Canons a la Llonja

dBlears.cat 23-11-2008
Ángel Aparicio publica un estudi inèdit en què es fa palesa l’existència d’una foneria a l’emblemàtic edifici palmesà
M. Díaz . Guillem Sagrera el va dissenyar el segle XV com a seu de la casa de contractació. Al segle XIX, Manuel Godoy va ordenar que l’edifici de la Llonja es convertís en Reial Foneria de Mallorca. Per això, a l’inici de la guerra del Francès (1808), de la qual enguany se’n celebra el bicentenari, es van aixecar al seu interior fins a cinc forns per a la fabricació de canons amb l’oposició frontal de la societat mallorquina, especialment dels comerciants.
Aquest capítol "inèdit" de la vida de l’edifici palmesà ha estat ara recollit per l’historiador Ángel Aparicio (Palma, 1956) al llibre Sa Llonja. Una fundició de canons durant la guerra de la Independència que es presenta demà dilluns, a les 20.00 hores, al Centre d’Història i Cultura Militar (Santa Margalida) del carrer Sant Miquel, 69 B de Palma.
Aparicio, expert en fortificacions i història militar, analitza en aquest volum, que ha editat Documenta Balear, el "conflicte que es va generar entre els estaments civil i militar arran de l’ordre de Madrid perquè s’establís una foneria a la Llonja després del tancament de la que hi havia a Barcelona", un assumpte que va generar "molta tensió" i més d’una topada entre ambdues parts, que l’autor exemplifica amb diverses anècdotes.
Amb el rei Ferran VII exiliat a Baiona, sud de França, el Consell de Regència, des de Cadis, dóna l’ordre que a Mallorca es munti una fàbrica on fondre els canons que havien quedat inutilitzats en tancar la de Barcelona. "Mallorca era a prop d’aquesta ciutat i era un dels ports menys conflictius", comenta Aparicio.
Encarreguen el pla al coronel Porras, que el tira endavant amb l’ajuda del capità general García de la Cuesta, dos homes que, segons Aparicio, "tenien molt poca afició per l’Illa". No s’ha d’oblidar que la Llonja, com a casa de contractació, "era un magatzem, però ells tampoc no el van valorar com a monument. A més, cal dir que en guerra la normativa dóna prioritat a l’acció militar davant de la civil".
Grans dimensions
Perquè no només es va ocupar la Llonja amb els forns desallotjant-ne les mercaderies, que van haver de traslladar-se al moll, sinó també tots els jardins del voltant, on es van instal·lar els 170 canons que van arribar de Barcelona per ser fosos. Els forns refractaris tenien una base de 3x5 metres i 12 d’alt, i la seva instal·lació va obligar a foradar el trespol de la Llonja. Aparicio considera que en la volta gòtica "haurien de fer forats per a la sortida de fums i gasos", encara que no ha trobat el document que ho confirmi.
En total, aquesta invasió de l’edifici i dels voltants, que havia estat "expropiat per la força" a causa de la guerra, va durar 40 anys.