Un museu a recuperar

dBalears.cat 21-5-2008

El Museu i l’Arxiu de l’Educació està mancat d’espai per poder acollir totes les seves joies
Preserven bona part del material educatiu d’ençà del 1840

Una habitació plena d’infants asseguts a cadires minúscules, davant unes taules de fusta un poc arcaiques i envoltats de guixos i coloraines. La nostàlgia de temps passats es relaciona moltes vegades amb l’etapa escolar, envoltats de companys i d’uns professors que han deixat una marca perpètua en la nostra vida.
Per preservar aquests records dins la memòria col·lectiva va néixer ara fa set anys l’Arxiu i Museu de l’Educació. El centre ha recollit bona part de la documentació relativa a les escoles i als mestres d’ençà de 1840 i que, a més, ha sabut preservar, catalogar i digitalitzar molts dels materials que conformaren aquests espais educatius.
A dia d’avui, aquest museu situat a l’antic centre de formació professional d’Inca ha quedat petit per acollir totes les joies relacionades amb les escoles illenques. "Aquest és un museu viu que cada dia incorpora nous elements. De moment disposa de 4.500 peces de procedència ben diversa, totes elles amb una història entranyable al darrere", explica Jaume Serra, un dels membres de l’equip del museu que treballen de valent.
Malgrat tot, l’esforç d’aquest equip de professionals no ha estat suficient. El centre presenta un seguit de deficiències clares, la principal, la necessitat d’una major implicació per part de l’Administració.
Els objectes "museístics" es troben avui per avui arraconats enmig d’un passadís o bé dins una sala sense que puguin ser exposats al públic. En definitiva, uns valuosos objectes que els ciutadans no tenen l’oportunitat de contemplar i rememorar per manca d’espai. Aquesta pot ser la pitjor llosa del Museu inquer que, després de set anys amb les portes obertes, no li han atorgat el ressò que es mereix. Així i tot, els seus responsables acuals s’han encarregat de catalogar tot el llegat cedit i, allò que es trobava en mal estat, ho estan restaurant ells mateixos.
A part de l’estança on s’acumulen els objectes, el Museu només disposa d’una sala expositiva que reprodueix una aula dels anys cinquanta. "Els mobles d’aquest aulari provenen dels frares de Sant Domingo de Manacor", explicà Serra. La resta de material, empremtes escolars, 15 mil llibres, els primers ordinadors personals que hi hagué a l’Illa, centenars de mapes o taules i cadires de tota condició, es troben amuntegades.
En realitat, els orígens del Museu pedagògic a la nostra terra tenen més de cent anys d’antiguita. Ja al 1917 es creà el primer espai d’aquestes característiques a les Balears. "La renovació educativa a les Illes va ser una mica especial. Si bé els dos models educatius més emblemàtics que se succeïren a l’Estat provenen de la iniciativa privada, a Mallorca la gran renovació educativa va patir de l’Administració pública, de persones individuals que tingueren el suport de Joan Capó», explicà Jaume Serra.
Un esment a part es mereix l’arxiu de l’Educació: Dotze quilòmetres de documentació lineal que ofereix als estudiosos una oportunitat idònia per bussejar per la memòria històrica docent de Balears.
L’entrebanc el va trobar l’actual equip de treball quan el mes de setembre de 2007 va entrar a les dependències i trobà bona part de l’arxiu per terra. La meitat de les prestatgeries havien caigut per "ciència infusa". Avui, la situació està a punt de solucionar-se ja que la feina d’aixecar-ho tot de bellnou està gairebé enllestida.
Si bé els treballadors no volen fer comentaris sobre aquest aspecte però és cert que fa setmanes que fan feina en aquest desafortunat assumpte. Així mateix, l’arxiu ha pogut sobreviure plenament a l’ensurt, ja que la majoria de documentació està catalogada i informatitzada i per tant els investigadors han pogut consultar-los amb normalitat.
Quant als continguts d’aquest arxiu, destaquen els referents a la Guerra Civil i posterior persecussió franquista. "Disposam de 11.000 expedients de professors", assegurà Serra. La xifra és elevada però és necessari destacar que «la part més important de l’arxiu és avui a Son Reus» fruit d’una inundació de l’arxiu de personal del MEC per aigües fecals. Aquest accident va ser la baula que va incitar els òrgans de Govern a la creació de l’arxiu-museu educatiu. Un centre que fou iniciat el 1995, inaugurat el 2003 i que encara avui ha de menester mà de metge. •