29 de juliol 2007

Investiguen el dràstic pas de la cultura talaiòtica a la baleàrica a ses Païsses

Diari de Balears Digital 29-7-2007

Els arqueòlegs centren l’estudi en un possible excés de població i canvi climàtic
Els arqueòlegs excaven tot el mes de juliol, codirigits per Javier Aramburu i Jordi Hernández .


Fotos: G.J.GLÒRIA JULIÀ. Artà. Un any més, el poblat talaiòtic de ses Païsses (Artà) és excavat per vint-i-cinc estudiants de diferents universitats espanyoles, acompanyats pels arqueòlegs Javier Aramburu i Jordi Hernández, que codirigeixen el projecte. Enguany, s’han sorprès pel canvi de la cultura talaiòtica a la dels foners baleàrics, en què han percebut una ruptura total.
El projecte disposa d’una ajuda de l’Ajuntament d’Artà i del Consell de Mallorca, i la campanya dura fins el 31 de juliol. De les troballes d’enguany, el més destacat és el que suposadament va ser una flauta. També un objecte d’època romana per tallar herba, algunes llanternes decorades i una moneda, a més d’altres objectes domèstics.
Els arqueòlegs estan treballant en l’excavació d’un edifici que situen, aproximadament, l’any 700 aC. Amb el sistema d’excavacions en horitzontal pretenen copsar la manera de viure al poblat.
En un altre talaiot, situat a la part intermèdia de l’indret i més antiga, entorn de l’any 1100 aC, els arqueòlegs han excavat de manera vertical per tenir una seqüència cronològica del poblat, de tal manera que han tret a la llum un total de cinc edificis, un damunt l’altre.
Segons ha explicat Aramburu: «Tenim tota la vida del poblat concentrada en aproximadament cinc metres d’altura. Per nosaltres això és molt important, perquè ens permet seguir 1.000 anys d’evolució de la prehistòria de les Balears.»
A mesura que han anat excavant, han vist com la cultura dels coneguts com foners baleàrics, iniciadors de la cultura baleàrica, va arrasar amb tot l’anterior. Així com les altres cultures van aprofitar allò construït anteriorment, recolzant-se en murs i reconstruint els antics edificis, els foners baleàrics van provocar un tall profund.
Segons Aramburu, «hi ha un canvi radical entre els que aixecaren els talaiots i els posteriors. Ara estam intentant esbrinar per què. Creim que hi va haver un col·lapse: es van construir talaiots, sofriren un enderrocament total i la gent que va quedar aquí es va organitzar d’una altra manera completament distinta».
No es tracta que fossin invasors, sinó que es va produir un col·lapse de població i aquells que no se’n varen anar quedaren desorganitzats, de tal manera que varen haver de construir nous edificis completament diferents, que no tenien res a veure amb el que hi havia abans. «Aquests edificis són en forma de ronyó i estan aferrats al talaiot, mentre que els nous són edificis més quadrats. Es tracta d’una mentalitat del tot diferent».
Per Javier Aramburu, hi ha un factor decisiu que va condicionar la construcció dels edificis i el radical canvi entre cultures. Es tracta d’una variació del clima: «El canvi ve donat per un excés de població i un canvi climàtic important».
«Aquest és l’eix de la investigació que estam duent a terme. La destrucció de la cultura talaiòtica es veu perfectament en alguns d’aquests punts», sentencià.