dBalears.cat 21-7-2009
L’oratori de Sant Joan de la Font Santa de Campos està en estat de ruïna, tot i que fos declarat Bé Catalogat. Pitjor es troba Cas Donat, encara que l’aljub n’ha estat restaurat
Francesca Marí . "L'església de Sant Joan de la Font Santa requereix una intervenció urgent, ja que en qualsevol moment en faran fallida les voltes". Així de contundent es mostrava el Consell de Mallorca per febrer de 2006 en l'informe de Declaració de Bé Catalogat envers l'oratori de Campos. Han passat tres anys i la situació del recinte eclesiàstic no ha millorat gens, en tot cas s'ha vist empitjorada per les inclemències meteorològiques.
Just devora del controvertit balneari de Sant Joan de la Font Santa s'ubica aquesta petita església, original possiblement del segle XV i amb un interior barroc. Els tècnics de Patrimoni avisaven ja el 2006 del deficient estat de conservació en què es trobava, sobretot pel que fa a l'esbucament parcial de la coberta i els crulls a la façana principal. Avui, el bisbat encara no hi ha posat remei.
El rector de Campos, Francesc Munar, confirmà ahir a aquest diari la seva preocupació pel que fa a l'oratori, encara que aviat va matisar que "hi ha molts elements patrimonials en males condicions", cosa que significa que no deu ser per ara una prioritat. A part d'això, està convençut que "qualque dia sortirà una possiblitat de restaurar-ho, abans que no sigui massa tard".
En concret, l'església de Sant Joan de la Font Santa rodà clau en els anys noranta "arran d'uns forts aiguats", assegura Munar. Avui la intervenció més urgent, segons el rector, seria "reforçar-ne l'assentament i la teulada", ja que bona part ha passat per ull. "És una zona amb molt de salobrar, per la qual cosa encara s'hi fa més difícil la intervenció", explicà.
Les voltes de l'església són les que pateixen més aquesta situació de ruïna o, com diu l'informe de Patrimoni, "en una situació pròxima al colapse". Les escultures de la Mare de Déu i el retaule de Sant Joan que hi havia al seu interior es mostren avui a la parròquia de Sant Julià.
Una menció a part cal fer a la Casa del Donat, que està completament esbucada. De l'antiga posada sols queda la façana principal, a més d'algunes restes de murs de càrrega paral·lels.Mentrestant, la coberta, l'interior i la façana lateral es troben totes en terra.
L'aljub i la Sala
Mentre l'església fa ull, a final del passat mandat s'inicià la reforma de l'aljub ubicat al costat. Aquest element propietat municipal ha estat rehabilitat, fet que Guillem Ginard, batle de Campos, destaca, ja que "nosaltres hem complit amb la recuperació del nostre patrimoni i entenem que el bisbat no pugui fer-se càrrec d'una reforma tan gran tenint altres prioritats dins el mateix poble de Campos". "Evidentment ens agradaria tenir aquell espai en condicions, però hi ha prioritats i nosaltres no pressionarem per arreglar-ho", assenyala Ginard.
Al marge queda l'oratori i la Casa del Donat que, segons les mesures de protecció dictades per Patrimoni, requerien intervenció urgent tant per fer-ne un estudi històric com arqueològic. De moment, no se n'ha feta cap ja que, com diu el batle, "hi ha altres prioritats" dins el municipi.
21 de juliol 2009
Paisatge, cultura i excepcionalitat en la Serra de Tramuntana
diariodemallorca,es 21-7-2009
En el cas de la serra de Tramuntana –un espai despoblat però no menys humanitzat–, l´empremta antròpica és tan intensa com equilibrada ha estat l´adaptació humana al seu medi hostil, de manera que aquesta és la seva virtut i la seva singularitat
GABRIEL ALOMAR GARAU El ministeri de Cultura ha escollit la serra de Tramuntana com a candidata del Govern d´Espanya perquè sigui declarada per la UNESCO Patrimoni de la Humanitat, en la categoria de paisatge cultural. El repte és tan interessant com important. Interessant, perquè els espais adscrits a l´exclusiva llista de l´Organització de les Nacions Unides per a l´Educació, la Ciència i la Cultura –l´Acròpoli d´Atenes, Petra a Jordània, les medines d´Essaouira i Fes a Marroc, el Gran Canyó als Estats Units, Memphis i els camps de piràmides des de Giza a Dahshur, i així fins a 890 béns arreu del món– veuen reforçada la preservació dels seus valors paisatgístics, ecològics, etnològics o immaterials. Important, perquè sobre aquests espais pesa la responsabilitat de presentar-se davant el món com a llocs representatius de les cultures i societats que els han conformat. En el cas de la serra de Tramuntana, és representativa d´una cultura antiga i complexa com la mediterrània, i dels seus paisatges més abruptes en els que la mar, les muntanyes, els pinars, els oliverars i els camps marjats es combinen harmònicament per formar una unitat geogràfica distintiva.
Ara bé, l´aspiració a obtenir una distinció com a bé patrimonial d´importància i interès mundial, requerirà demostrar a la UNESCO uns valors de singularitat i excepcionalitat. Quines coses, doncs, fan singular i excepcional –és a dir única– la serra de Tramuntana? La pregunta és especialment temptadora per als geògrafs de les illes Balears, educats i ensinistrats com estam en la interpretació i explicació de la superfície terrestre i de la transformació i adaptació del medi físic a la causa humana. Així, allò que els geògrafs sabem és que l´afany transformador i l´adaptació deliberada del medi natural arriba a les nostres illes fins a uns límits inesperats, i qualsevol monticle insignificant de pedres amb una aparença natural o espontània, ha d´esser interpretat en clau antròpica. "És l´home, estúpid", hauríem de dir per explicar la causa determinant de la conformació dels paisatges illencs actuals, tot fent un símil amb la cèlebre frase de James Carville –It´s the economy, stupid–, assessor del demòcrata Bill Clinton en la seva exitosa campanya electoral de l´any 1992.
La idea del paisatge com a sistema físic, biòtic i antròpic alhora, confereix a l´espai la categoria de paisatge humà o, si es vol, paisatge cultural. Cultural, perquè en l´espai geogràfic sempre es distingeix l´empremta del treball humà al llarg de la història, i de cada època amb les seves solucions tècniques als problemes i els reptes de la supervivència. En el cas de la serra de Tramuntana –un espai despoblat però no menys humanitzat–, l´empremta antròpica és tan intensa com equilibrada ha estat l´adaptació humana al seu medi hostil, de manera que aquesta és la seva virtut i la seva singularitat. Amb l´ús prolífic de la pedra en sec, i per tant amb la matèria primera i residual que hi ha en l´entorn immediat, la construcció massiva de marjades per habilitar camps de cultiu, més uns extraordinaris sistemes d´aprofitament i de regulació dels excessos hídrics, fan d´aquesta comarca un exemple avançat de control humà dels riscos naturals d´inundació i d´erosió del sòl, i, al capdavall, de l´amenaça de desertificació.
I l´excepcionalitat? Certament, altres indrets de la Mediterrània comparteixen amb la serra de Tramuntana els seus elements paisatgístics distintius: pedra en sec, la presència de la mar i una alternança particularment bella de muntanyes i valls, espais sobre els que encara avui opera la trilogia blat-oli-vinya. Són casos propers els de Portovenere, Cinque Terre i les illes de Palmaria, Tino i Tinetto, així com la costa Amalfitana, a Itàlia. La "domesticació" equilibrada del medi és important en tots ells, però és difícil trobar en el món una àrea relativament gran –els 800 km2 de la Serra– en la que la "naturalesa produïda" o paisatge construït resulti ser tan extens, viu i ben conservat.
Per altra part, els paisatges agrícoles de la muntanya mallorquina constitueixen una obra humana perfectament dissenyada, i com a tals configuren sistemes que només poden esser entesos i valorats si s´atén la suma complexa de les seves parts i no els seus elements individuals. L´excepció, per tant, no es troba en la presència aïllada d´un camp de marjades particularment ben conservat, sinó en la mixtura o suma combinada dels seus elements integrants: la font, el torrent, el marge, la paret, la canal, la síquia, la resclosa, el molí, el safareig, l´albelló, el parat i la casa de possessió, tot formant una unitat funcional indissociable. Tot plegat, el paisatge cultural de la serra de Tramuntana tendrà una oportunitat de reconeixement mundial a mesura que s´avanci, per part de la UNESCO i altres organismes i agents de decisió, no només en la didàctica del paisatge i la seva consideració com a bé patrimonial per se, sinó també en la necessitat de protegir els paisatges i les cultures entesos com un binomi indestriable.
(*) President de la delegació
territorial del Col·legi de
Geògrafs a les Illes Balears
En el cas de la serra de Tramuntana –un espai despoblat però no menys humanitzat–, l´empremta antròpica és tan intensa com equilibrada ha estat l´adaptació humana al seu medi hostil, de manera que aquesta és la seva virtut i la seva singularitat
GABRIEL ALOMAR GARAU El ministeri de Cultura ha escollit la serra de Tramuntana com a candidata del Govern d´Espanya perquè sigui declarada per la UNESCO Patrimoni de la Humanitat, en la categoria de paisatge cultural. El repte és tan interessant com important. Interessant, perquè els espais adscrits a l´exclusiva llista de l´Organització de les Nacions Unides per a l´Educació, la Ciència i la Cultura –l´Acròpoli d´Atenes, Petra a Jordània, les medines d´Essaouira i Fes a Marroc, el Gran Canyó als Estats Units, Memphis i els camps de piràmides des de Giza a Dahshur, i així fins a 890 béns arreu del món– veuen reforçada la preservació dels seus valors paisatgístics, ecològics, etnològics o immaterials. Important, perquè sobre aquests espais pesa la responsabilitat de presentar-se davant el món com a llocs representatius de les cultures i societats que els han conformat. En el cas de la serra de Tramuntana, és representativa d´una cultura antiga i complexa com la mediterrània, i dels seus paisatges més abruptes en els que la mar, les muntanyes, els pinars, els oliverars i els camps marjats es combinen harmònicament per formar una unitat geogràfica distintiva.
Ara bé, l´aspiració a obtenir una distinció com a bé patrimonial d´importància i interès mundial, requerirà demostrar a la UNESCO uns valors de singularitat i excepcionalitat. Quines coses, doncs, fan singular i excepcional –és a dir única– la serra de Tramuntana? La pregunta és especialment temptadora per als geògrafs de les illes Balears, educats i ensinistrats com estam en la interpretació i explicació de la superfície terrestre i de la transformació i adaptació del medi físic a la causa humana. Així, allò que els geògrafs sabem és que l´afany transformador i l´adaptació deliberada del medi natural arriba a les nostres illes fins a uns límits inesperats, i qualsevol monticle insignificant de pedres amb una aparença natural o espontània, ha d´esser interpretat en clau antròpica. "És l´home, estúpid", hauríem de dir per explicar la causa determinant de la conformació dels paisatges illencs actuals, tot fent un símil amb la cèlebre frase de James Carville –It´s the economy, stupid–, assessor del demòcrata Bill Clinton en la seva exitosa campanya electoral de l´any 1992.
La idea del paisatge com a sistema físic, biòtic i antròpic alhora, confereix a l´espai la categoria de paisatge humà o, si es vol, paisatge cultural. Cultural, perquè en l´espai geogràfic sempre es distingeix l´empremta del treball humà al llarg de la història, i de cada època amb les seves solucions tècniques als problemes i els reptes de la supervivència. En el cas de la serra de Tramuntana –un espai despoblat però no menys humanitzat–, l´empremta antròpica és tan intensa com equilibrada ha estat l´adaptació humana al seu medi hostil, de manera que aquesta és la seva virtut i la seva singularitat. Amb l´ús prolífic de la pedra en sec, i per tant amb la matèria primera i residual que hi ha en l´entorn immediat, la construcció massiva de marjades per habilitar camps de cultiu, més uns extraordinaris sistemes d´aprofitament i de regulació dels excessos hídrics, fan d´aquesta comarca un exemple avançat de control humà dels riscos naturals d´inundació i d´erosió del sòl, i, al capdavall, de l´amenaça de desertificació.
I l´excepcionalitat? Certament, altres indrets de la Mediterrània comparteixen amb la serra de Tramuntana els seus elements paisatgístics distintius: pedra en sec, la presència de la mar i una alternança particularment bella de muntanyes i valls, espais sobre els que encara avui opera la trilogia blat-oli-vinya. Són casos propers els de Portovenere, Cinque Terre i les illes de Palmaria, Tino i Tinetto, així com la costa Amalfitana, a Itàlia. La "domesticació" equilibrada del medi és important en tots ells, però és difícil trobar en el món una àrea relativament gran –els 800 km2 de la Serra– en la que la "naturalesa produïda" o paisatge construït resulti ser tan extens, viu i ben conservat.
Per altra part, els paisatges agrícoles de la muntanya mallorquina constitueixen una obra humana perfectament dissenyada, i com a tals configuren sistemes que només poden esser entesos i valorats si s´atén la suma complexa de les seves parts i no els seus elements individuals. L´excepció, per tant, no es troba en la presència aïllada d´un camp de marjades particularment ben conservat, sinó en la mixtura o suma combinada dels seus elements integrants: la font, el torrent, el marge, la paret, la canal, la síquia, la resclosa, el molí, el safareig, l´albelló, el parat i la casa de possessió, tot formant una unitat funcional indissociable. Tot plegat, el paisatge cultural de la serra de Tramuntana tendrà una oportunitat de reconeixement mundial a mesura que s´avanci, per part de la UNESCO i altres organismes i agents de decisió, no només en la didàctica del paisatge i la seva consideració com a bé patrimonial per se, sinó també en la necessitat de protegir els paisatges i les cultures entesos com un binomi indestriable.
(*) President de la delegació
territorial del Col·legi de
Geògrafs a les Illes Balears
19 de juliol 2009
La ruta dels oblidats
dBalears.cat 19-7-2009
L’Associació per la memòria històrica denuncià en el recorregut pels símbols feixistes la impunitat, encara avui, de les atrocitats comeses pel dictador, les fosses comunes i les sentències del règim
Laura Morral ."Impunitat, vergonya i oblit són les paraules que més hem emprat, però hem de tenir un petit moment per a l'esperança. Recordam i denunciam la impunitat del franquisme. Volem veritat, volem justícia i volem reparació!!!". Amb aquests mots, la presidenta de l'associació Memòria de Mallorca, Maria Antònia Oliver, denunciava ahir, a través d'un manifest, la dictadura franquista que durant gairebé 40 anys va governar amb mà de ferro els destins de milers de ciutadans.
Oliver traslladà aquest missatge a més d'un centenar de persones que s'uniren per recórrer la Ruta de la Memòria que organitzava l'associació i el col·lectiu Unió Cívica per la República amb motiu del Dia europeu de la condemna del franquisme. Entre els assistents hi havia familiars de víctimes, com Maria Vaqué, la filla de l'activista; l'escriptor López Crespí; Pep juárez, de la CGT; Llorenç Capellà; Cecil Buele, d'ERC; Miquel Rosselló i Lila Thomàs, d'EU-EV.
Durant el recorregut, diferents experts explicaren la història d'alguns símbols feixistes que s'alcen per Ciutat i recordaren noms d'oblidats, de víctimes de la repressió. Així mateix, Maria Àngels Recio, psicòloga de l'associació, comentà la història del col·legi Jaume I, situat davant la plaça de la Feixina. Segons comentà, aquesta va ser la primera escola que es va inaugurar durant la República a l'Illa i que després del cop d'estat es convertí en un quarter on es jutjaren i condemnaren els defensors de la democràcia. La intervenció de Recio va fer justícia als 15 mestres desapareguts o assassinats pels franquistes, com Jaume Canals Payeras, Fernando Leal Crespo, Antoni Garau i Guillem Alcover, entre molts altres. Tampoc no obvià aquells docents que moriren emmalaltits i les víctimes secundàries que patiren aquestes defuncions: germans, mares, pares i familiars.
La Ruta de la Memòria prosseguí a la plaça de la Feixina, on hi ha el monòlit del creuer Baleares. Marçal Isern, portaveu de l'associació, explicà que aquesta embarcació de guerra va estar a les ordres dels militars sublevats. Va ser enfonsada el 6 de març de 1938 a 60 milles del cap de Palos pels impactes de l'esquadra republicana. El creuer Baleares va causar milers de morts civils que fugien de les tropes franquistes. El mateix portaveu s'encarregà de fer un resum de la història del ja desaparegut obelisc dels Jinetes de Alcalá de la plaça de la Porta de Santa Catalina. Durant la lectura del manifest, Maria Antònia Oliver denuncià "la impunitat de les atrocitats comeses pel dictador i els col·laboradors feixistes". Recordà la impunitat de les fosses comunes, "on continuen oblidades les víctimes de la repressió", i "la impunitat dels milers de sentències judicials del règim que a dia d'avui són plenament legals". La impunitat, també, dels símbols com el de la Feixina "dedicat als ‘Héroes' del creuer responsables de crims contra la humanitat durant la Guerra Civil; de carrers i avingudes com la dedicada a José Alemany Vich, oficial de l'exèrcit franquista i de la División Azul que va jurar fidelitat a Adolf Hitler".
La Ruta de la Memòria no ignorà les dones que foren empresonades a l'actual biblioteca de Can Sales. Allà, Margalida Capellà recordà Matilde Landa, la dirigent comunista que se suïcidà perquè no podia suportar els xantatges dels opressors. Capellà demanà al Consistori de Palma que "a la plaça de la Porta de Santa Catalina, en el lloc que ocupava l'escultura dedicada als Jinetes, hi hagi un grup escultòric en homenatge a les preses de Can Sales". I afegí: "Perquè Can Sales simbolitza el patiment de totes les republicanes de les Balears". La ruta acabà amb un concert de Xus Santana, Tomeu Quetglas i Tambors Africans a la plaça Pere Boned del Puig de Sant Pere.
"Les naus disparaven als penya-segats i la gent moria esclafada"
Es calcula que entre 120.000 i 150.000 refugiats malaguenys van fugir presos pel pànic per la carretera de la costa en direcció a Almeria per escapar de la invasió militar. El Crucero Baleares va ser desplaçat a aquest punt amb la missió de bombardejar els civils ‘insurrectes'. L'episodi és el de la ‘carretera de la mort'. Paco Ferrer ara té 80 anys i va sobreviure a la massacre a tan sols 7 anys.
"Imaginau cent cinquanta mil homes, dones, infants i ancians disposant-se a partir per cercar seguretat cap a una ciutat situada a uns 100 quilòmetres. Era l'única carretera que podíem agafar. No hi havia cap altra manera d'escapar. La carretera limita amb les altes muntanyes de la serra Nevada i, per l'altra banda, amb la mar", diu. "Durant el viatge no trobàvem aliments. A mesura que anàvem caminant ensopegàvem, amb els peus plens de ferides, mentre els feixistes ens bombardejaven des de l'aire i ens disparaven des dels vaixells de guerra", recorda.
"A Almuñécar ens esperava un perill horrorós. Davant el poble hi havia ancorat un vaixell de guerra que dominava l'única via de fugida que teníem. Disparava els canons a intervals cap a un revolt de la carretera que era en un vessant alt i pendent; calia passar-hi forçosament. El revolt de la mort! Hi van morir milers de persones", afegeix. "Els canons apuntaven contra les roques dels penya-segats, que queien i esclafaven la gent". Paco, amb els seus pares i quatre germans més, va estar 15 dies recorrent la carretera. Fins que els italians, els alemanys i els franquistes els obligaren a tornar. Ells van sobreviure; altres encara esperen justícia per les cunetes.
L’Associació per la memòria històrica denuncià en el recorregut pels símbols feixistes la impunitat, encara avui, de les atrocitats comeses pel dictador, les fosses comunes i les sentències del règim
Laura Morral ."Impunitat, vergonya i oblit són les paraules que més hem emprat, però hem de tenir un petit moment per a l'esperança. Recordam i denunciam la impunitat del franquisme. Volem veritat, volem justícia i volem reparació!!!". Amb aquests mots, la presidenta de l'associació Memòria de Mallorca, Maria Antònia Oliver, denunciava ahir, a través d'un manifest, la dictadura franquista que durant gairebé 40 anys va governar amb mà de ferro els destins de milers de ciutadans.
Oliver traslladà aquest missatge a més d'un centenar de persones que s'uniren per recórrer la Ruta de la Memòria que organitzava l'associació i el col·lectiu Unió Cívica per la República amb motiu del Dia europeu de la condemna del franquisme. Entre els assistents hi havia familiars de víctimes, com Maria Vaqué, la filla de l'activista; l'escriptor López Crespí; Pep juárez, de la CGT; Llorenç Capellà; Cecil Buele, d'ERC; Miquel Rosselló i Lila Thomàs, d'EU-EV.
Durant el recorregut, diferents experts explicaren la història d'alguns símbols feixistes que s'alcen per Ciutat i recordaren noms d'oblidats, de víctimes de la repressió. Així mateix, Maria Àngels Recio, psicòloga de l'associació, comentà la història del col·legi Jaume I, situat davant la plaça de la Feixina. Segons comentà, aquesta va ser la primera escola que es va inaugurar durant la República a l'Illa i que després del cop d'estat es convertí en un quarter on es jutjaren i condemnaren els defensors de la democràcia. La intervenció de Recio va fer justícia als 15 mestres desapareguts o assassinats pels franquistes, com Jaume Canals Payeras, Fernando Leal Crespo, Antoni Garau i Guillem Alcover, entre molts altres. Tampoc no obvià aquells docents que moriren emmalaltits i les víctimes secundàries que patiren aquestes defuncions: germans, mares, pares i familiars.
La Ruta de la Memòria prosseguí a la plaça de la Feixina, on hi ha el monòlit del creuer Baleares. Marçal Isern, portaveu de l'associació, explicà que aquesta embarcació de guerra va estar a les ordres dels militars sublevats. Va ser enfonsada el 6 de març de 1938 a 60 milles del cap de Palos pels impactes de l'esquadra republicana. El creuer Baleares va causar milers de morts civils que fugien de les tropes franquistes. El mateix portaveu s'encarregà de fer un resum de la història del ja desaparegut obelisc dels Jinetes de Alcalá de la plaça de la Porta de Santa Catalina. Durant la lectura del manifest, Maria Antònia Oliver denuncià "la impunitat de les atrocitats comeses pel dictador i els col·laboradors feixistes". Recordà la impunitat de les fosses comunes, "on continuen oblidades les víctimes de la repressió", i "la impunitat dels milers de sentències judicials del règim que a dia d'avui són plenament legals". La impunitat, també, dels símbols com el de la Feixina "dedicat als ‘Héroes' del creuer responsables de crims contra la humanitat durant la Guerra Civil; de carrers i avingudes com la dedicada a José Alemany Vich, oficial de l'exèrcit franquista i de la División Azul que va jurar fidelitat a Adolf Hitler".
La Ruta de la Memòria no ignorà les dones que foren empresonades a l'actual biblioteca de Can Sales. Allà, Margalida Capellà recordà Matilde Landa, la dirigent comunista que se suïcidà perquè no podia suportar els xantatges dels opressors. Capellà demanà al Consistori de Palma que "a la plaça de la Porta de Santa Catalina, en el lloc que ocupava l'escultura dedicada als Jinetes, hi hagi un grup escultòric en homenatge a les preses de Can Sales". I afegí: "Perquè Can Sales simbolitza el patiment de totes les republicanes de les Balears". La ruta acabà amb un concert de Xus Santana, Tomeu Quetglas i Tambors Africans a la plaça Pere Boned del Puig de Sant Pere.
"Les naus disparaven als penya-segats i la gent moria esclafada"
Es calcula que entre 120.000 i 150.000 refugiats malaguenys van fugir presos pel pànic per la carretera de la costa en direcció a Almeria per escapar de la invasió militar. El Crucero Baleares va ser desplaçat a aquest punt amb la missió de bombardejar els civils ‘insurrectes'. L'episodi és el de la ‘carretera de la mort'. Paco Ferrer ara té 80 anys i va sobreviure a la massacre a tan sols 7 anys.
"Imaginau cent cinquanta mil homes, dones, infants i ancians disposant-se a partir per cercar seguretat cap a una ciutat situada a uns 100 quilòmetres. Era l'única carretera que podíem agafar. No hi havia cap altra manera d'escapar. La carretera limita amb les altes muntanyes de la serra Nevada i, per l'altra banda, amb la mar", diu. "Durant el viatge no trobàvem aliments. A mesura que anàvem caminant ensopegàvem, amb els peus plens de ferides, mentre els feixistes ens bombardejaven des de l'aire i ens disparaven des dels vaixells de guerra", recorda.
"A Almuñécar ens esperava un perill horrorós. Davant el poble hi havia ancorat un vaixell de guerra que dominava l'única via de fugida que teníem. Disparava els canons a intervals cap a un revolt de la carretera que era en un vessant alt i pendent; calia passar-hi forçosament. El revolt de la mort! Hi van morir milers de persones", afegeix. "Els canons apuntaven contra les roques dels penya-segats, que queien i esclafaven la gent". Paco, amb els seus pares i quatre germans més, va estar 15 dies recorrent la carretera. Fins que els italians, els alemanys i els franquistes els obligaren a tornar. Ells van sobreviure; altres encara esperen justícia per les cunetes.
El paseo de Ses Quatre Campanes
diariodemallorca.es 19-7-2009Foto antigua del paseo de Ses Quatre Campanes.
BARTOMEU BESTARD Estos días se están arreglando unos bancos de piedra semicirculares que flanquean la calle de Jesús, concretamente a la altura de intersección con la calle Luís Vives. Estos hermosos bancos son el único testimonio que nos queda de lo que en su día fue el primer paseo que hubo "fora porta", es decir, en la ciudad extramuros, el cual fue conocido durante más de un siglo, como el paseo de las Cuatro Campanas.
En otros tiempos, sobre todo a partir del siglo XVIII, se fue poniendo de moda en Palma pasear con carroza, "ómnibus" o con las clásicas "galeretes" señoriales. Contrariamente a lo que se puede pensar, era costumbre que estas carrozas fuesen tiradas por mulas y no por caballos. A éstas se les cortaba la cola para diferenciarlas de las mulas destinadas a las labores del campo. Esos paseos con carrozas se fueron convirtiendo en una excusa para ostentar. De ahí que se empezase a decorar esos carruajes de forma pomposa y monumental, llegando a convertirse en auténticos objetos artísticos. Tanto fue así, que cuando los coches de motor a explosión fueron substituyendo a los tirados por mulas, los fragmentos más artísticos de estas carrozas se pudieron seguir admirando en las paredes de más de una finca campestre. Josep M. Tous i Maroto definía a esos coches "como gigantescas bomboneras montadas sobre inconmensurables muelles y alto rodaje, acomodado el auriga en el empingorotado pescante y el lacayo de pie en la parte trasera del coche, sobre una plataforma dispuesta al efecto y vestido con la galoneada librea con los escudos de la casa." Por dentro también eran ricamente decorados con pinturas, dorados y asientos capitoné de terciopelo carmesí. Los paseos podían empezar en el Born. El admirado Bartomeu Ferrà, cuenta en sus memorias que, de niño, ver los paseos de carrozas era como ir al cine. Éstas se paraban delante de Can Bartola, una heladería que estaba situada en el Born, y allí los criados de honor saltaban de las calesas y entraban en el establecimiento para sacar vasos de helado y servírselo a las señoras que esperaban dentro del coche.
Pero aparte de estos paseos por dentro de la ciudad, era costumbre traspasar las puertas de las murallas para dar una vuelta por el campo. El antiguo cauce de la Riera –Born y Rambla– servía de vía para salir de la Ciudad, a través de la Puerta de Jesús: "aquellas 'galeretes' que al pasar, con toda la familia dentro, bajo la tiznada bóveda de las viejas puertas de la ciudad, a trote largo las cuatro mulas encampanilladas, levantaban un ciclón de armoniosas resonancias que eran como el eco alegre de la bonhomía y del bienestar característicos de una época exenta de grandes preocupaciones".
Sabemos que hacia el año 1740, a iniciativa de José de Vallejo, Capitán General, se adecentó el camino exterior de la Puerta de Jesús, con la clara intención de hacer un paseo, prolongación exterior de la Rambla. Se trataba del camino que comunicaba Palma con el convento franciscano de Jesús. En 1783, a iniciativa del Capitán General Galcerán de Villalba –con la colaboración del cardenal Antonio Despuig– el paseo cobró el aspecto definitivo. Se niveló el piso, se sembraron árboles, se construyeron bancos que flanqueaban el paseo y en uno de los laterales se hizo una acera para los peatones. En el cruce de caminos, de Jesús con el del Tirador, se ubicaron unos bancos curvos de piedra, cuyo ornato consistió en colocar unas enormes hidrias sobre zócalos, hidrias cuya forma recordaban –y de hecho siguen recordando– a unas campanas, de ahí que los palmesanos bautizasen al paseo como el de las Cuatro Campanas. Éste finalizaba muy cerca del convento de Jesús en una explanada que se conocía como la plazoleta de Ca donya Aina, dónde los coches giraban para volver por el mismo sitio. El cardenal Antonio Despuig encargó, y costeó de su propio bolsillo, dos lápidas que contenían una inscripción latina alusiva al promotor del paseo. Estaban colocadas al principio del mismo y hacia el 1800 su estado de conservación ya era deficiente.
Desde fines del siglo XVIII hasta la primera mitad del siglo XIX, este paseo se convirtió en el más concurrido de la Ciudad, especialmente por las familias más pudientes. Para que uno se haga a la idea, en 1787, Vargas Ponce contó unos ciento cincuenta carruajes de lujo que se paseaban por allí, provocando una gran polvareda. En la primera mitad del siglo XIX, la iniciativa de construir el cementerio de Palma en Son Tril·lo, produjo una devaluación del paseo. De lugar de recreo fue tornándose lugar fúnebre. Ferrà, en sus memorias, reconoce que una de las impresiones más fuertes de su infancia fue el séquito de hombres que portaba un muerto a hombros con el baúl descubierto "com la comitiva arribava a la Porta de Jesús, ja s´eren senyats amb veus altes, passant el Rosari de cap a les Quatre Campanes..." Por desgracia, en 1932, el paseo desapareció completamente, al tener que realizarse las rasantes que habían de permitir construir la avenida del Conde de Sallent y la calle Barón de Pinopar. Hoy el paseo de "ses Quatre Campanes" sólo lo podemos contemplar a través de las fotografías y las pinturas de la época… y aquellos versos d´Enyorança de Joan Alcover: "Pensaments qui volen com a caravanes/ de fulles empeses pels mateixos vents,/ si fossen visibles els meus pensaments, passar els veríeu les Quatre Campanes…"
*Cronista oficial de Palma.
En otros tiempos, sobre todo a partir del siglo XVIII, se fue poniendo de moda en Palma pasear con carroza, "ómnibus" o con las clásicas "galeretes" señoriales. Contrariamente a lo que se puede pensar, era costumbre que estas carrozas fuesen tiradas por mulas y no por caballos. A éstas se les cortaba la cola para diferenciarlas de las mulas destinadas a las labores del campo. Esos paseos con carrozas se fueron convirtiendo en una excusa para ostentar. De ahí que se empezase a decorar esos carruajes de forma pomposa y monumental, llegando a convertirse en auténticos objetos artísticos. Tanto fue así, que cuando los coches de motor a explosión fueron substituyendo a los tirados por mulas, los fragmentos más artísticos de estas carrozas se pudieron seguir admirando en las paredes de más de una finca campestre. Josep M. Tous i Maroto definía a esos coches "como gigantescas bomboneras montadas sobre inconmensurables muelles y alto rodaje, acomodado el auriga en el empingorotado pescante y el lacayo de pie en la parte trasera del coche, sobre una plataforma dispuesta al efecto y vestido con la galoneada librea con los escudos de la casa." Por dentro también eran ricamente decorados con pinturas, dorados y asientos capitoné de terciopelo carmesí. Los paseos podían empezar en el Born. El admirado Bartomeu Ferrà, cuenta en sus memorias que, de niño, ver los paseos de carrozas era como ir al cine. Éstas se paraban delante de Can Bartola, una heladería que estaba situada en el Born, y allí los criados de honor saltaban de las calesas y entraban en el establecimiento para sacar vasos de helado y servírselo a las señoras que esperaban dentro del coche.
Pero aparte de estos paseos por dentro de la ciudad, era costumbre traspasar las puertas de las murallas para dar una vuelta por el campo. El antiguo cauce de la Riera –Born y Rambla– servía de vía para salir de la Ciudad, a través de la Puerta de Jesús: "aquellas 'galeretes' que al pasar, con toda la familia dentro, bajo la tiznada bóveda de las viejas puertas de la ciudad, a trote largo las cuatro mulas encampanilladas, levantaban un ciclón de armoniosas resonancias que eran como el eco alegre de la bonhomía y del bienestar característicos de una época exenta de grandes preocupaciones".
Sabemos que hacia el año 1740, a iniciativa de José de Vallejo, Capitán General, se adecentó el camino exterior de la Puerta de Jesús, con la clara intención de hacer un paseo, prolongación exterior de la Rambla. Se trataba del camino que comunicaba Palma con el convento franciscano de Jesús. En 1783, a iniciativa del Capitán General Galcerán de Villalba –con la colaboración del cardenal Antonio Despuig– el paseo cobró el aspecto definitivo. Se niveló el piso, se sembraron árboles, se construyeron bancos que flanqueaban el paseo y en uno de los laterales se hizo una acera para los peatones. En el cruce de caminos, de Jesús con el del Tirador, se ubicaron unos bancos curvos de piedra, cuyo ornato consistió en colocar unas enormes hidrias sobre zócalos, hidrias cuya forma recordaban –y de hecho siguen recordando– a unas campanas, de ahí que los palmesanos bautizasen al paseo como el de las Cuatro Campanas. Éste finalizaba muy cerca del convento de Jesús en una explanada que se conocía como la plazoleta de Ca donya Aina, dónde los coches giraban para volver por el mismo sitio. El cardenal Antonio Despuig encargó, y costeó de su propio bolsillo, dos lápidas que contenían una inscripción latina alusiva al promotor del paseo. Estaban colocadas al principio del mismo y hacia el 1800 su estado de conservación ya era deficiente.
Desde fines del siglo XVIII hasta la primera mitad del siglo XIX, este paseo se convirtió en el más concurrido de la Ciudad, especialmente por las familias más pudientes. Para que uno se haga a la idea, en 1787, Vargas Ponce contó unos ciento cincuenta carruajes de lujo que se paseaban por allí, provocando una gran polvareda. En la primera mitad del siglo XIX, la iniciativa de construir el cementerio de Palma en Son Tril·lo, produjo una devaluación del paseo. De lugar de recreo fue tornándose lugar fúnebre. Ferrà, en sus memorias, reconoce que una de las impresiones más fuertes de su infancia fue el séquito de hombres que portaba un muerto a hombros con el baúl descubierto "com la comitiva arribava a la Porta de Jesús, ja s´eren senyats amb veus altes, passant el Rosari de cap a les Quatre Campanes..." Por desgracia, en 1932, el paseo desapareció completamente, al tener que realizarse las rasantes que habían de permitir construir la avenida del Conde de Sallent y la calle Barón de Pinopar. Hoy el paseo de "ses Quatre Campanes" sólo lo podemos contemplar a través de las fotografías y las pinturas de la época… y aquellos versos d´Enyorança de Joan Alcover: "Pensaments qui volen com a caravanes/ de fulles empeses pels mateixos vents,/ si fossen visibles els meus pensaments, passar els veríeu les Quatre Campanes…"
*Cronista oficial de Palma.
18 de juliol 2009
diariodemallorca.es 18-7-2009
La Asociación ha dicho que tiene "indicios" de la existencia de yacimientos arqueológicos de la época prehistórica, romana e islámica
EFE. PALMA. La Asociación para la Rehabilitación de los Centros Antiguos (ARCA) ha dicho que tiene "indicios" de la existencia de yacimientos arqueológicos de la época prehistórica, romana e islámica en el polígono de Son Angelat, en Sóller.
ARCA ha informado que, "según las referencias de los especialistas en la materia", la zona a urbanizar podría ser un poblado, perteneciente al yacimiento arqueológico más cercano a la zona, catalogado como SO 53, que posee material prehistórico y romano, además de una muralla y un "talaiot".
ARCA ha pedido al Consell de Mallorca y al Ayuntamiento de Sóller un control arqueológico de las obras que se están llevando a cabo.
La Asociación ha dicho que tiene "indicios" de la existencia de yacimientos arqueológicos de la época prehistórica, romana e islámica
EFE. PALMA. La Asociación para la Rehabilitación de los Centros Antiguos (ARCA) ha dicho que tiene "indicios" de la existencia de yacimientos arqueológicos de la época prehistórica, romana e islámica en el polígono de Son Angelat, en Sóller.
ARCA ha informado que, "según las referencias de los especialistas en la materia", la zona a urbanizar podría ser un poblado, perteneciente al yacimiento arqueológico más cercano a la zona, catalogado como SO 53, que posee material prehistórico y romano, además de una muralla y un "talaiot".
ARCA ha pedido al Consell de Mallorca y al Ayuntamiento de Sóller un control arqueológico de las obras que se están llevando a cabo.
El Gobierno propondrá la Serra de Tramuntana y la Sibil·la a Patrimonio de la Humanidad
elmundo.es 18-07-2009
El Consejo de Patrimonio, reunido en Palma desde ayer, ha anunciado que elevará la propuesta de la Serra de Tramuntana para que sea declarada por la Unesco como Patrimonio Mundial.
Asimismo, decidió que la candidatura de la Sibil·la será una de las que presentará como Patrimonio Inmaterial, junto a las propuestas del flamenco, la fiesta de los patios de Córdoba, los castellets y la cetrería.
El presidente del Consejo y director general de Bellas Artes y Bienes Culturales, José Jiménez, indica que la candidatura de la Serra, que competía con el Parque Nacional de Monfragüe (Cáceres), era una "muy sólida" y tenía unas "muy buenas perspectivas". En este sentido, señala que el Gobierno la asume con "toda la intensidad que el caso requiere".
Por su parte, la consellera de Educación y Cultura, Bàrbara Galmés, remarca los valores de la Serra "no sólo como paisaje cultural", sino también "como reserva de la Biosfera", una candidatura que el Govern ya está tramitando, asegura. El presidente del Consejo detalla que la candidatura 'El paisaje cultural de la Serra de Tramuntana' se presentará antes del 1 de febrero de 2010 de manera que, en el caso de que sea escogida para su evaluación, se decidirá su posible inclusión en la lista del Patrimonio Mundial en junio de 2011.
De la misma manera, sobre el Patrimonio Inmaterial el Consejo debe entregar el expediente antes del 31 de agosto de 2009, la Unesco realizará la valoración técnica en marzo de 2010 y tomará la decisión en septiembre de 2010.
Candidatura trasnacional
Asimismo, en referencia a la Convención del Patrimonio Inmaterial, Jiménez indicó que España decidió sumarse a la candidatura sobre la cetrería que presenta los Emiratos Árabes Unidos, en la que, además, participan otros países con tradición en este arte. También se seleccionó las de flamenco -presentada por Andalucía, Extremadura y Murcia-, la fiesta de los patios de Córdoba y los castellets de Cataluña.
Galmés reconoció que optar por la Serra de Tramuntana era una "decisión difícil" puesto que competía con un "ejemplo notable de paisaje emblemático" como es el Parque Nacional de Monfragüe. No obstante, remarcó que la propuesta balear ya se había presentado el año pasado por lo que "convenía" que este año se "reconociese" la labor desarrollada por el Consell de Mallorca.
Así, la consellera indicó que "queda el último tramo" para el reconocimiento, un camino que "vamos a trazar con toda la ilusión", aseguró. En este sentido, hizo hincapié en que la declaración supondrá para Baleares aspectos destacables como ayudas para la rehabilitación del patrimonio, el reconocimiento internacional que posibilitará el desarrollo de un turismo de calidad y la protección de un "espacio natural y cultural magnífico".
'Distintivo de calidad' para Baleares
Por su parte, la presidenta del Consell de Mallorca, Francina Armengol, agradeció la posibilidad de obtener este "distintivo de calidad" para la isla, gracias a este "paisaje emblemático" de Mallorca que "tiene amenazas que tenemos que intentar parar". Además, remarcó el trabajo "intenso" realizado por la institución insular para alcanzar este "sello de calidad".
En referencia a la sibil·la, la consellera del Ejecutivo balear incidió en que se trata de un canto que únicamente permanece en Mallorca y en el Alguer. La presidenta insular destacó que éste ya fue declarado Bien de Interés Cultural pero que hoy se dio un "paso adelante" para trabajar en su protección.
En otro orden de cosas, cabe destacar también que el Consejo aprobó por unanimidad el Libro Verde del Patrimonio Cultural Subacuático, documento de "extraordinaria importancia", según declaró Jiménez, puesto que supondrá una mejor articulación en esta área entre las diferentes comunidades autónomas.
Acuerdo entre Cultura y Defensa
Además, se informó a todas las autonomías del contenido de un acuerdo entre los Ministerios de Cultura y de Defensa que, entre otras cosas, posibilitará que se ponga a disposición del primero dos buques de estado para el control del patrimonio subacuático.
Jiménez anunció también la presentación del número 1 de la revista 'Patrimonio Cultural de España' que incluirá un monográfico sobre la Memoria Histórica y será publicada por el Instituto de Patrimonio Cultural de España.
El director general también reveló que en el encuentro se analizaron los resultados de la 33ª reunión del Comité de Patrimonio Mundial celebrada en Sevilla y sobre el Foro Juvenil Iberoamericano del Patrimonio Mundial.
Finalmente, se informó a las autonomías sobre la reunión de gestores de sitios españoles declarados Patrimonio Mundial, que se celebrará en Ibiza el próximo 7 y 8 de octubre, y las Jornadas sobre Patrimonio Inmaterial, que tendrá lugar en Teruel del 13 al 16 de octubre.
El Consejo de Patrimonio, reunido en Palma desde ayer, ha anunciado que elevará la propuesta de la Serra de Tramuntana para que sea declarada por la Unesco como Patrimonio Mundial.
Asimismo, decidió que la candidatura de la Sibil·la será una de las que presentará como Patrimonio Inmaterial, junto a las propuestas del flamenco, la fiesta de los patios de Córdoba, los castellets y la cetrería.
El presidente del Consejo y director general de Bellas Artes y Bienes Culturales, José Jiménez, indica que la candidatura de la Serra, que competía con el Parque Nacional de Monfragüe (Cáceres), era una "muy sólida" y tenía unas "muy buenas perspectivas". En este sentido, señala que el Gobierno la asume con "toda la intensidad que el caso requiere".
Por su parte, la consellera de Educación y Cultura, Bàrbara Galmés, remarca los valores de la Serra "no sólo como paisaje cultural", sino también "como reserva de la Biosfera", una candidatura que el Govern ya está tramitando, asegura. El presidente del Consejo detalla que la candidatura 'El paisaje cultural de la Serra de Tramuntana' se presentará antes del 1 de febrero de 2010 de manera que, en el caso de que sea escogida para su evaluación, se decidirá su posible inclusión en la lista del Patrimonio Mundial en junio de 2011.
De la misma manera, sobre el Patrimonio Inmaterial el Consejo debe entregar el expediente antes del 31 de agosto de 2009, la Unesco realizará la valoración técnica en marzo de 2010 y tomará la decisión en septiembre de 2010.
Candidatura trasnacional
Asimismo, en referencia a la Convención del Patrimonio Inmaterial, Jiménez indicó que España decidió sumarse a la candidatura sobre la cetrería que presenta los Emiratos Árabes Unidos, en la que, además, participan otros países con tradición en este arte. También se seleccionó las de flamenco -presentada por Andalucía, Extremadura y Murcia-, la fiesta de los patios de Córdoba y los castellets de Cataluña.
Galmés reconoció que optar por la Serra de Tramuntana era una "decisión difícil" puesto que competía con un "ejemplo notable de paisaje emblemático" como es el Parque Nacional de Monfragüe. No obstante, remarcó que la propuesta balear ya se había presentado el año pasado por lo que "convenía" que este año se "reconociese" la labor desarrollada por el Consell de Mallorca.
Así, la consellera indicó que "queda el último tramo" para el reconocimiento, un camino que "vamos a trazar con toda la ilusión", aseguró. En este sentido, hizo hincapié en que la declaración supondrá para Baleares aspectos destacables como ayudas para la rehabilitación del patrimonio, el reconocimiento internacional que posibilitará el desarrollo de un turismo de calidad y la protección de un "espacio natural y cultural magnífico".
'Distintivo de calidad' para Baleares
Por su parte, la presidenta del Consell de Mallorca, Francina Armengol, agradeció la posibilidad de obtener este "distintivo de calidad" para la isla, gracias a este "paisaje emblemático" de Mallorca que "tiene amenazas que tenemos que intentar parar". Además, remarcó el trabajo "intenso" realizado por la institución insular para alcanzar este "sello de calidad".
En referencia a la sibil·la, la consellera del Ejecutivo balear incidió en que se trata de un canto que únicamente permanece en Mallorca y en el Alguer. La presidenta insular destacó que éste ya fue declarado Bien de Interés Cultural pero que hoy se dio un "paso adelante" para trabajar en su protección.
En otro orden de cosas, cabe destacar también que el Consejo aprobó por unanimidad el Libro Verde del Patrimonio Cultural Subacuático, documento de "extraordinaria importancia", según declaró Jiménez, puesto que supondrá una mejor articulación en esta área entre las diferentes comunidades autónomas.
Acuerdo entre Cultura y Defensa
Además, se informó a todas las autonomías del contenido de un acuerdo entre los Ministerios de Cultura y de Defensa que, entre otras cosas, posibilitará que se ponga a disposición del primero dos buques de estado para el control del patrimonio subacuático.
Jiménez anunció también la presentación del número 1 de la revista 'Patrimonio Cultural de España' que incluirá un monográfico sobre la Memoria Histórica y será publicada por el Instituto de Patrimonio Cultural de España.
El director general también reveló que en el encuentro se analizaron los resultados de la 33ª reunión del Comité de Patrimonio Mundial celebrada en Sevilla y sobre el Foro Juvenil Iberoamericano del Patrimonio Mundial.
Finalmente, se informó a las autonomías sobre la reunión de gestores de sitios españoles declarados Patrimonio Mundial, que se celebrará en Ibiza el próximo 7 y 8 de octubre, y las Jornadas sobre Patrimonio Inmaterial, que tendrá lugar en Teruel del 13 al 16 de octubre.
Son Fornés restaura el edificio romano con planta de herradura hallado en la campaña de 2008
diariodemallorca.es 18-7-2009Durante la excavación del edificio se hallaron ánforas romanas y fragmentos de cerámica campaniana
Resultado de los trabajos de restauración. Foto: Museu de Son Fornés
MATEU CUART. PALMA. El yacimiento de Son Fornés (Montuïri) ha concluido la campaña de restauración del edificio de época romana hallado durante los trabajos del pasado verano, mientras se buscaba bajo tierra una segunda línea de viviendas prehistóricas. En el proceso, desarrollado durante el mes de mayo, se han consolidado las paredes de la construcción, que corrían el riesgo de derrumbarse.
Durante la excavación del edificio, con planta en forma de herradura y datado en el segundo siglo antes de Cristo, cuando "Son Fornés era un área espectacular de la isla en cuanto a poder económico y religioso", según la codirectora de los trabajos, Cristina Rihuete, se hallaron ánforas romanas y fragmentos de cerámica campaniana, elaborada con torno en Italia, amén de dos monedas de bronce sin encuñar. Los hallazgos, que aún se encuentran en fase de estudio, así como la ausencia de figuras de bronce o caps de bou, llevaron a los responsables del yacimiento a descartar que se encontraran ante un santuario tradicional. "Parece ser que se daba al edificio un uso de tipo económico, que era una zona de intercambio", avanzó ayer la arqueóloga Paula Amengual.
La ubicación de la construcción, justo en el centro de la zona talayótica excavada, en torno a la cual se situaban talleres de producción, corrobora su tesis.
Los resultados del proceso de restauración ya pueden visitarse en el centro, que ha puesto en marcha la iniciativa Son Fornés un pic cada mes, que programará un fin de semana de cada cuatro distintas visitas guiadas al museo y al yacimiento.
Hasta el momento se han programado actividades para los días 26 de julio, 23 de agosto y 20 de septiembre, con un precio de 4,5 euros salvo para la del mes de agosto, que tendrá entrada gratuita. Las visitas podrán ampliarse al resto del año en función del éxito de la iniciativa.
El Museu de Mallorca necesita una ´reorganización integral´
diariodemallorca.es 18-7-2009
Los políticos culturales de la isla pudieron también ponerse al día de los temas que Madrid tiene pendientes con la comunidad
M. ELENA VALLÉS. PALMA. Pocas son las veces que viajan hasta Mallorca cargos de responsabilidad del ministerio de Cultura. Y había que aprovechar la coyuntura de que el Consejo de Patrimonio Histórico se celebrara en la Almudaina. Así, los políticos culturales de la isla pudieron también ponerse al día de los temas que Madrid tiene pendientes con la comunidad.
Museu de Mallorca.– Los arqueólogos de la isla alzaron la voz el pasado invierno contra la gestión del Museu de Mallorca, y Galmés encargó una auditoría. El ministerio, titular del museo, también está inspeccionando por su cuenta. Jiménez insinuó los primeros resultados de la supervisión del centro, que está siendo reformado: "Pasos para la reorganización integral del Museu de Mallorca tiene que haberlos", sentenció Jiménez.
· Patrimonio subacuático.– El Consejo aprobó ayer por unanimidad el Libro Verde del Patrimonio Cultural Subacuático, un informe técnico en el que se proponen varias líneas de actuación para desarrollar un plan nacional sobre esta cuestión. El documento, indicó Jiménez, permitirá una mejor coordinación entre las comunidades autónomas y Madrid mediante la firma de convenios entre ambas administraciones. Jiménez, que informó de otros dos convenios rubricados con Defensa e Interior, calculó que en cuatro o cinco años, "se podrá contar con mecanismos de control eficaces para las aguas españolas", entre ellos, una carta arqueológica subacuática de Mallorca, que cuenta con algunos estudios sobre los pecios encontrados. "El Consell", reconoció ayer el subdirector de Patrimonio Histórico, Luis Lafuente, "ha mostrado mucho interés por colaborar".
· Castell de Alaró.– Lafuente y Jiménez confirmaron que Hacienda ya ha adscrito el fortín a Cultura, que se ocupará de administrar el bien. El ministerio está a la espera del expediente de delimitación de lo que les pertenece. El Consell se encuentra preparando el proyecto de rehabilitación integral y de excavación arqueológica del castillo, "que podría cofinanciar el Estado con los fondos del 1% cultural", precisó Lafuente, que añadió que casos como el de Alaró son "comunes", pues los expedientes son antiguos.
· Consorcio de Pollentia.– Capítulo breve y cerrado, éste. "La entrada del ministerio al Consorcio de Pollentia es firme", rezó Jiménez. Cabe recordar que la finalidad de esta conjunción de distintas administraciones es la construcción de un nuevo museo para el yacimiento de Alcúdia.
Los políticos culturales de la isla pudieron también ponerse al día de los temas que Madrid tiene pendientes con la comunidad
M. ELENA VALLÉS. PALMA. Pocas son las veces que viajan hasta Mallorca cargos de responsabilidad del ministerio de Cultura. Y había que aprovechar la coyuntura de que el Consejo de Patrimonio Histórico se celebrara en la Almudaina. Así, los políticos culturales de la isla pudieron también ponerse al día de los temas que Madrid tiene pendientes con la comunidad.
Museu de Mallorca.– Los arqueólogos de la isla alzaron la voz el pasado invierno contra la gestión del Museu de Mallorca, y Galmés encargó una auditoría. El ministerio, titular del museo, también está inspeccionando por su cuenta. Jiménez insinuó los primeros resultados de la supervisión del centro, que está siendo reformado: "Pasos para la reorganización integral del Museu de Mallorca tiene que haberlos", sentenció Jiménez.
· Patrimonio subacuático.– El Consejo aprobó ayer por unanimidad el Libro Verde del Patrimonio Cultural Subacuático, un informe técnico en el que se proponen varias líneas de actuación para desarrollar un plan nacional sobre esta cuestión. El documento, indicó Jiménez, permitirá una mejor coordinación entre las comunidades autónomas y Madrid mediante la firma de convenios entre ambas administraciones. Jiménez, que informó de otros dos convenios rubricados con Defensa e Interior, calculó que en cuatro o cinco años, "se podrá contar con mecanismos de control eficaces para las aguas españolas", entre ellos, una carta arqueológica subacuática de Mallorca, que cuenta con algunos estudios sobre los pecios encontrados. "El Consell", reconoció ayer el subdirector de Patrimonio Histórico, Luis Lafuente, "ha mostrado mucho interés por colaborar".
· Castell de Alaró.– Lafuente y Jiménez confirmaron que Hacienda ya ha adscrito el fortín a Cultura, que se ocupará de administrar el bien. El ministerio está a la espera del expediente de delimitación de lo que les pertenece. El Consell se encuentra preparando el proyecto de rehabilitación integral y de excavación arqueológica del castillo, "que podría cofinanciar el Estado con los fondos del 1% cultural", precisó Lafuente, que añadió que casos como el de Alaró son "comunes", pues los expedientes son antiguos.
· Consorcio de Pollentia.– Capítulo breve y cerrado, éste. "La entrada del ministerio al Consorcio de Pollentia es firme", rezó Jiménez. Cabe recordar que la finalidad de esta conjunción de distintas administraciones es la construcción de un nuevo museo para el yacimiento de Alcúdia.
17 de juliol 2009
Las obras de La Petrolera finalizarán este verano
diariodemallorca.es 17-7-2009M. G. D. Las obras en el edificio de La Petrolera, en la calle Femenies 1, finalizarán este verano, según confirmaron a DIARIO de MALLORCA fuentes del ayuntamiento de Palma.
Tal como se aprecia en la imagen derecha, el exterior está prácticamente listo y, según aseguraron las mismas fuentes, "faltan algunos detalles del interior".
Así, los vecinos podrán disponer del edificio (donde se ubicará, entre otros, el Aula del Mar) antes de finales de año.
Tal como se aprecia en la imagen derecha, el exterior está prácticamente listo y, según aseguraron las mismas fuentes, "faltan algunos detalles del interior".
Así, los vecinos podrán disponer del edificio (donde se ubicará, entre otros, el Aula del Mar) antes de finales de año.
La Tramuntana i la Sibil·la, candidates a la Unesco?
dBalears.cat 17-7-2009
L’Almudaina acollí ahir la primera reunió del Consell de Patrimoni Històric. Els seus representants escolliran avui els candidats a Patrimoni Mundial i Patrimoni Cultural i Immaterial de la Humanitat, dos dels quals poden ser mallorquins
Francesca Marí . El paratge de la serra de Tramuntana i el cant de la Sibil·la són avui més a prop del reconeixement internacional. Almenys això esperen els representants del Govern balear i del Consell de Mallorca que acudeixen a la reunió del Consell de Patrimoni Històric, que es dugué a terme ahir i es continuarà avui a Palma.
Els responsables de Patrimoni d'arreu de l'Estat iniciaren ahir al palau de l'Almudaina la primera trobada de treball d'aquest grup, que, entre altres temes, escollirà els candidats a Patrimoni Mundial (o de la Humanitat) i a Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat per representar l'Estat espanyol davant la Unesco. Les Illes Balears han presentat dues candidatures, una per a cada llista: la serra de Tramuntana com a patrimoni mundial i el cant medieval de la Sibil·la en la categoria d'immaterial.
Ahir mateix la consellera de Territori, Maria Lluïsa Dubon, defensà davant els respresentants estatals l'opció de la Tramuntana com a paisatge cultural. "La Serra no només té uns valors naturals o paisatgístics més que considerables, sinó que també posseeix uns valors culturals de magnífica integració", explicà ahir Dubon després de presentar la candidatura. La consellera es mostrà "molt animada" per la feina feta fins al moment i per la resposta del consell. Igual d'encoratjat es manifestà el director general de Cultura, Pere Joan Martorell, qui ahir capvespre avançà que la candidatura de la Tramuntana ha estat lloada pels "mateixos representants de Plasència, que també presenten el parc nacional de Monfragüe a la mateixa categoria".
L'elecció de la Serra com a representant estatal a Patrimoni de la Humanitat, segons Dubon, "suposaria una garantia de la qualitat de vida, asseguraria la conservació d'aquest espai natural i implicaria que els beneficis repercuteixin directament entre la població resident". La candidatura presentada combina elements de caire etnològic, com la paret seca, amb altres recursos naturals, com la flora i la fauna, i elements relacionats amb l'agricultura, com l'oli i el vi. Ahir capvespre, els membres del Consell de Patrimoni varen recórrer alguns dels indrets més emblemàtics de la Tramuntana amb la intenció de conèixer l'indret in situ. D'altra banda, els representants polítics, encapçalats pel director general de Belles Arts i Béns Culturals, José Gimémez, visitaren la possessió de Raixa, Valldemossa i Miramar, "un punt de confluència de cultures que acollí Ramon Llull i l'arxiduc Lluís Salvador", com apuntà Dubon.
Avui tocarà el torn a la consellera insular de Cultura i Patrimoni, Joana Lluïsa Mascaró, qui defensarà la candidatura de la Sibil·la per a la llista del Patrimoni Cultural Immaterial. Aquesta "competeix" amb els patis de Còrdova, els castellers i l'art de la falconeria. La Sibil·la és un cant arrelat arreu de Mallorca i a la ciutat de l'Alguer i el Consell de Mallorca la presentarà com un element cabdal a l'hora de constituir un activa manifestació de la cultura i la història del nostre poble, que ha sobreviscut a Mallorca però que es produïa en un àmbit europeu.
Altres punts
Així mateix, en aquests dos dies el Consell de Patrimoni Històric no debat tan sols les candidatures a la Unesco, sinó que també tracta altres temes patrimonials d'especial interès per a Mallorca. La jornada de treball començà amb un parlament de la consellera d'Educació i Cultura, Bàrbara Galmés, que donà la benvinguda als responsables de Patrimoni d'arreu de l'Estat i féu especial menció al tractament aquests dos dies del patrimoni subaquàtic ,"una àrea històricament desatesa", segons indicà. A continuació, a porta tancada, el president del grup, José Jiménez, presentà el Llibre Verd del Patrimoni Subaquàtic. Pere Joan Martorell explicà que aquesta publicació és "un inventari del patrimoni de les diferents comunitats" i hi afegí que es pot convertir en "un full de ruta per anar fent feina". El controvertit conveni entre els ministeris de Defensa i de Cultura també s'exposà ahir a la sala gòtica de l'Almudaina. "És un acord molt general al qual els consells o les autoritats compentents podran fer ara les esmenes que considerin oportunes", aclarí. Serà avui quan s'acabarà de concretar el calendari de treball.
L’Almudaina acollí ahir la primera reunió del Consell de Patrimoni Històric. Els seus representants escolliran avui els candidats a Patrimoni Mundial i Patrimoni Cultural i Immaterial de la Humanitat, dos dels quals poden ser mallorquins
Francesca Marí . El paratge de la serra de Tramuntana i el cant de la Sibil·la són avui més a prop del reconeixement internacional. Almenys això esperen els representants del Govern balear i del Consell de Mallorca que acudeixen a la reunió del Consell de Patrimoni Històric, que es dugué a terme ahir i es continuarà avui a Palma.
Els responsables de Patrimoni d'arreu de l'Estat iniciaren ahir al palau de l'Almudaina la primera trobada de treball d'aquest grup, que, entre altres temes, escollirà els candidats a Patrimoni Mundial (o de la Humanitat) i a Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat per representar l'Estat espanyol davant la Unesco. Les Illes Balears han presentat dues candidatures, una per a cada llista: la serra de Tramuntana com a patrimoni mundial i el cant medieval de la Sibil·la en la categoria d'immaterial.
Ahir mateix la consellera de Territori, Maria Lluïsa Dubon, defensà davant els respresentants estatals l'opció de la Tramuntana com a paisatge cultural. "La Serra no només té uns valors naturals o paisatgístics més que considerables, sinó que també posseeix uns valors culturals de magnífica integració", explicà ahir Dubon després de presentar la candidatura. La consellera es mostrà "molt animada" per la feina feta fins al moment i per la resposta del consell. Igual d'encoratjat es manifestà el director general de Cultura, Pere Joan Martorell, qui ahir capvespre avançà que la candidatura de la Tramuntana ha estat lloada pels "mateixos representants de Plasència, que també presenten el parc nacional de Monfragüe a la mateixa categoria".
L'elecció de la Serra com a representant estatal a Patrimoni de la Humanitat, segons Dubon, "suposaria una garantia de la qualitat de vida, asseguraria la conservació d'aquest espai natural i implicaria que els beneficis repercuteixin directament entre la població resident". La candidatura presentada combina elements de caire etnològic, com la paret seca, amb altres recursos naturals, com la flora i la fauna, i elements relacionats amb l'agricultura, com l'oli i el vi. Ahir capvespre, els membres del Consell de Patrimoni varen recórrer alguns dels indrets més emblemàtics de la Tramuntana amb la intenció de conèixer l'indret in situ. D'altra banda, els representants polítics, encapçalats pel director general de Belles Arts i Béns Culturals, José Gimémez, visitaren la possessió de Raixa, Valldemossa i Miramar, "un punt de confluència de cultures que acollí Ramon Llull i l'arxiduc Lluís Salvador", com apuntà Dubon.
Avui tocarà el torn a la consellera insular de Cultura i Patrimoni, Joana Lluïsa Mascaró, qui defensarà la candidatura de la Sibil·la per a la llista del Patrimoni Cultural Immaterial. Aquesta "competeix" amb els patis de Còrdova, els castellers i l'art de la falconeria. La Sibil·la és un cant arrelat arreu de Mallorca i a la ciutat de l'Alguer i el Consell de Mallorca la presentarà com un element cabdal a l'hora de constituir un activa manifestació de la cultura i la història del nostre poble, que ha sobreviscut a Mallorca però que es produïa en un àmbit europeu.
Altres punts
Així mateix, en aquests dos dies el Consell de Patrimoni Històric no debat tan sols les candidatures a la Unesco, sinó que també tracta altres temes patrimonials d'especial interès per a Mallorca. La jornada de treball començà amb un parlament de la consellera d'Educació i Cultura, Bàrbara Galmés, que donà la benvinguda als responsables de Patrimoni d'arreu de l'Estat i féu especial menció al tractament aquests dos dies del patrimoni subaquàtic ,"una àrea històricament desatesa", segons indicà. A continuació, a porta tancada, el president del grup, José Jiménez, presentà el Llibre Verd del Patrimoni Subaquàtic. Pere Joan Martorell explicà que aquesta publicació és "un inventari del patrimoni de les diferents comunitats" i hi afegí que es pot convertir en "un full de ruta per anar fent feina". El controvertit conveni entre els ministeris de Defensa i de Cultura també s'exposà ahir a la sala gòtica de l'Almudaina. "És un acord molt general al qual els consells o les autoritats compentents podran fer ara les esmenes que considerin oportunes", aclarí. Serà avui quan s'acabarà de concretar el calendari de treball.
15 de juliol 2009
El Consell impulsarà una llei de camins públics
dBalears.cat 15-7-2009
La institució insular considera que permetria evitar conflictes amb els propietaris de finques i que itineraris com el del Rafal, a Banyalbufar, s’obrissin definitivament per als excursionistes
El Consell de Mallorca proposa l'aprovació d'una llei de camins públics per evitar els conflictes que en aquests moments s'estan donant amb propietaris de finques privades. És una qüestió que, segons el parer de l'organisme insular, s'ha de començar a plantejar per resoldre contenciosos com el del camí del Rafal, a Planícia, itinerari tancat pelspropietaris de la finca i que interromp la ruta de Pedra en Sec, al seu pas per aquesta possessió.
El Consell manté que aquest camí és públic, però que una sentència -per qüestions de defecte de forma- donà la raó als propietaris i està tancat. Ara, la redacció del Pla especial de la ruta de Pedra en Sec torna a plantejar de nou la qüestió. Els propietaris han presentat al·legacions, que l'organisme insular té intenció de denegar.
És previsible que, de nou, la propietat recorri a un contenciós administratiu, segons explicà ahir el director insular de Medi Ambient, Guillem Riera. L'aprovació d'una llei amb els camins públics evitaria totes aquestes traves. Per llei, si figura com a camí públic, podria obrir-se com al final es va resoldre amb el camí dels Cavalls de Menorca.
En aquests moments, el problema rau en el fet que l'Ajuntament de Banyalbufar no té contemplat aquest camí al Catàleg de béns patrimonials municipals, el que facilitaria que el camí es pogués obrir. De tota manera, a través de l'adaptació dels planejaments al Pla Territorial de Mallorca els ajuntaments han de posar al dia aquests inventaris. El tema es posà sobre la taula en la presentació de la V Trobada d'estudi per a la preservació del patrimoni de pedra en sec als Països Catalans, que es durà a terme els dies 23, 24 i 25 d'octubre.
En l'acte participaren les conselleres insulars de Medi Ambient i Territori, Catalina Julve i Maria Lluïsa Dubon.
Dubon reconegué que "és una qüestió complexa, que presenta moltes dificultats i per a la qual cal cercar una solució. Podria ser a través de l'adaptació del Pla Territorial". En concret, la Ruta de Pedra en Sec -composta per 10 etapes i 8 variants- transcorre el 70 per cent per finques públiques i el 30 per privades. La negociació amb els propietaris és contínua i llevat de casos concrets -com el de Planícia- normalment s'arriba a un acord. Tant Julve com Dubon plantejaren la necessitat de preservar la ruta de més de 300 quilòmetres. "És un reclam turístic i funciona molt bé. Milers de persones la recorren i dóna un impuls als pobles petits", indicà Julve
INICIO ACTUALIDAD DEPORTES OPINIÓN ACTUAL Y GENTE PARTICIPACIÓN CANALES SERVICIOS Mallorca Diario de Palma Part Forana Sucesos Nacional Internacional
diariodemallorca.es 15-7-2009
M. ELENA VALLÉS. PALMA. El Consell acaba de hacer pública la convocatoria de subvenciones para los proyectos de investigación que pretendan excavar en yacimientos arqueológicos o paleontológicos.
Tras la queja del colectivo de arqueólogos de la isla por la tardanza en la publicación de las ayudas, éstos tendrán quince días hábiles para presentar en La Misericòrdia toda la documentación que se requiere en las bases, consultables en el Boletín Oficial de la comunidad balear.
Cabe recordar que esta demora ha afectado a muchas de las campañas de verano, ya empezadas, porque no han podido acogerse a estos subsidios ni tampoco a la partida nominal que se les destinaba cada año, pues ha sido eliminada. En algunos casos, la excavación ha sido cancelada.
Estas subvenciones no podrán superar el 80% del presupuesto del proyecto, y el importe máximo por solicitud se ha fijado en 30.000 euros.
La resolución de las ayudas se dará a conocer el próximo 3 de octubre, promete el director insular de Patrimonio, Biel Cerdà, quien también añade que "en caso de necesidad" pedirán una prórroga hasta el 31 de enero si las memorias económicas de los proyectos e intervenciones no están listas antes del 31 de octubre.
Tras la queja del colectivo de arqueólogos de la isla por la tardanza en la publicación de las ayudas, éstos tendrán quince días hábiles para presentar en La Misericòrdia toda la documentación que se requiere en las bases, consultables en el Boletín Oficial de la comunidad balear.
Cabe recordar que esta demora ha afectado a muchas de las campañas de verano, ya empezadas, porque no han podido acogerse a estos subsidios ni tampoco a la partida nominal que se les destinaba cada año, pues ha sido eliminada. En algunos casos, la excavación ha sido cancelada.
Estas subvenciones no podrán superar el 80% del presupuesto del proyecto, y el importe máximo por solicitud se ha fijado en 30.000 euros.
La resolución de las ayudas se dará a conocer el próximo 3 de octubre, promete el director insular de Patrimonio, Biel Cerdà, quien también añade que "en caso de necesidad" pedirán una prórroga hasta el 31 de enero si las memorias económicas de los proyectos e intervenciones no están listas antes del 31 de octubre.
Monstruos en Can Catlar
diariodemallorca.es 15-7-2009
La imágen de Lucrecia en Can Catllar
JOAN RIERA. Los edificios más relevantes de Palma ofrecen una cara que nos resulta familiar y otra, menos evidente, que requiere un esfuerzo de atención, o que alguien nos la señale con el dedo. Es el caso de Can Catlar. Con un poco de esfuerzo descubriremos algunas de las grotescas figuras que desde la fachada amenazan al paseante.
De Can Catlar sabemos que está en la calle del Sol y que es una de las mansiones señoriales más importantes de Palma. Fue la sede de la Seca, la casa donde se acuñaba la moneda que circulaba en la isla. Alfonso V concedió este privilegio a Pere Abrí-Descatlar i de Santacoloma en 1442. La emisión de moneda en esta misma sede se mantuvo hasta 1787. El edificio, también conocido como Cal Marquès del Palmer, es la obra civil más destacada en estilo renacentista. El aspecto actual de la fachada se debe a la reforma emprendida por Pere Abrí-Descatlar i Valentí a mediados del siglo XVI. Más concretamente en 1556, según reza una inscripción.
Lo que más destaca en la planta noble son cinco ventanas monumentales. El archiduque Luis Salvador de Austria elogió "la maravillosa casa del Marquès del Palmer, con su preciosa fachada, la más bella de la ciudad, todo en el más puro estilo del renacimiento, sus ventanas son todas similares en general, pero difieren en los detalles". Ahí, en los detalles, se ocultan las sorpresas.
Las figuras antropomorfas bien podrían formar parte de una galería de los horrores o de la casa del miedo de una feria. SE ven demonios con expresión atormentada que aparecen en la parte baja de cada una de las ventanas y un completo bestiario de animales amenazantes. Destacan dos esculturas sobre las demás. Una es la representación de Lucrecia clavándose una espada en el pecho, símbolo de la mujer fiel a su marido tras ser violada por el hijo del último rey de Roma. Las otras están en las jambas de una de las ventanas. Se trata de hermafroditasºº de barba y pecho voluminoso. Una imagen sin duda estrafalaria para los gustos del siglo XVI y que demuestran humor y un carácter liberal por parte de los propietarios y/o del artista.
Para contrarrestar tantos horrores y monstruos, los medallones de la parte superior de las ventanas representan la fortaleza, la prudencia, la piedad, la caridad y la templanza. Virtudes que sin duda tenían que acompañar a una familia con tan altas responsabilidades en el reino.
14 de juliol 2009
La nueva Llonja debutará el próximo verano
diariodemallorca.es 14-7-2009Los trabajos en la cubierta del edificio podrían empezar a finales de mes si el Consell aprueba el martes que viene el proyecto modificado
Rabassa, Ramis, Alzamora y Galmés subieron por los andamios para examinar el estado de la restauración de Sa Llonja. Foto: B. Ramon
M. ELENA VALLÉS. PALMA. Sólo falta un año para que Sa Llonja se reincorpore a los espacios expositivos y de actos institucionales de Palma. "Efectivamente, el próximo verano estaremos inaugurando el reformado edificio de Sagrera", constató ayer la consellera de Cultura, Bàrbara Galmés.
Lo que también se confirmó fue que la comisión de seguimiento de las obras había aprobado el proyecto que propone sustituir la actual cubierta inclinada de Sa Llonja por otra totalmente plana. Los técnicos de Patrimonio del Consell tienen en sus manos desde esta mañana el informe que despliega la intervención, que supone una modificación a la propuesta diseñada en 2000 por la arquitecta Gloria Alcázar. El proyecto, tal y como anunció el director insular de Patrimonio, Biel Cerdà, "podría ser aprobado en la próxima ponencia técnica de la institución", que es quien ostenta las competencias en patrimonio.
Si esta modificación consiguiera luz verde tanto en la ponencia como luego en la comisión política, los trabajos en la cubierta podrían comenzar a finales de mes, señala el arquitecto encargado de las obras, Pere Rabassa. Unas intervenciones, como ya explicó él mismo la pasada primavera cuando arrancó la reforma, que van dirigidas a recuperar la cubierta plana original que diseñó Guillem Sagrera en el siglo XV. Cabe recordar que Alcázar había proyectado para Sa Llonja una cubierta a dos aguas de madera acabada en cobre, "demasiado pesada para los muros del edificio", precisó la concejal de Cultura, Bàrbara Galmés.
Amén de esta decisión, la comisión de seguimiento de las obras, que ascienden a un total de 2,4 millones de euros, estudiará la propuesta municipal de la concejal de Urbanismo, Yolanda Garbí, de reordenar urbanísticamente los alrededores del edificio gótico, cuestión que deberá consensuarse entre las diferentes partes que entran en juego: vecinos, la conselleria de Presidencia, Emaya y el área de Parques y Jardines de Cort. La nueva implantación urbana que se estudia del edificio forma parte de los planes del ayuntamiento de reorganizar los elementos de la fachada marítima de Palma.
Todos estos acuerdos se tomaron ayer después de que Galmés visitara las obras, completadas al 50%, y se interesara tanto por su estado de ejecución como por las técnicas empleadas. Le acompañaron el presidente de Sa Nostra, Fernando Alzamora, y el director de la Obra Social, Andreu Ramis. La entidad bancaria pagó la lona que cubre y reproduce la fachada del edificio.
Lo que también se confirmó fue que la comisión de seguimiento de las obras había aprobado el proyecto que propone sustituir la actual cubierta inclinada de Sa Llonja por otra totalmente plana. Los técnicos de Patrimonio del Consell tienen en sus manos desde esta mañana el informe que despliega la intervención, que supone una modificación a la propuesta diseñada en 2000 por la arquitecta Gloria Alcázar. El proyecto, tal y como anunció el director insular de Patrimonio, Biel Cerdà, "podría ser aprobado en la próxima ponencia técnica de la institución", que es quien ostenta las competencias en patrimonio.
Si esta modificación consiguiera luz verde tanto en la ponencia como luego en la comisión política, los trabajos en la cubierta podrían comenzar a finales de mes, señala el arquitecto encargado de las obras, Pere Rabassa. Unas intervenciones, como ya explicó él mismo la pasada primavera cuando arrancó la reforma, que van dirigidas a recuperar la cubierta plana original que diseñó Guillem Sagrera en el siglo XV. Cabe recordar que Alcázar había proyectado para Sa Llonja una cubierta a dos aguas de madera acabada en cobre, "demasiado pesada para los muros del edificio", precisó la concejal de Cultura, Bàrbara Galmés.
Amén de esta decisión, la comisión de seguimiento de las obras, que ascienden a un total de 2,4 millones de euros, estudiará la propuesta municipal de la concejal de Urbanismo, Yolanda Garbí, de reordenar urbanísticamente los alrededores del edificio gótico, cuestión que deberá consensuarse entre las diferentes partes que entran en juego: vecinos, la conselleria de Presidencia, Emaya y el área de Parques y Jardines de Cort. La nueva implantación urbana que se estudia del edificio forma parte de los planes del ayuntamiento de reorganizar los elementos de la fachada marítima de Palma.
Todos estos acuerdos se tomaron ayer después de que Galmés visitara las obras, completadas al 50%, y se interesara tanto por su estado de ejecución como por las técnicas empleadas. Le acompañaron el presidente de Sa Nostra, Fernando Alzamora, y el director de la Obra Social, Andreu Ramis. La entidad bancaria pagó la lona que cubre y reproduce la fachada del edificio.
El monument al Baleares, memòria històrica o oblit històric?
dBalears.cat 14-07-2009
Cartes dels lectors
Benet Bohigas i Moreno. Palma
Sembla que ara volem enderrocar el monòlit de la Feixina, un monument dedicat al creuer Baleares. En primer lloc, he de dir que estic molt d'acord que es llevin totes les estàtues i retrats del dictador -són un insult per al poble- i que es destrueixin en forns per dissoldre'n el coure a temperatures de milers de graus, tot imitant l'infern, on segurament es troba ell -ja no li deu quedar ni una gota de greix-. Emperò el creuer Baleares tal vagada té un atenuant: els mariners no escolliren el bàndol i només tenien dues eleccions: morir lluitant per una causa en la qual no creien o que no anava amb ells; o ser condemnats a mort, acusats d'alta traïció, si no anaven a la guerra.A mi, personalment, m'agradaria que es respectés, canviant-ne el nom i la simbologia i contextualitzant-lo, per dues raons: a) Vaig aprendre a llegir a l'escola de Jaume I, des de la classe es veia el monòlit i, en sortir al pati, ens posaven en fila índia i ens donaven un tassó de llet en pols, obsequi dels americans, per suplir la manca de vitamines i proteïnes que provocaren les privacions de la postguerra; just al davant estava el monòlit i, en temps de cucs de seda, anàvem a collir fulles de tres morers que hi havia just al costat del monument. Ha tengut una forta presència en la meva infància: per a mi és part del paisatge. b) Per un altra banda, crec que no s'ha de confondre "memòria històrica" amb "oblit històric": no es pot oblidar que hi hagué un senyor que permetia i fomentava assassinats covards i impunes de padrins i veïnats nostres; si desapareix el monòlit, tot s'oblidarà.Si se li dóna una simbologia pacifista o de germanor, quan passi per allà amb les meves nétes -les bessonetes- i em demanin "què fa allò allà -el monòlit-, padrí?", els podré explicar com era abans, com és ara i el que està ben fet i el que està mal fet. Si no hi ha res, res no em demanaran: serà l'oblit històric. Per a mi, el jardí de la Feixina sense l'obelisc quedarà molt estrany i una mica coix. Un bon exemple del que és la memòria històrica el tenim amb Auschwitz-Birkenau, el camp més gran de concentració i extermini nazi, que el 1979 fou declarat Patrimoni de la Humanitat per la Unesco. "Cremar llibres o enderrocar edificis no ha dut mai res de bo: la història ens diu que sempre ha estat un error, no és una política de progrés".
Cartes dels lectors
Benet Bohigas i Moreno. Palma
Sembla que ara volem enderrocar el monòlit de la Feixina, un monument dedicat al creuer Baleares. En primer lloc, he de dir que estic molt d'acord que es llevin totes les estàtues i retrats del dictador -són un insult per al poble- i que es destrueixin en forns per dissoldre'n el coure a temperatures de milers de graus, tot imitant l'infern, on segurament es troba ell -ja no li deu quedar ni una gota de greix-. Emperò el creuer Baleares tal vagada té un atenuant: els mariners no escolliren el bàndol i només tenien dues eleccions: morir lluitant per una causa en la qual no creien o que no anava amb ells; o ser condemnats a mort, acusats d'alta traïció, si no anaven a la guerra.A mi, personalment, m'agradaria que es respectés, canviant-ne el nom i la simbologia i contextualitzant-lo, per dues raons: a) Vaig aprendre a llegir a l'escola de Jaume I, des de la classe es veia el monòlit i, en sortir al pati, ens posaven en fila índia i ens donaven un tassó de llet en pols, obsequi dels americans, per suplir la manca de vitamines i proteïnes que provocaren les privacions de la postguerra; just al davant estava el monòlit i, en temps de cucs de seda, anàvem a collir fulles de tres morers que hi havia just al costat del monument. Ha tengut una forta presència en la meva infància: per a mi és part del paisatge. b) Per un altra banda, crec que no s'ha de confondre "memòria històrica" amb "oblit històric": no es pot oblidar que hi hagué un senyor que permetia i fomentava assassinats covards i impunes de padrins i veïnats nostres; si desapareix el monòlit, tot s'oblidarà.Si se li dóna una simbologia pacifista o de germanor, quan passi per allà amb les meves nétes -les bessonetes- i em demanin "què fa allò allà -el monòlit-, padrí?", els podré explicar com era abans, com és ara i el que està ben fet i el que està mal fet. Si no hi ha res, res no em demanaran: serà l'oblit històric. Per a mi, el jardí de la Feixina sense l'obelisc quedarà molt estrany i una mica coix. Un bon exemple del que és la memòria històrica el tenim amb Auschwitz-Birkenau, el camp més gran de concentració i extermini nazi, que el 1979 fou declarat Patrimoni de la Humanitat per la Unesco. "Cremar llibres o enderrocar edificis no ha dut mai res de bo: la història ens diu que sempre ha estat un error, no és una política de progrés".
La Llonja, al 50%
dBalears.cat 14-7-2009
La fi de la reforma i la rehabilitació estan prevists per a l’estiu que ve, mentre que els canvis a la teulada encara queden pendents d’aprovació
La teulada, pendent del vistiplau de Patrimoni. Foto: Teresa Ayuga
Laura Acedo . La teulada, pendent del vistiplau de Patrimoni. Foto: Teresa Ayuga
El mes de febrer del 2008 una de les obres mestra del gòtic civil mediterrani, l'edifici de la Llonja de Palma, es vestí de bastides per tal de ser restaurat i conservat. Passat un any i cinc mesos, "les obres estan al cinquanta per cent". Així ho afirmà l'aparellador Joaquín Izquierdo Puigserver després de la visita que la consellera d'Educació i Cultura, Bàrbara Galmés, realitzà ahir a aquest edifici, per comprovar-hi l'evolució de les tasques. "Està previst que la Llonja estigui llesta l'estiu del 2010", segons afirmà Galmés després del recorregut en el qual va estar acompanyada pel president de Sa Nostra, Fernando Alzamora, i el director de les obres, l'arquitecte Pere Rabassa, entre d'altres. "Interiorment està gairebé enllestida, però ara manca l'exterior i la teulada", apuntà l'aparellador. Al llarg de la passejada pel cor de l'edifici, la comitiva observà diferents grafits, alguns dels quals daten de l'any 1600. "Encara hem d'estudiar què farem amb ells i quin és el seu valor", assegurà Izquierdo referint-se als murs d'un edifici que una vegada enllestit "recuperarà les seves funcions per actes institucionals", apuntà Galmés. Per establir les funcions de l'edifici, "la Comissió redactarà un protocol", afegí.Noves tècniquesEl projecte inicial de restauració de la Llonja, presentat i aprovat per Patrimoni, data de l'any 2000. Des de llavors han aparegut noves tècniques al mercat "molt manco agressives que les previstes", assegurà Rabassa. Sense canvis en el pressupost, que ascendeix a 2,7 milions d'euros, "hem canviat algunes de les tècniques previstes", afegí. La neteja es realitza amb zeolita, una mescla d'argila, cel·lulosa, aigua destil·lada i detergent neutre que extreu la brutor de la pedra sense perjudicar-la. Estam fent un peeling a l'edifici", va apuntar Rabassa. A més a més, "també estam estudiant aplicar un altre tipus de tancament més adequat per a l'edifici, a banda dels vidres", afegí l'arquitecte.
La teulada, pendent del vistiplau de Patrimoni
Els membres de la comissió de seguiment de les obres de restauració de la Llonja es reuniren ahir a les 11.30 hores per tractar "molts temes i importants", segons avançà l'arquitecte Pere Rabassa a la consellera Bàrbara Galmés. Davant la presentació del projecte de modificació de la reforma de la coberta, la Comissió ha decidit entregar-lo avui mateix a la Comissió de Patrimoni del Consell, que és qui l'ha d'aprovar, perquè es pugui dur a terme. Patrimoni ja va aprovar la substitució de la teulada dissenyada al projecte inicial per l'arquitecta Glòria Alcázar, de fusta acabada en coure, i avui rebrà el projecte per dur a terme aquesta nova coberta "plana com la original de Guillem Sagrera, però amb les tècniques actuals", apuntà l'aparellador Joaquín Izquierdo. "La nova teulada, si així ho aprova Patrimoni, tindrà un trespol original de Sagrera, que protegirem amb una tela i sobre el qual col·locarem la teulada ceràmica i plana", afegí a l'hora que apuntà que "la teulada, així com la va dissenyar Guillem Sagrera, és un dels tresors de l'edifici i la seva restauració és fonamental".
Una nova faseAltres propostes que es posaren damunt la taula ahir foren la de redissenyar l'espai urbà i adequar-lo al nou edifici i restaurar el portal de l'Àngel i d'altres elements esculturals, que no estaven prevists al projecte inicial. Per aquest motiu, la comissió acordà redactar un projecte que doni cabuda a aquestes propostes per donar continuïtat a la recuperació total de l'edifici. Això serà, però, dins una nova fase.
Laura Acedo . La teulada, pendent del vistiplau de Patrimoni. Foto: Teresa Ayuga
El mes de febrer del 2008 una de les obres mestra del gòtic civil mediterrani, l'edifici de la Llonja de Palma, es vestí de bastides per tal de ser restaurat i conservat. Passat un any i cinc mesos, "les obres estan al cinquanta per cent". Així ho afirmà l'aparellador Joaquín Izquierdo Puigserver després de la visita que la consellera d'Educació i Cultura, Bàrbara Galmés, realitzà ahir a aquest edifici, per comprovar-hi l'evolució de les tasques. "Està previst que la Llonja estigui llesta l'estiu del 2010", segons afirmà Galmés després del recorregut en el qual va estar acompanyada pel president de Sa Nostra, Fernando Alzamora, i el director de les obres, l'arquitecte Pere Rabassa, entre d'altres. "Interiorment està gairebé enllestida, però ara manca l'exterior i la teulada", apuntà l'aparellador. Al llarg de la passejada pel cor de l'edifici, la comitiva observà diferents grafits, alguns dels quals daten de l'any 1600. "Encara hem d'estudiar què farem amb ells i quin és el seu valor", assegurà Izquierdo referint-se als murs d'un edifici que una vegada enllestit "recuperarà les seves funcions per actes institucionals", apuntà Galmés. Per establir les funcions de l'edifici, "la Comissió redactarà un protocol", afegí.Noves tècniquesEl projecte inicial de restauració de la Llonja, presentat i aprovat per Patrimoni, data de l'any 2000. Des de llavors han aparegut noves tècniques al mercat "molt manco agressives que les previstes", assegurà Rabassa. Sense canvis en el pressupost, que ascendeix a 2,7 milions d'euros, "hem canviat algunes de les tècniques previstes", afegí. La neteja es realitza amb zeolita, una mescla d'argila, cel·lulosa, aigua destil·lada i detergent neutre que extreu la brutor de la pedra sense perjudicar-la. Estam fent un peeling a l'edifici", va apuntar Rabassa. A més a més, "també estam estudiant aplicar un altre tipus de tancament més adequat per a l'edifici, a banda dels vidres", afegí l'arquitecte.
La teulada, pendent del vistiplau de Patrimoni
Els membres de la comissió de seguiment de les obres de restauració de la Llonja es reuniren ahir a les 11.30 hores per tractar "molts temes i importants", segons avançà l'arquitecte Pere Rabassa a la consellera Bàrbara Galmés. Davant la presentació del projecte de modificació de la reforma de la coberta, la Comissió ha decidit entregar-lo avui mateix a la Comissió de Patrimoni del Consell, que és qui l'ha d'aprovar, perquè es pugui dur a terme. Patrimoni ja va aprovar la substitució de la teulada dissenyada al projecte inicial per l'arquitecta Glòria Alcázar, de fusta acabada en coure, i avui rebrà el projecte per dur a terme aquesta nova coberta "plana com la original de Guillem Sagrera, però amb les tècniques actuals", apuntà l'aparellador Joaquín Izquierdo. "La nova teulada, si així ho aprova Patrimoni, tindrà un trespol original de Sagrera, que protegirem amb una tela i sobre el qual col·locarem la teulada ceràmica i plana", afegí a l'hora que apuntà que "la teulada, així com la va dissenyar Guillem Sagrera, és un dels tresors de l'edifici i la seva restauració és fonamental".
Una nova faseAltres propostes que es posaren damunt la taula ahir foren la de redissenyar l'espai urbà i adequar-lo al nou edifici i restaurar el portal de l'Àngel i d'altres elements esculturals, que no estaven prevists al projecte inicial. Per aquest motiu, la comissió acordà redactar un projecte que doni cabuda a aquestes propostes per donar continuïtat a la recuperació total de l'edifici. Això serà, però, dins una nova fase.
El Govern presenta hoy a Patrimoni el proyecto para recuperar la cubierta original de la Llonja
Última Hora Digital 14-7-2009
Cultura también encargará un proyecto para restaurar el Portal de l'Àngel y otros elementos escultóricos del edificio gótico
JOANA NICOLAU . La comisión de seguimiento de las obras de restauración de la Llonja de Palma solicitará hoy a Patrimoni la modificación del proyecto para recuperar la cubierta plana ideada por Guillem Sagrera. Así lo informó el departamento de Cultura tras una visita a las obras a la que asistieron diversos directivos de Sa Nostra, entidad que colabora en el proyecto con la tela que cubre la fachada principal.
La Conselleria de Cultura también encargará la redacción de un proyecto para recuperar el Portal de l'Àngel y otros elementos escultóricos y ornamentales. El objetivo, explicó la consellera, Bárbara Galmés, es conseguir una rehabilitación integral de este emblema del gótico civil. Esta restauración también se presentará al Ministerio de Fomento para obtener ayudas con cargo al 1% cultural.
En el transcurso de la visita, la consellera Galmés y el arquitecto Pere Rabassa, técnico superior de la restauración, coincidieron en que no esperan «problemas» por parte de Patrimoni del Consell para llevar adelante el cambio de cubierta pues es una «solución más lógica» que la del proyecto aprobado y respeta más el «original» de Sagrera.
A día de hoy el proyecto firmado entre el Govern y el Ministerio de Fomento, patrocinadores de las obras, contempla un tejado de madera, hormigón y cobre que sobresale un metro. Frente a él se presenta hoy a Patrimoni la propuesta de proteger la cubierta que dejó Guillem Sagrera con un nuevo material de construcción mucho más ligero y que evite filtraciones.
Se trata, explicó el aparejador, Joaquín Izquierdo, de «una especie de tela que además es reversible». Es decir, no afecta en nada al suelo liso de mortero y sin embaldosar que dejó Sagrera sino que además puede ser retirado en cualquier momento.
Esta modificación del proyecto, aseguran los técnicos, no retrasará las obras de restauración del edificio que lleva adelante la UTE Restaurotec-Llabrés Feliu.
Al margen del cambio de cubierta, los principales trabajos consisten en la limpieza y saneamiento de la piedra para lo que se utiliza principalmente la técnica de la sepiolita
Cultura también encargará un proyecto para restaurar el Portal de l'Àngel y otros elementos escultóricos del edificio gótico
JOANA NICOLAU . La comisión de seguimiento de las obras de restauración de la Llonja de Palma solicitará hoy a Patrimoni la modificación del proyecto para recuperar la cubierta plana ideada por Guillem Sagrera. Así lo informó el departamento de Cultura tras una visita a las obras a la que asistieron diversos directivos de Sa Nostra, entidad que colabora en el proyecto con la tela que cubre la fachada principal.
La Conselleria de Cultura también encargará la redacción de un proyecto para recuperar el Portal de l'Àngel y otros elementos escultóricos y ornamentales. El objetivo, explicó la consellera, Bárbara Galmés, es conseguir una rehabilitación integral de este emblema del gótico civil. Esta restauración también se presentará al Ministerio de Fomento para obtener ayudas con cargo al 1% cultural.
En el transcurso de la visita, la consellera Galmés y el arquitecto Pere Rabassa, técnico superior de la restauración, coincidieron en que no esperan «problemas» por parte de Patrimoni del Consell para llevar adelante el cambio de cubierta pues es una «solución más lógica» que la del proyecto aprobado y respeta más el «original» de Sagrera.
A día de hoy el proyecto firmado entre el Govern y el Ministerio de Fomento, patrocinadores de las obras, contempla un tejado de madera, hormigón y cobre que sobresale un metro. Frente a él se presenta hoy a Patrimoni la propuesta de proteger la cubierta que dejó Guillem Sagrera con un nuevo material de construcción mucho más ligero y que evite filtraciones.
Se trata, explicó el aparejador, Joaquín Izquierdo, de «una especie de tela que además es reversible». Es decir, no afecta en nada al suelo liso de mortero y sin embaldosar que dejó Sagrera sino que además puede ser retirado en cualquier momento.
Esta modificación del proyecto, aseguran los técnicos, no retrasará las obras de restauración del edificio que lleva adelante la UTE Restaurotec-Llabrés Feliu.
Al margen del cambio de cubierta, los principales trabajos consisten en la limpieza y saneamiento de la piedra para lo que se utiliza principalmente la técnica de la sepiolita
12 de juliol 2009
Escletxes al baluard de Sant Pere
dBalears.cat 10-7-2009El llenç en el qual hi ha l'arc serà restaurat, ja que presenta lleus despreniments del material. El Museu demanarà permís a Patrimoni i la intervenció costarà al voltant de 20.000 euros
La intervenció consistirà a buidar les juntes dels blocs de pedra. Foto: Pere Bota
Unes marques blanques, concretament uns testimonis, sobre un dels arcs d'accés al baluard de Sant Pere indiquen les primeres passes d'una intervenció en aquesta contrucció del segle XVI. El mur, contruït originàriament l'any 1574 per l'enginyer italià Giovan Giacomo Palearo Fratin, presenta una escletxa d'assentament i mostra petits despreniments de l'arena en què s'ha convertit el material que hi ha entre les juntes que ara hauran de ser restaurades. La direcció del Museu d'Art Modern i Contemporani Es Baluard ja ha demanat pressupost per dur a terme la restauració d'aquest mur d'accés al baluard de Sant Pere. Segons els experts consultats pel museu, l'obra, que implicaria el muntatge de basides per arribar a la zona a restaurar, s'allargaria uns dos mesos i pujaria entre els 25.000 i 28.000 euros. "Ara cal demanar els permisos adients. Com que es tracta d'un Bé d'Interés Cultural, cal tenir també la signatura d'un arquitecte, entre d'altres requisits. El mur no presenta cap perill, però s'ha de buidar l'arena d'entre les pedres i tornar a reblir-les amb el material adient", apuntà la directora de l'espai museístic, Cristina Ros, a l'espera que "el procés no s'allargui massa i puguem dur a terme aviat la petita restauració". La darrera paraula la té el departament de Cultura i Patrimoni del Consell de Mallorca. Tot el procés ha començat després que aquesta mateixa setmana Es Baluard rebés les conclusions d'una auditoria exhaustiva de l'edifici en les quals s'apuntava que "es recomana un diagnòstic fet per un facultatiu especialista i la col·locació de testimonis adequats per a la seva vigilància i evaluació de l'evolució". "A més de dur a terme totes les revisions del museu reglamentàries cada any, després de cinc anys de vida vam pensar que era necessària una revisió exhaustiva de l'edifici", assegurà Ros. Malgrat el bon estat de salut que presenta el museu després d'una valoració, "molt satisfactòria dels auditors", segons la pròpia directora els testimonis col·locats a les juntes indiquen que des del museu mateix ja s'ha començat a dur a terme la recomanació dels auditors.
Un libro se adentra en las viviendas góticas construidas en Palma
Última Hora Digital 12-7-2009Guillem Rosselló Bordoy y Maria Barceló Crespí son los autores de 'La casa gòtica a la ciutat de Mallorca'
ARNAU BUSQUETS
«Los protagonistas de la historia ya no son los reyes y las batallas. Son los hombres y sus formas de vida», explica Guillem Rosselló Bordoy. En ese ámbito de la investigación histórica se encuentra el libro La casa gòtica a la ciutat de Mallorca, que el historiador acaba de publicar junto a Maria Barceló Crespí. Se trata de un estudio que documenta las características de las viviendas edificadas durante los siglos XIV y XV en Palma.
Los autores han realizado trabajo de campo y, sobre todo, de documentación. Ha habido mucha «investigación post mortem, sobre casas que ya no existen». De hecho, se conservan muy pocas casas góticas en Palma, cuyo casco antiguo actual es mayoritariamente barroco. «La casa es la edificación que más cambia, porque es donde la gente vive. Se degrada y los cambios son muy frecuentes», explica Rosselló Bordoy. Así, no hay testimonios visibles de las viviendas góticas de poca categoría, que tenían una o dos plantas y unos 60 metros cuadrados. En este caso, el estudio se ha basado en la comparación con otras ciudades continentales. Por contra, se han conservado mejor los «edificios grandes, ya que estaban mejor construidos». Can Oleo y Can Serra son las más intactas. Can Quint, Can Burgues y Can Bonapart son algunas de las que han sido estudiadas detalladamente en la obra.
El libro explica con detalle la estructura y distribución de las viviendas. La planta baja era el área de acceso, del servicio y de trabajo. Allí estaban los establos o el almacén. En la planta noble estaba el área privada, dedicada a la vida familiar: cocina, dormitorios y comedor. La planta superior solía servir de almacén para comida. Además, los comerciantes o profesionales liberales tenían un estudio, situado en un altillo. El volumen habla -e ilustra con imágenes- de algunos detalles característicos de la casa gótica mallorquina: el portal y el portalet, ventanas ajimezadas, ventanales decorados, el patio interior y la escalera, el artesonado del tejado o el porche.
Otros aspectos que se analizan son la decoración, el proceso de construcción o los espacios que rodeaban las edificaciones. La obra, publicada por Lleonard Muntaner y el Institut d'Estudis Baleàrics, es el complemento de La vida medieval en la ciudad mediterránea, que los autores publicaron hace un par de años.
La Cartoixa, sin tejado hasta 2010
Última Hora Digital 12-7-2009
Patrimoni tiene el proyecto de reforma de la cubierta de la iglesia y los técnicos en breve lo valorarán
ANA LARGO. El invierno pasado sacudió con dureza la estructura de la iglesia barroca de la Cartoixa de Valldemossa. El viento levantaba las tejas y las intensas lluvias se colaban al interior del edificio provocando preocupantes humedades que, incluso, siguen afectando hoy a los frescos de Bayeu y demás obras de arte y al propio edificio en general.
Ahora ya existe un proyecto para la rehabilitación de la cubierta, elaborado por el arquitecto Sebastián Gamundí, y en un espacio breve de tiempo los técnicos de Patrimoni se encargarán de valorarlo.
Desde la parroquia están pendientes de la confirmación de las subvenciones y prevén que la reforma, que impermeabilizará este BIC, no comience hasta 2010. Así lo explicó el rector de la iglesia de la Cartoixa de Valldemossa, Ricardo Ramos, quien apuntó que de momento no tienen confirmada ninguna de las subvenciones solicitadas a las Consellerias de Habitatge i Obres Públiques y Medi Ambient. «Esperamos saber algo a partir de septiembre», comentó Ramos.
Las condiciones meteorológicas marcan también el calendario. «Este tipo de reforma hay que llevarla a cabo cuando no amenacen las lluvias, así que calculamos previsiblemente que arranquen en primavera o verano», aseguró el rector, quien sostuvo que «si se levanta la cubierta en otra época del año, hay riesgo de que las lluvias provoquen más destrozos».
El pasado mes de diciembre, este periódico mostraba el alto grado de degradación que padecía este edificio religioso como consecuencia del mal estado de su cubierta. Además, de cómo las lluvias habían inundado la torre del reloj, suponiendo, incluso, un gran peligro. La parroquia ha solicitado expresamente para rehabilitar esta zona una subvención a la Conselleria de Medi Ambient.
Después del anuncio de que España invertirá entre 30 y 40 millones en la rehabilitación del Castillo Carlos V de la región italiana de L'Aquila, Ramos subrayó que el Gobierno debería apoyar también la restauración del patrimonio español que se encuentra en situación tan delicada como la de la Cartoixa, un edificio visitado por el 15 por ciento de los ciudadanos españoles.
Casi 440.000 euros son los necesarios para la puesta en marcha del proyecto de rehabilitación de dicha cubierta, debido a su mal estado de conservación y al levantamiento y rotura de sus tejas árabes. Según el proyecto de Gamundí, el estado de las vigas es bueno, así como el de las bovedillas que cubren los vacíos entre ellas. Sin embargo, se cambiarán las que estén en mal estado, se cubrirán las bovedillas con una capa de hormigón armado sobre vidrio forjado y se impermeabilizarán a base de tela asfáltica, siempre conservando el estado actual de las pendientes. Además, se coserán grietas y fisuras, se arreglarán los ventanales, se cambiarán las tejas rotas y se instalarán redes antipalomas.
10 de juliol 2009
Calvo estudia què fer amb el monument al Baleares
dBalears.cat 10-7-2009
La batlessa diu que es fan informes per valorar com s’aplicarà, en el monòlit de la Feixina, la Llei de memòria històrica. Admet que, a diferència de l’obelisc, aquí sí que es parteix de “velles reivindicacions”
El monòlit de la plaça de la Feixina.
Cort dirigeix ara el seu objectiu cap al monument del creuer Baleares situat a la plaça de la Feixina, al barri de Santa Catalina. Una setmana després que l'Ajuntament de Palma decidís tomar l'obelisc dels Jinetes de Alcalá ubicat a la plaça de la Porta de Santa Catalina, la batlessa de Palma, Aina Calvo, assenyalà ahir que el següent pas serà aplicar la Llei de la memòria històrica al monòlit del creuer Baleares, situat a pocs metres del recent desaparegut obelisc. Aquest monument va ser inaugurat pel general Franco dia 16 de maig de 1947, amb la benedicció del bisbe de Mallorca. Va ser construït amb els doblers d'una subscripció popular. La primera edil confirmà que Cort ja està elaborant els estudis tècnics pertinents per valorar de quina manera li aplicarà la llei -contextualitzant el monument o bé enderrocant-lo. Sense concretar el contingut d'aquests informes ni fer cap afirmació clara, la batlessa tampoc no descartà la possibilitat que es llevi el monument. Entre altres coses perquè, segons argumentà, l'origen històric del monòlit de la Feixina ha estat conegut des de sempre per tots els ciutadans.
La asociación nombró socio de honor a Vicenç Sastre durante una multitudinaria celebración que contó con la asistencia de las principales autoridades
diariodemallorca.es 10-7-2009
La asociación nombró socio de honor a Vicenç Sastre durante una multitudinaria celebración que contó con la asistencia de las principales autoridades culturales de la isla
M. ELENA VALLÉS. PALMA. Pocas fiestas empiezan con manifiestos. La celebración que la Associació per a la Revitalització dels Centres Antics (ARCA) preparó anoche arrancó con un fraternal: "Nos entendemos por amor a nuestra tierra y cultura". El texto, parte de él extraído del Llibre d´Amic e Amat de Ramon Llull, lo leyó Pere Morey, presidente de la Associació d´Amics del Museu de Mallorca, con el fin de recordar una vez más como cada verano el espíritu de la asociación: preservar el patrimonio.
A los ritmos caribeños de Tumbaito.com se fueron acercando la consellera de Cultura, Bàrbara Galmés; su homóloga en el Consell, Joana Lluïsa Mascaró; el conseller de Obras Públicas, Jaume Carbonero; el director insular de Patrimonio, Biel Cerdà; el de Cultura, Maties Garcias; y el portavoz del Bloc, Biel Barceló. En el otro flanco del patio, estaban la ex alcaldesa, Catalina Cirer; el presidente del Grup d´Estudis de Fortificacions Balears, Àngel Aparicio; los artistas Teresa Matas y Pere Vidal o el historiador Gaspar Valero.
Carlos Garrido fue el siguiente en hablarle al micro y a los muchos asistentes que se congregaron en Can Weyler. El articulista de este diario se encargó de presentar al homenajeado de la noche, Vicenç Sastre, alguien que comenzó casi como activista en el mundo del patrimonio para después profesionalizarse. Encomiables palabras las de Garrido: "Es difícil hablar bien de alguien en esta tierra. Vicenç es una excepción. Cuando preparábamos juntos la Guía Arqueológica de Mallorca con Aramburu soñábamos con talayots", recuerda. El periodista y escritor calificó a Sastre de "buen profesional" y con una enorme capacidad de empatía. Y lo erigió como uno de los transmisores de conocimientos patrimoniales "que jamás usa tópicos gastados" y que utiliza un punto de vista moderno y riguroso en la divulgación del patrimonio.
Trofeo y diploma en mano, Sastre agradeció el homenaje y cambió los laureles por un copa de champán para brindar por el patrimonio junto a Galmés, el secretario de ARCA, Joan Pascual; su presidente, Pere Ollers, y el presidente de la Associació d´Amics del Patrimoni, Joan Guaita.
Sastre, que se encontró ayer con su primer compañero en estos lares del patrimonio, Jaume Llabrés, rememoró sus comienzos: "Hacía crónicas y articulos sobre historia y el casco antiguo en un periódico local. Tenía 23 ó 24 años". Vocación y reivindicación fueron su empuje en los albores de su carrera, en la que ha visto "los desastres" que se han perpetrado en la isla. "Hay un largo camino cultural que recorrer porque no se reconocen los valores de la cultura. Hay miseria cultural", exclamó. "Da vergüenza ver cómo están los cascos antiguos de Inca y Manacor. Aún queda mucho por hacer en los castillos. Y la mayoría de monumentos prehistóricos no se pueden visitar", sentenció.
Dibujos con plumilla de talayots, navetas, torres y demás elementos arquitectónicos decoraban una pared del clautro de Can Weyler. Todos ellos de Sastre. Amén de un abanico colorado, a los asistentes de la fiesta se les regaló una ilustración del homenajeado que representa el talayot de Son Olesa, sito en Valldemossa.
ARCA reconoce el compromiso del dibujante Vicenç Sastre con el patrimonio
Última Hora Digital 10-7-2009
A.L.Ha dedicado toda su carrera al patrimonio. Al principio por una voluntad «reivindicativa» y luego, de forma profesional. El trabajo del dibujante Vicenç Sastre durante su dilatada carrera fue reconocido ayer con su nombramiento como Socio de Honor de la Associació per a la Revitalització dels Centres Antics (ARCA), que celebraba en su sede la tradicional fiesta de verano.
El acto comenzó con la lectura del Manifest del Fòrum Civil de Patrimoni, a cargo del escritor Pere Morey, y en el que han participado las 39 entidades del Fòrum vinculadas al patrimonio. El texto se entregó a los asistentes, entre los que se encontraban amigos, colaboradores y socios de la entidad, además los consellers Bàrbara Galmés, Jaume Carbonero o Mercè Amer. A la celebración asistió también la consellera de Cultura i Patrimoni, Joana Lluïsa Mascaró; el director insular de Patrimoni, Gabriel Cerdà; la regidora de Cultura, Nanda Ramon, o Biel Barceló, secretario general del PSM, entre otras autoridades.
La fiesta, animada por los ritmos latinos del grupo cubano Tumbaito.com, continuó con la intervención de Carlos Garrido, quien alabó el trabajo de Sastre. El dibujante, quien recibió una escultura, realizada por Ferran Aguiló, y agradeció dicho reconocimiento, reconoció que hay «un gran trabajo por hacer» en la recuperación y conservación del patrimonio de las Islas.
El acto concluyó con un brindis por el patrimonio al que se sumaron la Fundació Amics del Patrimoni y la Associació ARCA Llegat Jueu.
09 de juliol 2009
Pol·lèntia obre la campanya arqueològica
dBalears.cat 9-7-2009
Una vintena d’estudiants participen en la XII edició del Curs d’arqueologia Antoni Arribas Palau. Les excavacions se centraran en la zona est del fòrum romà i en una ciutadella datada del segle VI
Laura Acedo. La ciutat romana de Pol·lèntia és un pou d'informació sobre la vida dels romans a Mallorca. Any rere any no aturen de sortir-ne troballes gràcies a les excavacions que s'hi duen a terme a l'estiu, en el marc del curs d'arqueologia Antoni Arribas Palau, que enguany compleix la dotzena edició. La campanya d'enguany viu més que mai la crisi actual i pateix una retallada pressupostària i un augment de la matrícula per als estudiants. Sota la direcció dels arqueòlegs Margalida Orfila, Miquel Àngel Cau i M.E. Chávez, una vintena de joves universitaris ja s'han posat els guants, han agafat pics, pales i pinzells i excaven d'ençà de dilluns per trobar-hi més restes. "És gràcies a aquests cursos que les restes de Pol·lèntia han sortit a la superfície", assegurà Margalida Orfila. Amb manco d'un mes per excavar i classificar les troballes, estudiants i professionals treballaran a contra rellotge per fer enguany una "lectura vertical d'una trinxera que es va fer durant la Guerra Civildevora la portella de la ciutat romana i que fins a aquest hivern estava camuflada per les herbes", apuntà Orfila, que té entre els objectius d'enguany "documentar la ciutat". L'any passat es destaparen un seguit d'habitacions i un pou en els quals el grup intervindrà aquests dies. A més, els membres del curs se centraran en la part est del fòrum romà i en una ciutadella que s'hi féu al damunt durant el segle VI.
08 de juliol 2009
ARCA pide otra solución para el cerco del colegio Jaume I
diariodemallorca.es 8-9-2009
M. G. D. La Asociación para la Revitalización de los Centros Antiguos (ARCA) rechazó ayer mediante un comunicado que Cort coloque un cerco de metal de dos metros de altura alrededor del colegio Jaume I con el objetivo de preservar la seguridad de los niños. Desde ARCA recordaron que "el colegio Jaume I, obra del arquitecto Guillem Forteza Piña, goza de un nivel de protección importante", y pidieron al Ayuntamiento que busque otra solución.
El Consell no garantiza la redacción de la carta arqueológica subacuática si Madrid no le apoya
diariodemallorca.es 8-7-2009
LOURDES DURÁN. PALMA. Sólo Balears y Canarias siguen sin tener una carta arqueológica subacuática, un documento imprescindible que permite investigar e inventariar de manera rigurosa el patrimonio submarino. Si el Consell de Mallorca, que había establecido entre sus prioridades culturales iniciarla este año, no recibe ayuda económica del Gobierno central, no podrá llevarla a cabo.
Así lo confirmó ayer a este diario Joana Lluïsa Mascaró, vicepresidenta y máxima responsable cultural de la institución: "Para el próximo año, visto el actual panorama, el Consell no contempla ningún incremento en su presupuesto para cultura. Si el ministerio nos garantizara apoyo económico durante los primeros años, podremos iniciarla. De lo contrario, no se pude garantizar el inicio de la carta arqueológica subacuática".
Hasta el momento, en La Misericòrdia se ha recibido desde Madrid una propuesta de borrador para colaborar en la redacción, pero sin detallar cantidad económica alguna. Ni siquiera refleja constancia de la voluntad estatal de invertir en ella.
El ministerio de Cultura ha reiterado su intención e interés en colaborar con cada una de las comunidades autónomas. Desde el Consell, organismo que tiene las competencias transferidas, se apuntan matices.
"A través del Estatut se permite que las ayudas lleguen directamente al Consell sin que pase por el Govern", subrayó Mascaró.
Mientras, la institución ha solicitado un estudio que cuantifique "cuánto nos puede costar hacer la carta". En mente, calcula el millón de euros –"como mínimo"–, cantidad que le viene sugerida por el proyecto que sí se ha redactado desde el Ayuntamiento de Palma y que circunscribe los fondos marinos de la bahía de Palma (incluyen Andratx y Calvià) y Cabrera.
Tal y como expresó en su día Ferran Tarongí, director general de Patrimonio, Archivos y Bibliotecas del Consistorio palmesano, "lo suyo es que este programa piloto sobre cómo elaborar una carta de estas características les sirva al Consell de Mallorca para redactar la de todos lo yacimientos de la isla". También se espera que el Estado pueda aportar dinero a este proyecto, presentado a principios de año.
Un tema que centra el debate más actual en torno al patrimonio arqueológico subacuático es su carácter público. Por ley, todos los ciudadanos pueden tener acceso a su información. "En Mallorca, cualquier expoliador sabe más que los propios técnicos, así es que me preocupa que se den facilidades al ser documentos públicos", expresó Joana Lluïsa Mascaró.
La próxima semana tendrá lugar en Palma, los días 16 y 17, la reunión estatal que aborda las ayudas del 1 por ciento cultural, entre otros temas. Al margen de las reuniones del calendario oficial, habrá otros encuentros como el que Mascaró y su director de Patrimoni, Biel Cerdà, esperan mantener con el subdirector general de Patrimonio, Luis Lafuente.
Así lo confirmó ayer a este diario Joana Lluïsa Mascaró, vicepresidenta y máxima responsable cultural de la institución: "Para el próximo año, visto el actual panorama, el Consell no contempla ningún incremento en su presupuesto para cultura. Si el ministerio nos garantizara apoyo económico durante los primeros años, podremos iniciarla. De lo contrario, no se pude garantizar el inicio de la carta arqueológica subacuática".
Hasta el momento, en La Misericòrdia se ha recibido desde Madrid una propuesta de borrador para colaborar en la redacción, pero sin detallar cantidad económica alguna. Ni siquiera refleja constancia de la voluntad estatal de invertir en ella.
El ministerio de Cultura ha reiterado su intención e interés en colaborar con cada una de las comunidades autónomas. Desde el Consell, organismo que tiene las competencias transferidas, se apuntan matices.
"A través del Estatut se permite que las ayudas lleguen directamente al Consell sin que pase por el Govern", subrayó Mascaró.
Mientras, la institución ha solicitado un estudio que cuantifique "cuánto nos puede costar hacer la carta". En mente, calcula el millón de euros –"como mínimo"–, cantidad que le viene sugerida por el proyecto que sí se ha redactado desde el Ayuntamiento de Palma y que circunscribe los fondos marinos de la bahía de Palma (incluyen Andratx y Calvià) y Cabrera.
Tal y como expresó en su día Ferran Tarongí, director general de Patrimonio, Archivos y Bibliotecas del Consistorio palmesano, "lo suyo es que este programa piloto sobre cómo elaborar una carta de estas características les sirva al Consell de Mallorca para redactar la de todos lo yacimientos de la isla". También se espera que el Estado pueda aportar dinero a este proyecto, presentado a principios de año.
Un tema que centra el debate más actual en torno al patrimonio arqueológico subacuático es su carácter público. Por ley, todos los ciudadanos pueden tener acceso a su información. "En Mallorca, cualquier expoliador sabe más que los propios técnicos, así es que me preocupa que se den facilidades al ser documentos públicos", expresó Joana Lluïsa Mascaró.
La próxima semana tendrá lugar en Palma, los días 16 y 17, la reunión estatal que aborda las ayudas del 1 por ciento cultural, entre otros temas. Al margen de las reuniones del calendario oficial, habrá otros encuentros como el que Mascaró y su director de Patrimoni, Biel Cerdà, esperan mantener con el subdirector general de Patrimonio, Luis Lafuente.
L'hostal Baleares, la residencia que necessiten els nostres padrins a Pere Garau
dBalears.cat 7-7-2009
Bústia
Els carrers i barris de la nostra ciutat de Palma van canviant molt ràpidament de fisonomia, la qual cosa és normal dins una ciutat moderna. Emperò hi ha carrers, edificis o monuments que representen part de la nostra petita història veïnal, que són fites d’identitat del barri o joies del passat, pel seu valor patrimonial representatiu d’un tipus d’arquitectura que ja no es dóna i que és interessant conèixer in situ i en viu. Edificis que en desaparèixer, canvien tota o part de la fesomia del barri pel fet de ser un edifici a on l’activitat que es desenvolupava, d’una manera o d’una altra, afectava tot el barri, o perquè du tants d’anys, tota la vida ho hem vist, que el sentim també nostre. Aquest és el cas de l’edifici de l’antic hostal Baleares, a la plaça coneguda com de les Columnes, un edifici que molt prest veurem desaparèixer si no es prenen ràpidament les mesures adients. La part interior de la plaça, és a dir les columnes amb el jardinet, està catalogada com a Bé Patrimonial, però la resta de la plaça, no. La plaça sense els edificis de tant de caràcter que l’envolten perdria molt d’encant i tota la seva personalitat.
Fer un passeig voltant la plaça ens transporta al paisatge urbà de principis del segle passat.
Els darrers anys, aquest barri ha sofert una forta arribada i assentament d’immigració. És una zona molt poblada demogràficament i, per tant, molt necessitada d’equipaments de caire social. L’hostal Baleares es podria rehabilitar per a residència dels padrins del barri; d’aquesta manera, salvaríem un trosset de patrimoni i resoldríem una greumanca social: l’atenció als nostres majors.
Senyora Aina Calvo –batlessa de Palma–, vós que estau ben al corrent de la problemàtica
social i patrimonial d’aquest barri, que vàreu assistir a la interessant i ben instructiva exposició d’ARCA Pere Garau, un barri amb història, us preg que salveu aquest edifici.
Vàreu escriure al llibre de visites: “Enhorabona a ARCA per la feina feta i un agraïment molt sentit per les hores dedicades, l’esforç, la perseverança i el compromís amb una ciutat que té cura dels seus barris, de les persones, del seu passat, unit al millor dels seus futurs. Gracies!!”.
Ara el compromís amb el barri i el passat, unit al millor dels futurs, és seu. Ara li toca a vostè moure fitxa.
Gràcies si el salvau!!
BENET BOHIGAS I MORENO.Palma
Hallan nuevos restos arqueológicos en las obras del centro de Manacor
Última Hora Digital 8-7-2009
C.AMORES/A.BASSA.Las obras de mejora y peatonalización del centro de Manacor están siendo muy productivas porque han vuelto a salir a la luz secretos que dormían en las entrañas de la ciudad. Nuevos hallazgos se suman a las piezas localizadas en la calle Domenge hace sólo un mes.
En esta ocasión las obras que se llevan a cabo en la Plaça de la Constitució han dejado al descubierto un silo documentado y varias piezas de cerámica, pipas y algunas monedas que los expertos han datado entre los siglos XVIII y XIX. Todo este material será ahora catalogado y depositado en el Museu de Manacor para su conservación.
El centro de la ciudad es zona BIC y, por lo tanto, estas obras se han desarrollado bajo la supervisión de los técnicos.
Esta plaza, conocida ahora como Plaça de Ses Verdures, era denominada Plaça del Sitjar Real. Según la documentación de la que se dispone, en este lugar ya se apuntaba la existencia de estos depósitos. Ahora, 700 años después, se ha descubierto este pequeño tesoro de la época medieval. Antoni Micol, uno de los arqueólogos que tiene conocimientos de los hallazgos, explicó que «las piezas encontradas tienen un gran valor arqueológico». La zona del silo será marcada con una placa para dejar constancia del descubrimiento.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
Entrades
