‘La catedral de la llum’... Ara sí!

dBalears.cat 22-3-2009
Una fotografia de 1933 revela que a rosassa de la Seu tenia més vidres que en l’actualitat. La reforma duita a terme fins ara continua en marxa, però es modifica el projecte bàsic de restauració per recuperar l’aspecte que tenia abans de la Guerra Civil
Laura Acedo . És innegable que un dels elements més significatius de l’Illa és la Seu i, d’aquesta, la seva gran rosassa, molt més lluminosa del que des de fa dècades pensam.
Fou fruit de "diferents casualitats" i d’una imatge de la rosassa de 1933 publicada en un catàleg quan, des del departament de Patrimoni del Consell de Mallorca, s’adonaren "que les restauracions posteriors a 1936 canviaren sensiblement la fesomia de la rosassa original", assegurà el director insular de Patrimoni, Biel Cerdà.
Amb l’aparició de la imatge de la Seu de l’any 1933 i amb els treballs dels restauradors, que feren sortir a la llum restes de vidres tapats amb morter en anteriors processos de restauració, els arquitectes de la Seu, constatant que a les darreres intervencions s’havien ocultat uns vidres que formen part de la composició original, presentaren el mes de febrer passat una modificació durant l’execució del projecte bàsic de restauració de la cara est de la Catedral de Mallorca. A més, a mesura que s’ha avançat en el projecte, els arquitectes han constatat que la tècnica d’inserció dels vidres, contràriament a la fixació mitjançant espàrrecs de bronze ancorats a l’obra emprada en les darreres reparacions, consisteix en la tradicional de l’emplomat. Aquesta tècnica serà la que s’emprarà ara per fixar els vitralls.
Fou suposadament per una qüestió tècnica o de costos que els darrers restauradors de la rosassa, després de 1936, posaren morter damunt els elements espenyats de vidre que unien les formes de fulla i les rodones, i que formaven part dels motius de la vidriera. Aquests vidres en forma de Y i de creu eren de color vermell i groc, respectivament. Cal tenir en compte que la rosassa, també coneguda com ‘L’ull del gòtic’, és considerada un dels més grans d’aquest estil. Si observam les traceries gòtiques d’altres catedrals i de la rosassa posterior de la mateixa Seu, queda palès com es repeteixen les formes lobulars i sempre tenen el nucli envidriat.
Són les 7 rosasses de la Seu i els 83 finestrals de què disposa els que li han atorgat el qualificatiu de ‘La catedral de la llum’. Amb els treballs de restauració actuals, que han tret del rosetó més de 170 quilos de pols acumulada al llarg dels anys, i amb l’augment dels vitralls, el qualificatiu serà del tot merescut.
Segles d’història i reformes
El 1601, consagrada pel bisbe Vic i Manrique, la Seu es donà per acabada. La rosassa original, situada a trenta metres d’altura, data, però del segle XIV. Un terratrèmol, el 1851, féu malbé la façana principal de la Catedral, a la qual se’n superposà una de nova, rosassa inclosa. Els càstigs a la façana principal de l’edifici no acaben amb aquest moviment sísmic. L’any 1857 i el 1906, dues tempestes espatllaren els vitralls de la rosassa i el 1936, en el marc de la Guerra Civil, una bomba llançada a l’Almudaina n’afectà també els vidres, fet que desencadenarà la darrera intervenció de reparació, que donà forma a la rosassa que observam en l’actualitat.