Adéu, Eixample

dBalears.cat 30-1-2009
Aquesta zona de Palma és una assignatura pendent per assegurar la conservació del patrimon de la ciutat. ARCA denuncia que en aquests moments no hi ha cap pla específic per a la seva protecció
Laura Morral . Una gran tanca amb cartells d’una constructora envolta la cantonada d’un edifici senzill, humil, de façana llisa i amb balcons i persianes que il·lustren les característiques comunes de les cases de l’Eixample de Palma. En pocs dies, aquest edifici ubicat a la cantonada entre els carrer del Rei Sanç i de la Reina Maria Cristina desapareixerà del mapa. Al seu lloc, la constructora hi alçarà un bloc nou que, com la majoria de les noves promocions, no s’ajustarà a l’estètica d’una zona que ben aviat perdrà la seva fisonomia històrica. D’aquí a uns dies l’edifici serà demolit, tot i els esforços d’ARCA, que n’havia sol·licitat la protecció. "Les eines per salvar el patrimoni de l’Eixample són molt escasses, per no dir inexistents", denuncia Pere Ollers, el president de l’associació. L’única manera que hi té aquest grup de ciutadans compromesos amb el patrimoni de Ciutat és aconseguir que l’Ajuntament accepti la catalogació de l’edifici o, si més no de la façana. "Llavors, si l’immoble no és prou vistós, fracassam una vegada darrere l’altra en els nostres intents", afegeix Xavier Terrassa, un altre membre implicat en la causa.
És per això que es van demolint, un rere l’altre, molts dels immobles que han marcat una època i que embellien el paisatge urbà. "La qualitat de vida es perd per pura avarícia d’aprofitament a canvi d’adaptar les estructures a les necessitats d’avui dia, i els dos conceptes són totalment compatibles", remarca Ollers. Devora aquest edifici vell, hi ha altres illetes de cases pels voltants dels mateixos carrers de la Reina M. Cristina i del Rei Sanç que també perillen. Altres ja no hi són, com el que estava situat més avall, al carrer de Mateu Enric Lledó. Dels desapareguts, només una fotografia servirà de testimoni perquè els descendents puguin exclamar en el futur: "Salvem-nos de l’entorn que ens han deixat els nostres".
Probablement serà substituït, com en la majoria de casos, per exemples anodins i que desentonen clarament del seu entorn, ja que no hi ha cap tipologia que marqui com han de ser les noves construccions perquè respectin els paràmetres del vell Eixample que encara perdura. Basta mirar en què s’ha convertit la zona de Jacint Verdaguer, en un mirall nítid d’aquesta desprotecció. En aquest sentit, ARCA denuncia que la preservació de l’Eixample és una de les assignatures pendents per assegurar el manteniment del patrimoni de Palma. En aquests moments no hi ha cap pla específic per a la seva conservació. "És urgent modificar la normativa perquè es protegeixin de manera integral conjunts d’edificis amb caràcter històric, artístic o simbòlic", destaca Ollés. Però aquesta destrucció no afecta just aquest entorn proper a les Estacions.
L’ampliació del carrer d’Aragó ha deixat desprotegits els Hostalets. La pressió de les grans constructores assetja els antics ravals que, un temps, foren annexionats a la capital. També hi ha altres barris que donaven personalitat a la ciutat, com el Terreno, Son Espanyolet i Santa Catalina, convertits en objectius de la pandèmia urbanística. Blocs de pisos, rígids, comencen a aixecar-se per aquests entorns i en tapen les típiques cases baixes, caracteritzades per la seva arquitectura harmoniosa i sense que cap edifici no destaqui especialment sobre l’altre. Res no quedarà dels antics Hostalets, alçats fora de les antigues murades al final del sXIX. Res no quedarà del seu estret i característic entramat viari, on es respirava un aire assossegat, aliè a l’estrès de la ciutat i que servia de refugi al trànsit dels carrers Balmes i Aragó. La falta de sensibilitat ha fet que la seva ampliació no sigui compatible amb la conservació de l’edificació. El resultat: sense cap criteri, l’Eixample continua bategant amb el desassossec que hi suposa l’amenaça immobiliària.