Diari de Balears Digital 9-7-2007
Hi conviuen col·lectius ben diversos i ha millorat força la seva cara amb la rehabilitació
CARME MORENO. Palma.Encara que es faci la distinció entre els barris del Puig de Sant Pere i de la Llonja, els seus habitants entenen que es tracta d’una mateixa estructura i un conjunt, però s’ha de dir que hi ha diferències històriques que marquen distincions. Mentre que el Puig de Sant Pere té una estructura més radial, la Llonja en presenta una d’esquadres.
La Llonja és un barri multifuncional que engloba un conjunt de població diversa, des dels antics pescadors fins a nous habitants d’alt poder adquisitiu que en els darrers temps han anat adquirint habitatges per rehabilitar-los. La zona ha anat canviant així la seva fisonomia. Es tracta d’un barri que engloba edificis emblemàtics com la Llonja i el Consolat de Mar, seu del Govern balear, que miren cap al passeig Sagrera, mentre que la part que dóna a l’interior està composta per habitatges que s’han anat rehabilitant.
Segons explicà el professor de la Universitat de les Illes Balears i col·laborador de Diari de Balears Climent Picornell, que viu a la Llonja, els veïns de la zona han recuperat la tranquil·litat que perderen fa uns anys amb l’obertura de bars que causaren una important problemàtica de renous. «S’hi han anat instal·lant hotels de luxe i un seguit de negocis de la restauració que combinen bé amb la vida tranquil·la dels habitants», concretà. Climent Picornell comenta que hi ha una mescla de diferents fesomies: «Han arribat persones de professions liberals i també hi ha residents mallorquins. Es dóna la circumstància que, en ser un barri mariner, també hi viuen persones que treballen en el món de la reconstrucció i reparació d’embarcacions», explicà.
A diferència d’altres barris, al llarg de la darerra dècada el creixement poblacional no ha estat desmesurat i s’ha mantingut sense arribar als 2.000 habitants. Si el 1993 la Llonja tenia una població de 1.747 persones, l’any passat n’hi residien 1.913, segons dades facilitades per l’Ajuntament de Palma. La població d’origen balear representa el 45'95 per cent del total, mentre que hi ha un 28'54% de població estrangera. Com en altres barris de Ciutat, hi ha una important presència de veïns procedents d’Andalusia; aquest col·lectiu suposa el 6'85% del conjunt de la població provinent de l’Estat espanyol. S’ha de dir que els residents originaris de diferents comunitats de l’Estat espanyol s’ha reduït en els darrers catorze anys. Si el 1993 hi vivien un total de 580 persones, l’any 2006 la xifra era de 488 persones.
En els darrers anys s’ha ampliat força el ventall de persones originàries de diferents nacionalitats que resideixen a la zona. Segons dades de 2006, l’any passat convivien a la Llonja més de 45 nacionalitats diferents. La població amb estudis mitjans o superiors representa el 52'15 per cent del total. Aquesta xifra és superior a la d’altres barris de Palma. Un 12'57 per cent dels habitants de la zona assenyalen que no tenen estudis, mentre que són tretze les persones que admeten que no saben ni llegir ni escriure. Un ampli grup integrat per 419 persones afirma que té el graduat escolar, mentre que un 10'25% té estudis d’educació primària.
Hi conviuen col·lectius ben diversos i ha millorat força la seva cara amb la rehabilitació
CARME MORENO. Palma.Encara que es faci la distinció entre els barris del Puig de Sant Pere i de la Llonja, els seus habitants entenen que es tracta d’una mateixa estructura i un conjunt, però s’ha de dir que hi ha diferències històriques que marquen distincions. Mentre que el Puig de Sant Pere té una estructura més radial, la Llonja en presenta una d’esquadres.
La Llonja és un barri multifuncional que engloba un conjunt de població diversa, des dels antics pescadors fins a nous habitants d’alt poder adquisitiu que en els darrers temps han anat adquirint habitatges per rehabilitar-los. La zona ha anat canviant així la seva fisonomia. Es tracta d’un barri que engloba edificis emblemàtics com la Llonja i el Consolat de Mar, seu del Govern balear, que miren cap al passeig Sagrera, mentre que la part que dóna a l’interior està composta per habitatges que s’han anat rehabilitant.
Segons explicà el professor de la Universitat de les Illes Balears i col·laborador de Diari de Balears Climent Picornell, que viu a la Llonja, els veïns de la zona han recuperat la tranquil·litat que perderen fa uns anys amb l’obertura de bars que causaren una important problemàtica de renous. «S’hi han anat instal·lant hotels de luxe i un seguit de negocis de la restauració que combinen bé amb la vida tranquil·la dels habitants», concretà. Climent Picornell comenta que hi ha una mescla de diferents fesomies: «Han arribat persones de professions liberals i també hi ha residents mallorquins. Es dóna la circumstància que, en ser un barri mariner, també hi viuen persones que treballen en el món de la reconstrucció i reparació d’embarcacions», explicà.
A diferència d’altres barris, al llarg de la darerra dècada el creixement poblacional no ha estat desmesurat i s’ha mantingut sense arribar als 2.000 habitants. Si el 1993 la Llonja tenia una població de 1.747 persones, l’any passat n’hi residien 1.913, segons dades facilitades per l’Ajuntament de Palma. La població d’origen balear representa el 45'95 per cent del total, mentre que hi ha un 28'54% de població estrangera. Com en altres barris de Ciutat, hi ha una important presència de veïns procedents d’Andalusia; aquest col·lectiu suposa el 6'85% del conjunt de la població provinent de l’Estat espanyol. S’ha de dir que els residents originaris de diferents comunitats de l’Estat espanyol s’ha reduït en els darrers catorze anys. Si el 1993 hi vivien un total de 580 persones, l’any 2006 la xifra era de 488 persones.
En els darrers anys s’ha ampliat força el ventall de persones originàries de diferents nacionalitats que resideixen a la zona. Segons dades de 2006, l’any passat convivien a la Llonja més de 45 nacionalitats diferents. La població amb estudis mitjans o superiors representa el 52'15 per cent del total. Aquesta xifra és superior a la d’altres barris de Palma. Un 12'57 per cent dels habitants de la zona assenyalen que no tenen estudis, mentre que són tretze les persones que admeten que no saben ni llegir ni escriure. Un ampli grup integrat per 419 persones afirma que té el graduat escolar, mentre que un 10'25% té estudis d’educació primària.
Entrades
