Zoe Valdés i Herman Puig dialoguen a Palma sobre art i patrimoni

Diari de Balears Digital 10-4-2008

Només cal sortir al carrer i agafar la bellesa que la vida ens ofereix»

N.MARTÍ. Palma. En aquest món brut, mesquí i maquiavèl·lic on sovint estam immersos, sembla difícil de trobar-hi moments de pau i bellesa. Però no ho és si davant et trobes dues persones com Zoe Valdés i Herman Puig, capaços, en només un parell de minuts, de fer-te veure i sentir l'atractiu de tot allò que ens envolta. «La bellesa és el nostre més gran patrimoni. Tot té una bellesa oculta. En les formes, els sentiments o les relacions humanes. Només t'hi has d'acostar i mirar la vida a través dels seus ulls».
Tan fàcil com això i com el que es pogué viure ahir capvespre en la conferència de la Fundació Amics del Patrimoni i que portà a Valdés i Puig a dialogar entorn de la Bellesa del Patrimoni i convidar els ciutadants a «sortir al carrer i mirar la vida, que és bella. Agafar cada un dels fragments de bellesa que ens ofereix, cuidar-los i conservar-los».
Unes manyagues com les que s'intercanviaren ahir els dos protagonistes. De Zoe Valdés, escriptora de llibres com Te di la vida entera (finalista del premi Planeta 1996) o Lobas de Mar (premi Lara 2003), Puig n'aprecià la capacitat «de captar la bellesa i de trasmetre-la a través de les paraules i de la seva manera de veure el món», «no us podeu perdre el llibre Traficantes de belleza», recomanà.
Així mateix, l'escriptora cubana també es va desfer en elogis pel seu compatriota. «Ell és capaç d'esculpir les seves fotografies, de convertir el cos humà en escultures, en un cant a la bellesa». «És una persona que ha treballat molt el tema de la bellesa i jo admir la seva sensibilitat humana» conclogué.
Una bellesa que va molt més enllà de l'art i que, en els temps que vivim, s'ha pogut arribar a banalitzar a causa de l'aparició de les noves tecnologies. «Ara sembla que tothom pugui ser escriptor, fotògraf o cineasta gràcies a la tecnologia, però no tohtom és capaç de trobar la bellesa», definí Valdés, qui arribà a considerar la tecnologia com un «nou totalitarisme» del segle XXI. «La tecnologia no ho és tot, una fotografia pot ser perfecta tècnicament, però quedar-se sense ànima», afegí el seu company en la conferència.
Els dos intel·lectuals, originaris d'una Cuba «que fou bella, però que s'està cada cop enlletgint més», es reconeixen apàtrides, perquè com digueren, en coincidència, és «l'amor, la poesia, l'art i la bellesa» la seva «autèntica pàtria».