El projecte de nous aparcaments al centre històric enfronta Cort i Consell
Estat actual del solar al carrer Colom. Foto: C.Castro
Laura Morral. Si no s’hi posa fre, molt prest seran els promotors i els constructors els qui decidiran com ha de ser l’entorn patrimonial d’una Ciutat. Passarà d’aquí poc, en ple nucli antic de Palma. La construcció de l’aparcament subterrani que l’empresa Restaura projecta construir per davall les façanes del carrer Colom, Peixateria i plaça de Cort està per ara paralitzat però l’empresa segueix treballant.
El promotor té la llicència concedida per l’Ajuntament per via d’urgència després d’haver declarat edificis en ruïna i posteriorment haver-ne enderrocat uns quants. Alguns d’ells ja tenen bastides per subjectar-los mentre que el del carrer Colom ja està pràcticament esbucat. Ara els promotors estan a l’espera de poder executar la seva proposta: un bloc de pisos amb aparcaments per als residents. En teoria, la darrera paraula sobre el subsòl la té el Consell de Mallorca però tot s’ha de dir, amb molt poc marge de maniobra. Totes les llicències al nucli antic les ha d’atorgar el Consell excepte si els edificis són declarats en ruïna, com era el cas d’aquestes façanes. És llavors, quan l’Ajuntament té potestat per donar permisos.
Els projectes també han de passar per Patrimoni si els edificis estan catalogats i si per davall s’hi han de foradar els ciments per comprovar si hi ha jaciments d’interès arqueològic. És el cas d’aquest emplaçament. Per això Patrimoni del Consell ha de realitzar l’informe arqueològic però poques vegades un informe arqueològic ha condicionat el projecte d’un promotor. Només cal analitzar els precedents de l’aparcament de la Calatrava, d’Antoni Maura, Via Roma o Sant Miquel.
Fonts de la institució insular mantenen la controvèrsia amb Cort respecte de la manera d’interpretar les catalogacions en ruïna que agiliten la concessió de llicències a propietaris i constructors. "Que caigués una teulada no significa que tot l’edifici s’hagués d’esbucar, s’hauria d’haver prioritzat la rehabilitació", asseguren les veus consultades a les quals s’hi han unit les reivindicacions en la mateixa línia d’ARCA. Amb desconfiança recriminen que "ara, la promotora "ja ha aconseguit la llicència". Per tant, les possibilitats de fer marxa enrere al projecte s’estrenyen. A tot això s’hi afegeix el fet que es tracta d’un expedient d’obres "molt complicat" perquè encara no està resolt. Restaura ha interposat un recurs al Consell i aquest, a la vegada entra en conflicte amb Cort. L’Ajuntament s’acull al PGOU que permet aquesta demolició i protegeix dins en el marc legal els promotors. Es tracta d’un expedient conjunt que inclou l’antic edifici Singer, davant Cort i la demolició d’un segon edifici també adjacent als carrers Colom i Paners.
Patrimoni del Consell és partidari de renovar el catàleg de protecció ampliant el nombre d’edificis i poder restringir les concessions de llicència per ruïna. Aquest projecte al nucli antic posa en evidència les distintes interpretacions del patrimoni que es confronten per una banda amb l’interès patrimonial i l’immobiliari, i per una altra amb les limitacions que dictamina el PGOU i l’acció legal.
Estat actual del solar al carrer Colom. Foto: C.Castro
Laura Morral. Si no s’hi posa fre, molt prest seran els promotors i els constructors els qui decidiran com ha de ser l’entorn patrimonial d’una Ciutat. Passarà d’aquí poc, en ple nucli antic de Palma. La construcció de l’aparcament subterrani que l’empresa Restaura projecta construir per davall les façanes del carrer Colom, Peixateria i plaça de Cort està per ara paralitzat però l’empresa segueix treballant.
El promotor té la llicència concedida per l’Ajuntament per via d’urgència després d’haver declarat edificis en ruïna i posteriorment haver-ne enderrocat uns quants. Alguns d’ells ja tenen bastides per subjectar-los mentre que el del carrer Colom ja està pràcticament esbucat. Ara els promotors estan a l’espera de poder executar la seva proposta: un bloc de pisos amb aparcaments per als residents. En teoria, la darrera paraula sobre el subsòl la té el Consell de Mallorca però tot s’ha de dir, amb molt poc marge de maniobra. Totes les llicències al nucli antic les ha d’atorgar el Consell excepte si els edificis són declarats en ruïna, com era el cas d’aquestes façanes. És llavors, quan l’Ajuntament té potestat per donar permisos.
Els projectes també han de passar per Patrimoni si els edificis estan catalogats i si per davall s’hi han de foradar els ciments per comprovar si hi ha jaciments d’interès arqueològic. És el cas d’aquest emplaçament. Per això Patrimoni del Consell ha de realitzar l’informe arqueològic però poques vegades un informe arqueològic ha condicionat el projecte d’un promotor. Només cal analitzar els precedents de l’aparcament de la Calatrava, d’Antoni Maura, Via Roma o Sant Miquel.
Fonts de la institució insular mantenen la controvèrsia amb Cort respecte de la manera d’interpretar les catalogacions en ruïna que agiliten la concessió de llicències a propietaris i constructors. "Que caigués una teulada no significa que tot l’edifici s’hagués d’esbucar, s’hauria d’haver prioritzat la rehabilitació", asseguren les veus consultades a les quals s’hi han unit les reivindicacions en la mateixa línia d’ARCA. Amb desconfiança recriminen que "ara, la promotora "ja ha aconseguit la llicència". Per tant, les possibilitats de fer marxa enrere al projecte s’estrenyen. A tot això s’hi afegeix el fet que es tracta d’un expedient d’obres "molt complicat" perquè encara no està resolt. Restaura ha interposat un recurs al Consell i aquest, a la vegada entra en conflicte amb Cort. L’Ajuntament s’acull al PGOU que permet aquesta demolició i protegeix dins en el marc legal els promotors. Es tracta d’un expedient conjunt que inclou l’antic edifici Singer, davant Cort i la demolició d’un segon edifici també adjacent als carrers Colom i Paners.
Patrimoni del Consell és partidari de renovar el catàleg de protecció ampliant el nombre d’edificis i poder restringir les concessions de llicència per ruïna. Aquest projecte al nucli antic posa en evidència les distintes interpretacions del patrimoni que es confronten per una banda amb l’interès patrimonial i l’immobiliari, i per una altra amb les limitacions que dictamina el PGOU i l’acció legal.
Entrades
