28 d’agost 2010

“Em castiguen per haver conservat”

La veu de Mallorca 26-8-2010

Àngels Fermoselle

Platja de Palma era i és zona de pedreres. Les pedreres de marès, avui, són un valor paisatgístic i etnològic de primer ordre. La pedra donava per viure i va ser aquí on nasqué un dels primers moviments obrers. “Gruix de rei... gruix d’emperador...” ens explicava el propietari d’un xalet dels primers que es feren a la urbanització de sa Torre Rodona i que va donar origen a Can Pastilla. Ca seva és creació de l’arquitecte Juncosa Iglesias l’any 1947. “Vaig néixer dins una gaveta. Som de família de mestres d’obres, que no és el mateix que constructor. La gent no entén la diferència”. “Nosaltres sí” contestàrem, recordant les cases de Santa Catalina o l’eixample, moltes d’elles fetes amb la sensibilitat dels mestres. “Me castiguen per haver conservat” continua en Biel i el mateix ens diuen na Maribel i n’Àngel. Cada un d’ells té una casa unifamiliar a solars de 300, 500 i 1.000 m2 respectivament. Si haguessin construït finques de pisos, estarien folrats. Però tan sols volien guardar ca seva per estar-hi i “morir aquí”.
“Sap que aferrat a ses Fontanelles es conserva una casa de trencador de pedra?” li donam conversa a en Biel, “està a prop d’una altra de saliners, amb una volta de canó ben especial”.
Les intencions dels responsables del consorci Platja de Palma, que tenen les mans lliures, per llei, per fer i desfer, són: esbucar diverses de les primeres cases d’estiueig de Can Pastilla, entre d’altres les d’en Biel, na Maribel i n'Àngel, les més belles que encara queden, per fer un aparcament soterrat amb un passeig a sobre des del qual no es veuria la mar. A més pensen destruir les pedreres, la casa dels trencadors de pedra i la dels saliners de devora ses Fontanelles per plantar-hi un macro centre comercial i d’oci. Per si fos poc, les altres pedreres de les Cadenes i s’Arenal les condemnen a ser tan sols escenari o continent per albergar noves estructures de serveis de luxe.
No fa bona olor. No és això el que tothom esperava quan es parlava de regenerar. No podem millorar si destruïm les poques coses que queden. Allò que ens fa distints i atractius és el que és singular. Recuperem el caràcter casolà de Can Pastilla. Caminem per l’entorn de ses Fontanelles per rutes que ens recordin els usos econòmics de la zona a més dels valors naturals. Mirem les pedreres des d’un altre punt de vista, les hem de viure no hi hem de fer d’okupes. Quant a la costa, per favor, que deixin qualque bocinet sense domesticar. Hi ha gent a qui li agrada sentir la natura una mica més intensament. Seran aquestes les persones turistes, les que ens deixaran doblers sense hipotecar el futur.
Els aplaudiments més llargs i més sentits a l’acte de presentació del Govern Balear desprès de les darreres eleccions, se’ls va endur na Margarita Nájera. Ja fa tres anys. No crec que ara duressin tant.