06 de juliol 2007

Les restes del carrer Santiago Rusiñol són del Baluard del Sitjar

Diari de Balears 6-6-2007

Es confirma que la peça va formar part d’una murada renaixentista
M. DÍAZ. Palma. Els arqueòlegs creuen que les restes de murada aparegudes al carrer Rusiñol de Palma formen part del Baluard de Sitjar de la muralla renaixentista. Les obres, el control arqueològic de les quals porta Josep Merino, es van aturar en el mateix moment en què el mur, en forma d’«L», va sortir a la llum, segons van explicar ahir des de Patrimoni Històric del Consell. Ara, l’empresa promotora de l'edifici que s’havia de construir i l'Administració insular hauran de reunir-se per veure si el projecte pot seguir endavant i si és així, de quina manera. Jaume Cardell, tècnic de Patrimoni, va comentar que tant ell com els inspectors «visitam el solar i, de moment, l'obra està paralitzada». Segons Cardell, «creiem que es tracta d’una edificació que formava part del Baluard del Sitjar, segurament de la seva part interior», dada que va confirmar Merino. «Estèticament, per explicar-ho de manera senzilla, no és com altres teles de muralla que hem trobat en altres zones del centre de Palma; aquest s'assembla més a una paret de pedra seca, i és aquest el motiu pel qual pensam que pertany a l'interior del baluard».
Aquest mur mida uns 10 metres, i es conservarà, però no sé sap si s'integrarà en el projecte fins que s'estudiï el cas», cosa que hauran de fer els responsables en matèria de patrimoni. Merino també va comentar que com que es coneix el traçat de la muralla renaixentista, ja sospitaven que al solar de Santiago Rssiñol es podria trobar algun element, com així ha succeït. En aquest cas, les restes van aparèixer «de seguida», va comentar Cardell, quan es va començar a «moure terra», segons Merino, que en el seu treball d'arqueòleg pel centre antic de Palma s'ha trobat restes de muralla renaixentista a diversos solars en obres.
Angel Aparicio, president del Grup d'Estudi de les Fortificació de Balears és un expert en construccions defensives i assegura rotund: «Clar que es tracta del Baluard del Sitjar». El que no sap encara, com els arqueòlegs, és a quina part d’aquest correspon. Coincideix amb Merino en el fet que els materials amb què aquest mur està construït no són de primera qualitat. «He vist pedres rodades, possiblement procedents de la Riera, i blocs de marès a les cantonades del mur», fet pel qual opina que pot tractar-se d'una combinació de murada islàmica o medieval i renaixentista, que confluïen en el baluard.