La Concepció, patrimoni protegit

Diari de Balears 2-7-2007

L'església i el monestir de les monges Agustines Ermitanes situat al centre històric de Palma ha estat declarat BIC pel Consell
F. MARÍ. Palma. Un orde religiós, les Augustines Ermitanes, orginàries del convent, i les Germanes de l’Empar són ara les posaderes d’un patrimoni protegit, el monestir de la Concepció. El Consell de Mallorca ha declarat Bé d’Interès Cultural (BIC) amb categoria de monument l’església i el monestir ubicat al centre antic de Ciutat i que durant dos anys ha patit reformes.
L’immoble constitueix un exemple de temple i espai conventual dels segles XVI-XVIII a Mallorca, amb importants traces barroques, a la vegada que, al seu interior, es conserva un important conjunt de béns mobles de diferents èpoques d’especial significació dins el patrimoni religiós mallorquí. Els inicis del convent es remunten al segle XIV, quan les monges seguidores de la regla de Sant Pere estaven ubicades al puig de Pollença. Després del Concili de Trent les religioses foren obligades a traslladar-se a Palma i s’establiren de clausura. El 1576 constituïren el convent dedicat a la Mare de Déu de la Concepció, on romanen encara avui.
El convent, ara protegit, és el resultat de l’agrupació d’una sèrie de cases, patis i horts. La part més antiga està formada per dues cases medievals: can Zaforteza, i la casa donada per Aleix Zaforteza en el XVI.
Però les monges provinents de Pollença no foren les úniques llogateres del convent. Amb la desamortització, el convent de Santa Margalida va ser expropiat i el 1837 la majoria de religioses també passaren a la Concepció. D’aquest fet encara avui es conserva la talla del Sant Crist del Noguer, que ara es troba en restauració. L’església s’acabà de constuir el 1648, té la façana principal al carrer de la Concepció de pedra vista i amb una portada barroca. Pel que fa al convent, no és uniforme a causa del progressiu anexionament de les diverses cases. Avui, l’estructura del convent s’articula al voltant de dos patis. El primer és el claustre amb nou arcs rebaixats sostinguts per columnes salomòniques i llises que es van alternant. L’enteixinant de part del claustre ha estat restaurat en els darrers anys. El segon, és la clastreta, coneguda amb el nom del pati del Ginjoler, d’on s’accedeix a l’hort.
Dels béns mobles, en destaquen els exposats a la Sala Capitular. D’una banda, quatre urnes funeràries de les priores del convent de Santa Margalida, fetes de pedra policromada, i diverses pintures i retaules del segle XV, a més d’una talla del Sant Crist de la Concepció, dels segles XIV-XV, que prové de l’antic monestir de Pollença.