Una església rere les bastides

dBalears.cat 2-3-2009

Com passa a altres edificis, Santa Eulàlia cau a trossos. Ara farà un any que els restauradors treballen per rentar-li la cara
Laura Acedo . Les esglésies de l’Illa fan figa, i així ho demostren els centenars de ferros que formen les bastides que envolten edificis tan emblemàtics com el de l’església de Santa Eulàlia, ara convertit en un eixam de tubs al cor de Ciutat. I encara podem donar les gràcies a les bastides perquè, per sort, de moment encara se’n poden aixecar per realitzar les obres de reforma i restauració adients, però "si les coses van així com van i les subvencions no es fan efectives, a més d’aturar les obres l’única cosa que podrem fer és posar xarxes protectores perquè els elements que caiguin no facin mal a ningú", assegurà l’aparellador diocesà Bartomeu Bennàssar.
Viatjant per les entranyes de l’església, qualsevol se es pot adonar del lamentable estat de les finestres, els pinacles i el campanar. L’obra de Santa Eulàlia, que començà el mes de març del 2008, contempla "la neteja dels paraments de la nau central, la torre del campanar, el repàs de la coberta, la neteja de les voltes, les façanes, el campanar, els pinacles i la restauració de les pintures murals dels laterals de l’edifici", afegí Bennàssar. Caminant per les terrasses i veient el cablatge, que va així com vol, sembla evident l’afirmació de l’aparellador que indica que "s’aprofitaran les obres per adaptar tots els cables a la normativa actual".
El sistema emprat per la neteja del marès és "molt superficial, en sec, per mantenir la pàtina vermella que caracteritza el material", un marès d’una qualitat "deficient" que es desfà només passant-hi un dit pel damunt. Per tal de fer una intervenció lleugera, efectiva però respectuosa amb les característiques originals de l’edifici i tenint en compte el pas del temps, la pedra es fa neta amb un ruixat de diminutes esferes de silicat d’alumini.
El pinacle perdut
Des del 14 de febrer del 2005 la vista aèria del centre històric de Palma estava mancada d’un important pinacle, el del cloquer de Santa Eulàlia, que va quedar suspès i part d’ell va caure per un fort temporal. "El campanar es reposarà però primer cal veure si es restaurarà allò que va caure o se’n farà una rèplica amb un marès més resistent", apuntà Bennàssar. Les bastides ja pugen en l’actualitat pel campanar de Santa Eulàlia, encara orfe de pinacle. Per a la restauració i reposició de les peces malmeses, l’església té un taller improvisat a una de les terrasses, on treballen els experts de l’empresa adjudicatària de l’obra, Refoart. "És una de les úniques esglésies que amb aquest espai per a la restauració in situ", afegí l’aparellador diocesà.
El Govern paga allò que deu
Quan semblava que els doblers no arribarien mai i s’anunciava la possible aturada de les obres a la Seu o a Santa Eulàlia per la manca del pagament de les subvencions acordades, el Govern ha abonat el seixanta per cent de les factures fins ara presentades. Santa Eulàlia disposa d’un pressupost total d’1.863.137 euros dels quals 1.117.852 han de ser abonats pel Govern després del conveni signat pel bisbe Murgui i l’expresident del Govern Jaume Matas. La Diòcesi ha presentat fins ara unes factures per valor de 594.000 euros i el govern aportarà un 60 per cent d’aquesta quantitat. Amb "bastant de retard", divendres passat la Diòcesi veié com es feia efectiu, entre d’altres coses, l’ingrés dels 356.000 euros per fer front a les factures de Santa Eulàlia presentades i ja abonades per la Diòcesi mateixa.