“Benvinguts, passeu, passeu...”

dBalears.cat 7-1-2009
Vint habitatges d’estil mallorquí obren les portes de bat a bat en el llibre Cases i posades de Mallorca, de Tomàs Vibot i José Villalonga. Publicat per Gall Editor, seguí el mateix esperit de la col·lecció sobre les possessions illenques
Arnau Busquets ."Oh! Benvinguts! Passeu, passeu, de les tristors en farem fum. Que casa meva és casa vostra si és que hi ha… cases d’algú". Com si s’haguessin proposat fer realitat aquesta lletra, Tomàs Vibot i José Villalonga ens obren les portes de bat a bat. Però no les portes de casa seva. Encara millor: ens obren les portes de vint cases mallorquines a través del primer volum de la col·lecció Cases i posades de Mallorca. D’aquesta manera ens acosten a un dels vessants imprescindibles del nostre patrimoni.
El llibre, publicat per El gall editor en una curosa edició, segueix el mateix esperit que la col·lecció de Vibot sobre les possessions: retratar la nostra història i patrimoni a través de l’estudi d’edificis representatius. Ara, els protagonistes de l’obra són les cases urbanes. Segons reconeixen els autors, l’estudi sobre l’immoble mallorquí, els seus orígens, elements i influències no és una novetat, encara que sí que ho és el fet d’analitzar aquests edificis establint un lligam amb la història. Així, d’una banda, analitzen els valors arquitectònics i mobiliaris, i de l’altra, detallen la història de l’immoble i de la seva propietat, que sempre estan "íntimament lligades", segons explica Vibot.
Visual i detallada
L’objectiu d’aquesta col·lecció és mostrar el màxim nombre d’exemples de cases urbanes i fer-ho amb tot luxe de detalls i amb nombroses fotografies. Palma és on es troba el major nombre de casals, però alguns pobles (Inca, Manacor, Pollença) també tenen cases importants, "ja que controlaven territoris amplis". D’altres, com Deià, en tenen menys, però l’especulació urbanística no hi ha impactat tant, i les que hi ha es mantenen molt millor, en general.
Els lectors veuran cases i posades ben diferents, en funció de la ubicació, les conjuntures històriques o el tarannà econòmic i social del propietari. Els nobles, advocats i terratinents de la Part Forana no tenien el mateix tipus d’habitatge, és evident. De la "perfecció arquitectònica" de Can Solleric de Palma a la "prestància i elegància" de Can Tallades de Campos, passant per l’austeritat pròpia dels pagesos que vivien a Can Ballester, a Algaida.
Vibot comenta amb recança que, de manera dissortada, l’estat de conservació del patrimoni urbà és "regular" i que especialment en els darrers anys ha augmentat el nombre de construccions que "s’han transformat de manera irreversible. Amb tot això, algunes s’han mantingut miraculosament vestides. "Els autors remarquen que no defensen l’immobilisme, al contrari, però avisen: "Si l’evolució és moderada està bé, però si amb les reformes s’eliminen les traces del passat, és una altra cosa". Cal trobar el punt just per posar al dia uns edificis que en aquests moments "són molt difícils de mantenir".