Arca i el patrimoni social

dBalears.cat 4-1-2009

PERE FULLANA * La nostra és una generació que té moltes dificultats per desmarcar-se d'una manera d'entendre la civilització que prioritza els tòpics i les generalitats per autodefinir-se. Un entorn que, en conseqüencia, s'identifica amb uns paisatges i un patrimoni que projecta aquestes frases fetes sobre allò que és impotant i allò que no ho és. De la il·lustració ençà, hem qüestionat profundament una cultura basada en els elements gloriosos i emblemàtics perquè no representen el conjunt de la història, no expliquen un país i la seva gent, sino que més aviat només eleven a la categoria d'important aquelles fites que el poder polític o econòmic ha considerat que havien d'excel·lir. Per sort,sabem que la històoria és un tot que ha deixat petjades de tota casta, fites que ens ajuden a situar-nos en el temps i a destriar-ne les característiques essencials. Entenem l'exposició Pere Garau. Un barri amb història des d'aquest punt de vista. El patrimoni d'un barri popular reflecteix precisament una forma de vida, la trajectòria d'uns col·lectius molt específics, un temps molt concret del nostre passat i de la història d'una ciutat. Un barri conserva i immortalitza la convivència, les contradiccions i les oportunitats que cada época ofereix als seus contemporanis. Molts d'aquests components, tanmateix, resten ocults , sense valor. Es veuen, però a penes no es miren. Necessitam fer visibles alguns dels components devaluats, menyspreats o marginats de la ciutat, perquè sense que recuperin el seu valor dificilment no podem entendre la manera com ha evolucionat i s'han anat enriquint i transformant cent anys de la història del nostre país. El sentit de l'exposició que ha promogut Arca -gràcies a la tenacitat d'Àngels Fermoselle- i que s'inaugurà ahir a la popular plaça de les columnes, enllaça perfectament amb les exigències de la història social del segle XX: uneix la història social amb el patrimoni. De fet, ciutats com Bilbao, Burgos, València, Barcelona i Saragosa han inclós en el seus catàlegs de patrimoni històricoartístic els conjunts de cases barates que han sobreviscut els enderrocs. Aquest model d'habitatge està relacionat, generalment, a uns serveis que durant el primer terç del segle XX estaven associats a les cooperatives obreres, sindicats, escoles populars, convents de congregacions religioses que optaren per fer-se presents entre les clases populars, petites fàbriques, magatzems, botigues i tallers, el conjunt dels quals ens ajuda a explicar el passat fet present. Allò que ens qüestionam profundament, tanmateix, no és el passat sinó el futur. To allò que parla de nosaltres i que projecta valors col·lectius s'ha de preservar i protegir. I tot allò que aparentment ha quedat mut demana una veu amb urgència o una teràpia de recuperació de la memòria viscuda. Els barris de l'eixample representen la vida moderna , liberal i secularitzada. La seva confuguració no està condicionada per referències simbóliques, com succeïa en el passat, però gaudeix de ser l'avançada d'una certa igualtat de classe, d'una relativa solidaritat i d'una projecció humana i d'una qualitat que per ventura també s'hauria de treballar més a fons.
*Historiador

ARCA presenta l'exposició Pere Garau. Un barri amb història

Inauguració de l'exposició "Pere Pere Garau. Un barri amb història"