Massa llum a la Seu?

dBalears.com 29-5-2008

La lluminositat del mestre Ruggeri és el principal motiu de Patrimoni per tomar el projecte dels vitralls

Francesca Marí . Gaudí s’imaginà la capella de la Trinitat com el punt de llum de la Seu, una idea que el mestre Constantino Ruggeri incorporà en els projecte dels vitralls per a la capella del Santíssim i que dimarts la Comissió Tècnica de Patrimoni tirà enrere.
Ruggeri (1925-2007) és considerat un mestre de la llum en l’artquitectura sacra, encara que precisament aquesta lluminostitat ha estat el principal raonament del Consell per a la denegació del projecte del Capítol. Segons els tècnics de Patrimoni, el canvi dels tres vitralls de la Casa Amigó pels dissenyats pel vidrier franciscà podria desvirtuar "les perspeccions lumíniques i cromàtiques que hi ha l’interior de la Seu".
Això és el que es desprèn de l’informe que dimarts discutiren els membres de la ponència (formada per tècnics, arqueòlegs, Arca i entitats patrimonials) que s’aprovà gairebé per unanimitat. "Gaudí aconseguí una llum densa immaterial amb la tècnica de la superposició de vidres i ara es pot veure interferida amb una lluminositat més oberta, clara, creant així dues concepcions lumíniques contraposades", asseguren des de Patrimoni.
Aquesta suposada alteració de tonalitats cromàtiques fou ahir qüestionada per la historiadora de l’art i cap del Grup de Conservació del Patrimoni Artístic i Religiós, Mercè Gambús, qui va apuntar que "la ponència ha confós el que és una proposta d’intervenció contemporània com aquesta amb una preservació del patrimoni". Gambús, qui el passat març va realitzar un informe historicoartístic complementari a la proposta del Capítol, manté que "Ruggeri ha entès molt bé el concepte de la llum a la capella de la Trinitat i la seva proposta significa construir un llenguatge contemporani en l’art sacre". Just el mateix que es féu el segle XIX amb la façana neogòtica de la catedral o amb Gaudí. L’informe de Gamús explica com la inacabada intervenció de Gaudí va ser continuada el 1947 per Alomar que també es va plantejar la substitució dels vitralls de la Casa Amigó, "en considerar-se d’escàs mèrit i manca de contribució a la nova intervenció executada".
Ara, la visió de Patrimoni és totalment diversa. Pel Consell "ni estèticament ni tècnicament la proposta del Capítol tindria homogenïtat amb l’aportació de Gaudí a la Seu". Una homogeneïtat que l’experta qüestiona, ja que al parer de Gambús no es pot determinar sense tenir abans uns estudis cientifico-tècnics adequats i amb les consultes dels tècnics.
La llum esdevé centre de desencontre entre ambdós ens, una temàtica que no és nova a la Seu. Els foscos vitralls de Barceló a la capella del Santíssim no foren absents de crítiques. Ara, sembla que el parer dels tècnics ha canviat i els dissenyats per Ruggeri són massa vius per a la metàfora trinitària, mentre que els de Barceló s’aprovaren sense problemes. Caldrà esperar que la Comissió de Patrimoni decideixi el 13 de juny, de moment és qui té la paraula