Museu de Mallorca, arqueologia i funció pública

diariodemallorca.es 24-12-2008
JOANA MARIA PALOU* Som del parer que les persones que ens dedicam a la funció pública no ens hem de justificar ni hem d´opinar en allò que afecta l´exercici de les nostres funcions. Tan sols ens hem d´ajustar de manera estricta i lleial a tot quan marca la legislació qualsevol sigui la nostra opinió al respecte. Tanmateix crec que no es pot jugar a confondre la ciutadania, justament perquè suporta al funcionariat que ha d´administrar i gestionar els béns públics. És per això que voldria puntualitzar algunes de les qüestions que apareixen a l´article de M. Elena Vallès publicat en el Diario de Mallorca del passat dijous dia 18 de desembre, al qual han seguit altres esments a la premsa en sentit similar, sempre en referència a l´arqueologia i al Museu de Mallorca.
Des de que vaig accedir per concurs a la direcció del Museu de Mallorca l´any 2002 s´iniciaren -amb coneixement documentat de la situació per part del Ministeri de Cultura i de la Conselleria d´Educació i Cultura- els treballs d´organització de les sales de reserva d´arqueologia, aleshores quasi colapsades. L´objectiu de la tasca era registrar, ordenar i catalogar els fons per tal de conèixer amb la major exactitud possible les col·leccions, conservar-les de la millor manera possible i facilitar l´accés als investigadors d´ingents quantitats de materials en bona part inèdits. La feina encara ara no s´ha pogut enllestir pels béns coneguts problemes d´infrastructura, de personal i de dotació econòmica del museu i sobretot per l´entrebanc d´una documentació caòtica i incompleta que impedeix saber la procedència o la titularitat de les peces. Em referesc a centenars de milers d´objectes dins contenidors de tota matèria, casta o mida.
Des del 2003 fins enguany s´han contractat diferents persones com a tècniques de grau superior o mitjà, en diferents períodes, per treballar en el registre del fons del Museu de Mallorca, entre elles una documentalista per a intervenir a l´arxiu. Dues de les persones contractades són arqueòlogues en actiu. No es fàcil trobar personal titulat, en disposició de treballar en les condicions que tenim i quan és necessari. Valgui com a exemple que l´any 2006 es presentaren a oferta pública dos contractes de tècnic superior, de dos anys cada un, de registre topogràfic de col·leccions -una per a belles arts, l´altra per a arqueologia- i que a la crida del BOIB respongueren només tres persones.
Tanmateix i en la mesura de les possibilitats i sempre dins l´estricte compliment de la legislació, s´ha atès a tots els investigadors que han sol·licitat l´estudi de materials arqueològics, tot i que no sempre es localitzen de manera immediata, perquè no sempre estan registrats o documentats o són en el museu. La prova del que dic està en les butlletes de sol·licitud de materials per a estudi que han emplenat totes les persones que han volgut accedir al fons d´arqueologia del Museu de Mallorca.

La legislació en matèria de patrimoni històric, inclòs l´arqueològic, obliga al dipòsit dels materials procedents d´excavació a museus de titularitat pública, degudament nets, documentats i siglats amb la sigla que ha de donar el museu receptor. El director de l´excavació ha de fer el lliurament del material en el termini d´un any, prorrogable si així es sol·licita i concedeix. A Mallorca hi ha molts museus de titularitat pública, però les institucions titulars estimen oportú el dipòsit en el Museu de Mallorca de més d´un 90% dels materials que s´exhumen a les excavacions, de manera que correspon al Museu de Mallorca donar la sigla d´excavació i rebre els materials arqueològics segons marca la llei. Ni el Museu de Mallorca ni cap altre museu pot admetre material arqueològic d´excavacions no assignades o no autoritzades.
Tan sols un percentatge mínim de les excavacions que autoritza el Consell de Mallorca (CIM) -la institució que des de 1995 té les competències en matèria de patrimoni històric-, segueix el protocol normatiu i ingressa degudament al Museu de Mallorca, tot i que el material de procedència arqueològica és de domini públic. Enguany, per exemple, només s´ha sol·licitat sigla per un terç de les excavacions autoritzades el material procedent de les quals s´ha assignat al museu.
La sigla que dóna el Museu de Mallorca als arqueòlegs que la sol·liciten, previ permís del CIM és la que recomana l´ICOM (el Consell Internacional de Museus que depèn de la UNESCO) a través del Centre de Documentació, és la necessària per a les bases de dades amb les quals treballa el Museu de Mallorca i és idèntica a la que usen molts museus receptors d´arqueologia -entre d´altres el Museu Arqueològic Nacional de Madrid, el Museu de Saragossa, el Museu Arqueològic de Múrcia o el Municipal de Mazarrón, dirigits tots per conservadors especialitzats en arqueologia- i és més sintètica que la que fan servir altres centres. En qualsevol cas no és un caprici, sinó una eina imprescindible per a la conservació i l´estudi. Cal explicar que tot el material ingressat al Museu de Mallorca esdevé Bé d´Interès Cultural (BIC) i que la mateixa llei que així ho estableix, mana que figurin en un registre públic totes les peces BIC.

El col·lectiu d´arqueòlegs manifesta als mitjans de comunicació que no pot lliurar els materials de les excavacions al Museu de Mallorca per mor dels problemes amb la sigla que s´exigeix. Correspon al Govern de les Illes Balears canviar si s´escau el Reglament d´excavacions arqueològiques i en el cas de Mallorca, correspon al CIM l´aplicació i la titularitat de les peces. El Museu de Mallorca és dipositari de les peces del CIM i les ha de gestionar amb les seves eines i mitjans. La sigla famosa es va establir el 2005. Però durant els set anys anteriors la sigla que donava el museu als arqueòlegs era molt simple; i abans no es donava sigla, sinó una numeració currens. Tanmateix hi ha centenars i centenars de campanyes d´excavació programades o d´urgència que atès el permís d´excavació s´havien de lliurar al Museu de Mallorca i mai no han entrat, tot i que la sigla exigida era senzilla i mai va ser objecte de queixes. Aquests materials tot i que són de domini públic serveixen tan sols als interessos de la persona que els té en situació diguem que alegal i quan es sol·liciten al Museu de Mallorca perquè figura documentalment que hi haurien de ser, no es poden servir. Vegi´ns alguns exemples: Puig de sa Morisca, Son Ferrer, Sa Mesquida, Son Real, Cabrera, Es Clossos de Can Gaià, Son Forners, Hospitalet, Son Peretó?
Se´m retreu una estricta aplicació de la normativa vigent. La Secció d´Arqueologia del Col·legi de Llicenciats i Doctors en Filosofia i Lletres de les Illes Balears va fer públic un comunicat el mes de novembre de 2006, mitjançant el qual exigia a les autoritats competents "un estricte compliment de les lleis de Patrimoni de les Illes Balears i de la normativa estatal i internacional". Tanmateix, al meu entendre la llei o s´acompleix o no s´acompleix i els adjectius qualificatius hi són de més.

La professió dedicada a la cura dels fons museístics és la de conservador o curador de museus. La tasca és registrar, conservar, estudiar i difondre les col·leccions i està ben definida ens els protocols internacionals, a la legislació vigent i en el codi deontològic redactat per l´ICOM. L´especialitat investigadora dels conservadors i conservadores de museus no és un entrebanc per la cura dels objectes i això inclou la catalogació la qual en tot cas es pot dur a terme per especialistes externs a la institució. És el mateix cas de les biblioteques que poden integrar darreres edicions o best sellers i ser regides i conservades per bibliotecaris especialitzats en incunables, posem per cas.
A la direcció del Museu de Mallorca no li correspon jutjar ni les circumstàncies que envolten les distintes excavacions arqueològiques ni les persones que hi participen; tan sols ha d´informar a les instàncies corresponents i aplicar la normativa vigent. En qualsevol cas, el control del funcionariat sembla del tot imprescindible per allò de la credibilitat de la cosa pública. En aquest sentit, escau informar que la darrera auditoria feta al Museu de Mallorca data del mes de juliol passat.
El Museu de Mallorca conserva col·leccions excepcionals i fons preciosos del patrimoni comú i -ara em permet una opinió molt personal- s´hauria d´apreciar en tota la seva vàlua i possibilitat de cohesió i projecció social i cultural. Té molt que conservar i res que amagar. Deixem la institució al marge de fílies i fòbies.

(*) Del Cos Facultatiu de Conservadors de Museus. Directora del Museu de Mallorca.