Torna a caure Pompeia

dBalears.cat 25-5-2008
La capella pompeiana del carrer de Montenegro de Palma, catalogada com a Bé d’Interès Cultural, es troba avui en perill mig oblidada

Francesca Marí. Mig oblidada en ple centre antic de Ciutat es malconserva l’anomenda capella de Can Dameto. La sala feia part del casal del comte de Montenegro i és decorada amb pintures pompeianes, un estil artístic romàntic que l’ha convertit en l’única casa d’aquestes característiques que encara roman dempeus a Palma.
L’enyor de Pompeia i del seu art paradisíac tingué una gran acollida dins la societat vuitcentista, que es fascinà pels jardins i pels elements naturals. Mallorca no quedà enrere en la tendència romàntica i aquest estil decoratiu també es plasmà a les parets dels casals dels senyors. Aquest fou el cas de la sala pompeina del carrer de Montenegro número 8, dissenyada l’any 1810 per l’arquitecte madrileny Isidro González Velázquez, integrada dins un estil neoclassicista i que fa part del Catàleg de protecció d’edificis i elements d’interès històric, arquitectònic i paisatgístic de Palma. La cambra restà ignorada fins al 1986, quan Jaume Llabrés la donà a conèixer a través d’un article a la revista Lluc.
Ara per ara els paissatges d’aquestes pintures malviuen enmig de l’oblit i de la pols. La cambra pompeiana és a la planta noble del pis que actualment ocupa el Casal d’entitats Ciutadanes, que fa el que pot per preservar el bé artístic. Fa dues setmanes sortí a la llum l’estat d’alerta en què es troba l’edifici, inclòs dins el catàleg palmesà, arran d’unes obres suposadament "irregulars" que es realitzen a l’altell de la finca. Arran d’aquestes obres, segons la versió dels veïns, han sortit escletxes a les altres dependències de l’edifici que fan perillar la sala pompeiana. Per sort, aquests cruis encara no han arribat al Bé Catalogat, però sí que ja han començat a deixar-se veure a les sales adjacents, on també hi ha pintures que podrien ser de la mateixa època.
La situació, doncs, no es presenta gens favorable per al conjunt pictòric que, segons publicà Jaume Mulet, resulta "el millor exemple d’un jardí i de paisatges pintats dins el gust pompeià que en aquests moments conec".
L’Associació per a la Revitalització del Centre Antic també s’ha fet ressò de la situació en què està l’edifici pel "mal estat, cruis, humitats i despreniments de pintura", segons assenyala el col·lectiu, que també lamenta que ningú "no du a terme cap control per a la seva correcta preservació i conservació". Aquesta reivindicació no és nova, deu anys enrere la professora d’Història de l’Art de la UIB, Catalina Cantarellas, recomanava al Consell "una actuació que asseguri la infraestructura constructiva i la consolidació de les pintures".
La bellesa d’aquests murals, tots pintats al fresc, és considerable per la gran combinació d’elements que l’autor conjugà a les tres parets i al sòtil. La quarta paret és ocupada per un frontis d’estil neoclàssic de fusta i per elements figuratius d’inspiració hel·lenística. Les parets simulen un pavelló de columnetes i tendals que s’obre a vistes panoràmiques: paisatges de marina i muntanya, complementats amb pagesos i pescadors mallorquins. Uns béns d’altre temps que ara, com Pompeia, corren el perill de quedar davall cendres.

ARCA demana s'aturin les obres del C/ Montenegro, 8 per manca de llicència i perquè no avanci el deteriorament d'una cambra pompeiana de 1810