El monument de Sa Feixina. Símbol de la victòria

diariodemallorca.es 19-9-2009
MARÇAL ISERN RAMIS (*) Molt s´ha escrit sobre el monument dedicat a la memòria del Creuer Franquista "Baleares", però sembla ser que un dia més ens tocarà xerrar-ne. Des de els articles escrits durant la guerra i la primera post guerra, donant publicitat sobre la construcció del monument, fins als llibres i assaigs temàtics, com ara els fantàstics i imprescindibles estudis de Damià Ferrà Ponç dedicats a l´art del primer Franquisme, molts han sigut els autors i experts que han disseccionat la història d´aquell monument. Però tot i aquesta literatura, sembla ser que rés del que s´ha di o escrit, a favor o en contra, ha servit per que els nostres governants hagin solucionat d´una vegada per totes aquesta feina pendent de la democràcia espanyola. Per que d´això es tracta: de donar solucions al problema de la simbologia de la victòria franquista i de donar compliment a les demandes de les víctimes de la victòria i als demòcrates que exigeixen que el monument desaparegui. Cal que tornem a explicar, per qui encara no ho sàpiga, que per que el "Baleares" entrés a la guerra, foren assassinades a El Ferrol, en consells de guerra il·legals vora 700 persones entre mariners i civils lleials a la legalitat democràtica republicana? Cal insistir en el tema de la carretera de Màlaga, on foren assassinades a sang freda milers de civils, morts pels obusos del "Baleares"? Cal insistir en els atacs contra població civil, contra els ports de Tarragona, el de Castelló, etc.? Cal, a dia d´avui en ple segle XXI que els demòcrates hagin de justificar l´eliminació d´un dels símbols franquistes més importants de l´estat espanyol? Realment, cal insistir en totes els crims contra la humanitat comesos pels mariners i oficials del "Baleares", per que d´una vegada per totes els nostres governants facin el que pertoca?

Resulta curiós, quan no significatiu, que les veus que demanen la seva conservació, siguin col·lectius cívics i particulars, de variada ideologia o finalitat i que el silenci més clamorós sia el del consistori i el dels membres de l´equip de govern municipal. I és clamorós per que tenen totes les dades a les mans, tenen totes les dates, els noms, els llocs i els responsables del projecte, en coneixen els orígens, (un cop d´estat sagnant i una dictadura assassina) però es neguen a actuar: Donen per bones les lleis, com ara la de la Memòria Històrica o la de patrimoni, per determinats carrers amb toponímia franquista o monuments com els del "Jinetes de Alcalá", però es neguen aplicar-la quan del monument feixista per excel·lència es tracta: s´escuden en "informes" de tècnics i especialistes, que els hi diran el mateix que altres autors ja han apuntat: Que el monument al "Baleares" tan sol tenia una finalitat: Recordar la victòria del feixisme sobre la democràcia i honorar als seus herois. Cada pedra, cada marés, cada inscripció fou dissenyada i construïda per donar aquest significat mortuori victoriós. No hi ha interpretacions secundàries. Bé, n´hi ha però son excuses per obviar la realitat. Com sempre, la veritat és una, interpretacions, n´hi ha mil.

Memòria de Mallorca, des de els primers actes fundacionals, va tenir en ment l´eliminació d´aquest monument. Un dels seus primers actes amb la batlessa Aina Calvo, fou demanar la demolició del monòlit, com a un acte de desgreuge cap a les víctimes i com un acte de democratització dels nostres espais públics. Però, tal i com ha passat amb els altres consistoris de Ciutat de Mallorca, el silenci administratiu sempre ha sigut la resposta. Un silenci que s´ha d´interpretar com una ofensa a les víctimes del franquisme i del creuer "Baleares" i com un agravi als ciutadans i ciutadanes que fan dels valors democràtics les millors eines de convivència d´una una societat moderna. Des de Memòria de Mallorca sempre hem optat per la pedagogia, quan de símbols franquistes es tracta. Creiem que hi ha suficients arguments per exigir l´eliminació del monument al creuer "Baleares", així ho hem dit per activa i per passiva i no ens cansarem de repetir-ho. Però el cert és que deixant d´empeus aquest monument, i tal i com passa amb altres monuments franquistes, s´estarà perpetuant el seu objectiu primigeni: Recordar als demòcrates i a les seves víctimes, que el feixisme guanyà la guerra, governà amb la dictadura i imposa la seva memòria en una democràcia. El resultat, segueix siguent la perpetuació del règim sorgit de la guerra civil. El més trist, és que ho permet un ajuntament que es diu a si mateix democratic.(*) Investigador i vocal de Memòria de Mallorca