Sant Agustí de Felanitx, un convent amagat que ara reneix per fer poble

Diari de Balears Digital 30-7-2007

El monestir forma part del patrimoni protegit, una mesura no absent de polèmica

J. SITGES. Felanitx. Felanitx no seria el poble que és si no hagués existit el convent de Sant Agustí. Aquesta afirmació és tan arriscada com certa, perquè fa 300 anys els monestirs complien una tasca social molt important. Els frares educaren i curaren molts dels nostres avantpassats a les seves escoles i els seus hospitals. I és que els convents varen donar a conèixer una nova manera de viure, sense la qual la nostra societat no seria com és.
Encara no fa un mes que l’església i el convent de Sant Agustí de Felanitx s’han convertit de manera oficial en Bé d’Interès Cultural (BIC), que és la màxima categoria de protecció que la legislació espanyola preveu per a monuments, obres d’art o restes arqueològiques. El Consell de Mallorca prengué aquesta decisió 404 anys després de la fundació del convent felanitxer. I és que Sant Agustí és com un cofre que dóna sentit als tresors que conté. L’orgue, l’altar, els retaules, els vitralls, els objectes litúrgics, les escultures i les pintures no haurien pogut existir mai sense el convent.
«Tant l’església com el que queda del claustre és un conjunt patrimonial que ha de ser protegit», sentencia Llorenç Lladó, el rector de Felanitx i responsable de l’església de Sant Agustí. El rector té les coses ben clares, «la declaració honra el patrimoni de l’església, però què farà el Consell? Ens ajudarà o només haurà fet gestions sobre paper?», es demana. Don Llorenç sap ben bé que l’església necessita reformes. Les humitats, la desaparició de bona part de les dependències del convent i l’asfalt que cobreix el que era jardí són els principals mals del conjunt.
Les causes d’aquesta degradació vénen de lluny. L’any 1835 els frares foren expulsats de l’edifici de Sant Agustí i l’Estat es va convertir en el nou propietari. Però tot i que l’Ajuntament demanava el convent per convertir-lo en escola o quarter, l’Estat no el va cedir i el va vendre. D’aquesta manera el claustre fou parcel·lat i poc a poc es va anar convertint en habitatges particulars, alguns dels quals encara conserven trossos de les arcades del claustre.
La declaració de BIC de l’antic convent inclou totes les cases que es troben sobre l’antic convent, a més d’una franja de protecció que envolta el conjunt original. Molts veïns estan preocupats per la nova llei que protegeix ca seva.
«M’interessa que es conservin els béns culturals, però ca meva torna vella i no sé si hi podré fer res», diu Maria Artigues mentre contempla la façana de l’església des d’una finestra de ca seva. Ella, com tots els veïns afectats, ha rebut una notificació que diu que a partir d’ara les seves cases formen part d’un monument que s’ha de conservar.
Per tant la protecció també inclou l’entorn urbà que envolta Sant Agustí perquè «qualsevol intervenció a les zones immediates podria afectar, de forma directa o indirecta, la conservació del monument», segons es pot llegir a l’informe redactat pels tècnics del Consell. Molts veïns però, no estan d’acord que les seves cases formin part de la franja que s’ha de conservar intacta i alguns han remès recursos al Consell perquè redueixi l’àrea de protecció.
Segons el que preveu la llei, els propietaris hauran de demanar autorització al Consell per fer obres o pintar la façana i, a més, tenen l’obligació de facilitar inspeccions i visites. A canvi tots podran gaudir de privilegis fiscals i també podran sol·licitar ajudes per mantenir i restaurar ca seva.
El Consell, en el seu informe, suggereix que es redacti un pla per restaurar els edificis de zona i així convertir el barri en un dels atractius del poble. Per tant, la declaració s’ha d’entendre com la primera passa perquè un barri de Felanitx resti intacte per les generacions futures. Una petita mostra del que va ser, és i serà el poble.