10 de febrer 2009

Rentada de cara a La Real

dBalears.cat 10-2-2008
El mes passat s’iniciaren les obres de reforma i consolidació del claustre del monestir. Les tasques, que ja hi han descobert portes antigues, acabaran a l’agost

Francesca Marí . La tranquil·litat que agombolava al beat Ramon Llull entre les parets del monestir de Santa Maria de la Real s’ha truncat de cop a força de trepans i picapedrers. L’antic convent de l’Orde del Cister, fundat el 1235 pels monjos de Poblet, fa un mes que està en dansa enmig de bastides i sotracs. Però tota aquesta activitat és, segons el prior Miquel Mascaró, per millorar. "Amb les obres aconseguirem embellir el claustre del monestir", assegura. Així mateix, les 45 arcades que formen el claustre de la Real veuran com l’entorn canvia i recupera, sempre que sigui possible, la fesomia que tenia en l’època medieval. En realitat, el monestir ha patit moltes reformes al llarg d’aquests set-cents anys, cosa que ha desvirtual el seu llegat patrimonial. Així mateix, està ben arrelat l’intens contingut històric i cultural d’aquest bell indret que fou anomenat l’horta d’Amunt.
No obstant això, la pau i l’harmonia que hi sol haver en aquesta contrada s’ha vist alterada d’ençà de mitjan mes de gener quan els operaris de Restaurotec iniciaren les tasques al claustre. Unes feines que consisteixen, principalment, en la "restauració i consolidació dels elements deteriorats pel pas del temps", assegura el prior del monestir. De moment, totes les parets de la planta inferior del claustre han estat repicades i sota la primera capa s’han destapat alguns secrets antics. És el cas de la porta que comunicava l’església amb el claustre (avui inexistent) i que després de les obres es podrà tornar a veure en part. "Veus aquests maresos, fan part de l’arcada de l’antiga portalada", explica amb gran orgull el prior de la Real. Just en aquest indret també s’ha fet una prospecció en el subsòl on s’ha localitat l’antic empedrat del claustre fet de còdols.
Dues portasses més s’han descobert en aquest mes de feina. La primera, a la part més antiga del claustre, és la portassa en forma d’arc que probablement donava a la biblioteca. La segona, també arrodonida, era l’entrada a la sala Capitular. "Amb això hem tret a la llum uns elements arquitectònics que estaven tapats", afegeix Mascaró, "a més de preservar les que ja existien". El prior es refereix a les lloses de les tres tombes d’antics preveres i abats que en els anys cinquanta es traslladaren de l’església al claustre. Avui, aquestes peces es mantindran en el seu lloc, així com també els elements ceràmics que hi ha arreu del claustre.
Diferents nivells
Ara, les tasques principals dels restauradors se centren al primer pis del claustre, on s’està repicant el subsòl per "consolidar-lo", segons manté el prior. Ahir les màquines picaven a les totes i entre munts de runa també hi descobrien reminiscències antigues. Però, encara queda molta feina a fer, ja que una vegada acabada la part de dalt també s’haurà de baratar tot el trespol del claustre. "Només la part que està coberta, per fer l’embelliment del pati no tenim doblers", es lamenta Mascaró. El procés de restauració i conservació s’allargarà fins al proper mes d’agost, per Sant Bernat. Per la seva festa grossa, la Real tornarà a lluir amb tota la seva esplendor. "Aquesta és l’onomàstica límit per acabar les obres". A partir de llavors els visitants de l’antic convent cistercenc podran descobrir-hi algun element amagat, encara que no veuran gaire trastocada la fisonomia principal. El projecte té un pressupost de 623.000 € que han estat finançats "en un 75% pel Ministeri de Foment, dins l’1% cultural, i l’altre 25% restant serà sufragat per la Conselleria d’Habitatge", aclareix Miquel Mascaró.
El claustre, de planta rectangular, disposa de dos pisos d’arcades amb una cronologia no gaire unitària. Les arcades inferiors són les més antigues i estan datades del segle XV, mentre que les ales nord i est del pis superior poden ser de final del segle XVII i primera meitat del XVIII. Només amb un cop d’ull es pot veure com que l’ala de ponent és la més recent i seria, segons l’informe dels tècnics de Patrimoni del Consell, de final del segle XIX. Cal remarcar que el claustre és un dels indrets més emblemàtics del monestir per la seva singularitat. Un indret, dedicat a Santa Maria, que nasqué amb la conquesta de Mallorca i que des del 1265 fins al 1274 va acollir un dels personatges més il·lustres de la nostra terra: Ramon Llull. Segurament després de les reformes i dels anys convulsos per les obres del veïnatge, per ventura la tranquil·litat d’altre temps retorna a l’indret patrimonial.