polèmica per la negativa de Cort a restablir el seu nom per a la

plaça d’Espanya, eliminat amb la instauració de la dictadura

3 de juny de 1523, Joanot Colom fou executat, esquarterat i les seves restes passejades per tot Palma. El seu cap va estar, des d'aleshores i fins a tres-cents anys després, dins una gàbia penjada a exposició pública a una plaça a tocar de la plaça de la Porta Pintada. Quin fou el seu crim? Instar el poble a la revolta contra la injustícia. Joanot Colom, barreter d'ofici i felanitxer de naixement, fou un dels principals dirigents de la Germania de Mallorca, una revolta contra els abusos que aleshores patien menestrals i pagesos que s'allargà entre el febrer de 1521 i el març de 1523. Malgrat haver liderat la que tal vegada es pugui considerar la lluita més important de Mallorca per les llibertats, la seva figura s'ha mantingut oblidada intencionadament durant anys. En les darreres setmanes, el govern progressista de Palma ha volgut presentar com un avanç en la recuperació de la memòria històrica la col·locació d'una placa explicativa al carrer de Colom, a tocar de Cort. "Joanot Colom, dirigent agermanat" és la llegenda que pròximament es podrà llegir acompanyant la denominació del carrer. Ara bé, és aquest el carrer de Joanot Colom?. Cert és que ho havia estat, almenys durant trenta anys. L'any 1862, el Consistori palmesà esbucà tres illetes de cases entre Cort i la plaça de Major. El nou vial rebé el nom de carrer de Colom en homenatge al dirigent agermanat. Fou aquest el segon acte de reconeixement a la figura de l'agermanat, que ja el 1841 havia estat nomenat fill il·lustre de Palma per un consistori progressista i des d'aleshores el seu retrat romania penjat a Cort. Així mateix, el 7 febrer de 1870 (coincidint amb la data de l'aixecament agermanat) i després d'una multitudinària manifestació popular contra els impostos, es col·locà una placa en record dels agermanats.

Colom i Colón

Anys després, el maig de 1892, l'Ajuntament de Palma, de majoria republicana, prengué dues decisions. D'una banda, aprovà el canvi de nom del carrer de Colom pel de Colón, en homenatge al navegant, que 400 anys després de la "descoberta" del continent americà no gaudia de cap reconeixement a la nostra ciutat. En paral·lel, el consistori optà per enaltir encara més Joanot Colom i donar el seu nom a la plaça situada entre l'església de Santa Caterina de Siena i la dels Caputxins fins a la murada. A més, deu anys més tard, el 1902, la murada fou esbucada i el nou espai rebé el nom d'Eusebi Estada, l'arquitecte que ho impulsà. Així, quedaren dues places diferenciades: la de Joanot Colom i la d'Eusebi Estada. El cop d'estat de 1936 comportà, a banda de l'anorreament de les llibertats democràtiques, la substitució de bona part del nomenclàtor de la ciutat. S'instaurà el silenci obligat i les places de Colom i d'Estada foren convertides, ara sí, en una de sola. Aquesta rebé el nom d'Espanya i la memòria agermanada quedà de nou en l'oblit. Vuitanta anys després, finada la dictadura de Franco, el consistori socialista de Ramon Aguiló va pretendre una primera recuperació dels agermanats, que es limità a la recuperació de la placa instal·lada l'any 1870 a la plaça del Roser, que havia estat conservada durant el franquisme per la família Tous. De fet, fou a instàncies de Josep Carles Tous Prades, aleshores regidor a Cort per la Unió Liberal, que l'Ajuntament de Palma la retornà al seu lloc original. Posteriorment, ja l'any 1998, l'equip de govern municipal de Joan Fageda (PP) instal·là en una plaça de la barriada de Son Gotleu una estàtua , obra de Jaume Mir, en homenatge al destacat agermanat. Tant la recuperació de la placa per Tous com la instal·lació de l'estàtua sobten si es té en consideració que la figura de Joanot Colom i la interpretació del fenomen de les Germanies ha estat motiu d'enfrontament i de discòrdia entre el conservadorisme i el progressisme de l'Illa, especialment a partir de mitjan segle XIX. Per als primers, els agermanats no foren si no una banda de vils assassins. Delinqüents sense projecte polític que atemoriren l'Illa durant dos anys. En canvi, per a les esquerres, les germanies esdevingueren alguna cosa semblant a un mite fundacional, com ho fou també la mateixa revolta dels forans del segle XV. En l'imaginari col·lectiu, doncs, es van conservar les dues idees. Una recordava les ànsies i el projecte d'alliberament que bastiren els agermanats; l'altra, forjada per la desmesurada onada de repressió que els vencedors llançaren sobre els agermanats i aquells que els donaren suport, pretenia esborrar els objectius de la revolta, presentant-la com un simple episodi de violència.

Esborrar la memòria

Malgrat poder-se considerar un dels episodis més determinants en la història de la nostra terra, és cert que de l'episodi de les Germanies no se n'ha conservat cap record en la memòria popular dels illencs. Cap cançó, cap codolada, cap dita ni cap rondalla recorden la revolta dels agermanats. L'explicació s'hauria de cercar en l'enorme repressió generalitzada que s'estengué arreu dels pobles de Mallorca amb l'arribada de l'esquadra reial que acabà silenciant per la força la gesta dels agermanats. Una repressió que no només fou física, sinó que afectà també tota la documentació que generà el període de govern agermanat. No n'havia de quedar cap rastre.

Pollença, fa 487 anys

Per a deixar veure el grau de la violència desfermada contra els agermanats, n'hi ha prou de veure el cas de Pollença. L'octubre de 1522, davant la negativa dels pollencins a rendir-se, les tropes del rei Carles I atacaren i calaren foc a l'església parroquial, cosa que provocà la mort de més de les 400 persones, entre nins, vells, dones i homes que s'hi havien refugiat. Des d'aleshores, les execucions sumaríssimes a mans de les tropes de la monarquia foren constants. Mig any després, el 7 de març de 1523, l'exèrcit reial aconseguí entrar a Palma, on els agermanats havien resistit un setge de quatre mesos. La veu oficial presentà els revoltats com a assassins i les tropes reials com a pacificadores. Cinc segles després, estranya l'escassa valentia demostrada per l'actual govern progressista, que ha preferit mantenir la nomenclatura feixista per a la plaça de Joanot Colom (encara ara d'Espanya) i, en canvi, ha optat per deixar sense carrer el navegant descobridor d'Amèrica.