Els tresors amagats de Palma

dBalears.cat 30-3-2009
Més enllà dels atractius més publicitats a totes les guies de viatges, Palma té multitud de joies amagades per descobrir
Arnau Busquets . "Palma en un o dos dies"; "Allò que cal veure a Palma"; "Els 5 imprescindibles"; "El Top 10". Si recercam per qualsevol llibreria, comprovarem que pràcticament totes les guies turístiques sobre Ciutat tenen un apartat similar a aquests. El turista, ja se sap, tot sovint vol veure’n "allò més important". Si fa cas de les recomanacions d’aquestes llistes, ben segur que acabarà visitant la Seu, l’Almudaina, el Casal Solleric, el castell de Bellver, el museu Es Baluard i l’Aquàrium. A la pràctica, aquestes visites ‘top’ deixen a l’ombra altres racons que no entren en el ‘circuit oficial’, malgrat que ho mereixerien. A més, és molt probable que aquests tresors amagats no sols siguin desconeguts pels que ens visiten, sinó que la falta de promoció també els fa invisibles pels mateixos mallorquins. Idò, quines són aquestes joies ocultes?
Els experts consultats per dBalears coincideixen a assenyalar que una visita al claustre de Sant Francesc és del tot imprescindible. Com explica Tomàs Vibot, tant el tranquil claustre com la basílica "tenen una mitjana de visitants absolutament baix per la seva importància". El mateix passa amb el casal modernista de Can Marquès, al qual "no han donat importància, i no sé ben bé per què. Té una combinació exquisida entre modernisme i part barroca". Vibot pensa que també s’hauria de potenciar més la zona de Santa Catalina, que té unes mostres de modernisme popular "fantàstiques. A més, la banda dels molins és meravellosa, i el mercat és realment genuí, viu i del poble". Especialment alarmant és la poca afluència a la banda de la Rambla: "De la Misericòrdia, ni en parlem! I tots els carrerons, com el de Sant Jaume, tampoc no es veuen, i tenen un interès impagable", afirma.

Poca promoció
L’historiador apunta que hi ha zones que reben visitants, però no pas perquè se’n promocioni l’interès cultural: "A la banda de la Llonja només hi ha gent a la nit, als bars. I això que té elements d’arquitectura interessantíssims". A part de l’edifici en si, actualment en restauració, i l’entramat de carrerons i habitatges, en destaca l’arc islàmic, devora la plaça de la Reina, en el qual "ningú no es fixa", segons Vibot. Des d’ARCA, Biel Barceló aposta per impulsar un circuit per cases senyorials. Així, reclama que "siguin realment visitables". Remarca el cas del Museu Bíblic, que malgrat tenir peces singulars, com una mòmia egípcia, "està tancat amb pany i forrellat i queda pràcticament ignorat!". Facilitar-hi l’accés, doncs, és un dels aspectes a millorar. Un altre exemple són les esglésies que, excepte Santa Eulària, "estan tancades el cap de setmana".
Com en tants altres casos, "no hi ha ni un trist cartell". Precisament Santa Eulària guarda una de les peces que ressalta Barceló, un retaule gòtic de la Mare de Déu adormida que "no té la més mínima indicació, tot i que és una de les obres més reeixides d’aquí juntament amb el Sant Jordi de Sant Pere Niçard. És injust que hi hagi patrimoni que hem de conservar i després no podem veure", diu. El convent de Santa Clara, amb la sala capitular "més bella de l’Illa", i el de Santa Teresa són de molt difícil accés. Al seu parer, el cas del Museu de Mallorca és "escandalós. El tenim ‘d’aquella manera’, i s’hauria de potenciar, perquè a més és un gran casal senyorial".
Al seu torn, Joan Pascual esmenta la torre de l’homenatge del castell de Bellver, que inclou grafits fets pels presoners que han estat restaurats. "Les persones interessades hi haurien de poder tenir accés", afirma. La col·lecció del museu diocesà també és "una gran desconeguda, encara que és molt rica i està molt ben muntada", i tampoc no hi ha facilitats per veure una altra ‘joia’: la capella de Santa Anna a l’edifici de capitania, que passa "desapercebuda". Alguns d’aquests ‘tresors’ no són gaire a la mà del públic, i els que hi són no es promocionen prou. Si Palma vol ser realment un focus de turisme cultural, haurà d’intentar que tots plegats ens adonem que hi ha vida (molta) més enllà del "Top 10", segons els experts.