Es posa en marxa la rehabilitació integral de l'edifici gòtic de la Llonja

Diari de Balears Digital 7-4-2008

L'arquitecte responsable de les obres pretén recuperar elements originals de la construcció
ANDREU MIR GUAL. Palma. Després que es donàs a conèixer el projecte ara fa prop de set anys, les primeries d'aquest 2008 han vist com es posaven en marxa les obres de rehabilitació de la Llonja de Ciutat. Es tracta d'una empresa certament singular, ja que parlam de recuperar la bellesa d'una de les peces de major valor del gòtic mediterrani.
En aquest sentit, les obres en qüestió neixen d'un consorci signat pel Ministeri de Foment i pel Govern de les Illes Balears, sent aquest, un projecte que s'ha adjudicat a l'arquitecte Pere Rabassa, tal i com ha aparegut aquestes darreres setmanes en diferents mitjans de comunicació de l'Arxipèlag. Els recursos que tindran aquestes obres ascendeixen fins als 2'5 milions d'euros i està previst que aquestes s'allarguin fins arribar als vint-i-un mesos de durada.
La iniciativa de recuperar una construcció com aquesta atorga un valor afegit a la ciutat de Palma, de fet, parlam d'un element que disposa d'un gran pes històric i artístic que forma part del paisatge gòtic característic que abraça l'Illa. Construït durant la primera meitat del segle XV (entre els anys 1420 i 1452), per l'arquitecte Guillem Sagrera, la Llonja s'inscriu en un context marcat per una bonança econòmica que, durant aquells temps, tingué un marcat caràcter mercantil.
D'aquesta manera, a més d'haver estat construïda per raons funcionals, els mercaders mallorquins volgueren fer de la construcció un símbol de prestigi social, tot projectant una edificació marcada per una peculiaritat evident.
L'habitacle que durant els propers mesos serà objecte de feina per als responsables de la rehabilitació, consta d'una única i immensa sala amb forma rectangular que té distints ingressos. Tanmateix, l'interior d'aquest habitacle esdevé dividit per un seguit de columnes que fan possible l'aparició de tres naus ben diferenciades, que disposen de quatre trams cada una.
Pel que fa la part exterior, hem de dir que les façanes tradueixen l'estructura interior a partir d'un joc de rectangles, amb ogives per les obertures. A més, les façanes menors es troben dividides en tres rectangles més amples que alts en correspondència amb les naus. Tant en la part exterior com en l'interior, l'edifici presenta elements decoratius que li sumen sentit. La coberta actual d'aquest element del gòtic civil mallorquí és de teula. A més a més, està suplementada a l'original, que va sofrir un procés progressiu de degradació fins que al segle XVIII es va dur a terme la seva remodelació.
A tot això, convé que s'hi afegeixi que aquesta mateixa coberta es recolza sobre una estructura de bigues de ferro que, segurament, varen ser col·locades a mitjan segle passat.
El projecte de millora d'aquest racó de la ciutat, respon a la necessitat de recuperar un seguit de mèrits artístics que han estat erosionats amb el pas del temps. Segons pareix, aquest no serà un procés de rehabilitació puntual, de fet, l'arquitecte encarregat de dirigir aquestes obres, Pere Rabassa, confirmà que «es tracta d'un projecte que té per objectiu una rehabilitació integral de l'edificació. És a dir, serà una reforma que actuarà tant en els elements interiors com en els exteriors, incidint en alguns espais com ara la coberta».
Tot i això, les actuacions previstes entorn als elements interiors i exteriors que conformen l'edifici es limiten a aspectes purament puntuals, en aquest sentit, es tenen en ment accions com ara corregir el tancament dels finestrals que, a hores d'ara, presenta algunes deficiències. Tal vegada, una de les zones més afectades per aquest procés de canvi sigui la part de la coberta. D'aquesta manera, Rabassa afirmà que «vistes les reformes puntuals que s'han fet anteriorment sobre aquesta estructura, resulta interessant començar una reforma definitiva que permeti recuperar la fisonomia original que va projectar Guillem Sagrera en el segle XV». No debades, la necessitat d'actuar sobre aquest espai de l'edifici no només descansa sobre raons estètiques ja que, durant aquests darrers temps, han aparegut problemes d'humitat (provinents de la mateixa teulada) que han acabat condicionant l'interior de la construcció.
Sigui com sigui, les fites que s'han marcat des de la direcció d'aquest projecte no es limiten a les millores tangibles sobre els elements avui existents a la Llonja. El mateix arquitecte citava que «a més de totes les reformes donades a conèixer, plantejarem a les distintes branques de l'Administració la necessitat de recuperar una bona implantació de l'edifici entre el seu entorn, qualitat de la qual gaudeixen altres grans obres com ara la Seu».
Amb això, l'arquitecte Rabassa planteja la voluntat per poder crear un espai visible i que sigui notori pels vianants, per la qual cosa s'haurà de replantejar l'actual situació dels arbres i jardins, així com la presència d'altres elements urbans com puguin ser els contenidors de fems i les zones d'aparcament que es troben situades al voltants de l'immoble arquitectònic.
Finalment, no podem deixar de banda que es tracta de la rehabilitació d'un edifici públic, fet pel que també serà interessant establir un protocol clar d'utilització que sigui capaç de conjugar pràctiques que acostin els mèrits de la Llonja a la ciutadania amb un òptim estat de conservació de l'estructura de l'immoble.
En definitiva, tot fa pensar que les reformes que s'han posat en funcionament aquests darrers dies no només pretenen recuperar aspectes purament morfològics de l'habitacle, de fet, sembla que el projecte pretén aconseguir un major i també un millor posicionament de l'edifici en el catàleg patrimonial de la ciutat de Palma.