Isabel Turrent: «A casa hi havia un misteri que ningú no volia tocar»

Diari de Balears Digital 30-10-2007
L'autora descobreix el seu passat xueta amb «La aguja de la luz»
M.M.RAYÓ. Palma.
«Ma mare i les meves ties tenien, sense elles saber-ho, hàbits que eren propis dels xuetes», afirmava fa uns dies l'analista política Isabel Turrent. No menjar porc o cremar-ne el saïm, esdevingueren, de sobte, proves irrefutables. I és que bona part de la història de la seva família fou durant anys silenciada sota un vel obscur i pesat que ningú gosà aixecar: «A casa meva hi havia un misteri que ningú no volia tocar». Ningú, menys ella. «A totes les famílies hi ha d'haver un corcó. No vaig parar de preguntar i preguntar, fins que a poc a poc vaig anar col·locant les peces d'un puzle que em va conduir fins a Mallorca». I què hi tenia aquesta mexicana a l'Illa? Els seus orígens.
Així, seguint el rastre de la seva padrina materna, Turrent hagué de viatjar a Mallorca com a part d'una investigació que l'engoliria durant anys i que, fins i tot, l'obligaria a aprendre català. Documents, arxius i bibliografia la menaren cap a un conclusió indiscutible: la branca materna de la seva família provenia dels xuetes mallorquins. Arran d'aquest descobriment la mexicana escrigué la seva primera novel·la, La aguja de la luz (Planeta México, 2006), situada a laMallorca de mitjans del segle XIX i en la qual se submergí tant que arribà a pensar que «escriure ficció és com una malaltia». Quan ho comentà amb Mario Vargas Llosa, l'escriptor li confirmà que aquell «era el procés natural de l'escriptor».
Perquè, malgrat que Turrent estava molt acostumada a servir-se de l'escriptura, mai ho havia fet per a que el resultat final en fos una novel·la. Així, la creació de La aguja de la luz esdevenia un ritus d'iniciació: evidentment pel que fa al descobriment dels secrets de família, però també per tractar-se de la primera aproximació al gènere literari de la novel·la històrica. L'experiència li resultà tan positiva que ja prepara «una història sobre els maies».
Les 480 pàgines a través de les quals Isabel Turrent narra la saga de la família Miró, afincada a Palma, i en què parla dels xuetes mallorquins, han arribat a Palma quasi per casualitat. Editada per Planeta México, Planeta Espanya no està massa disposada a publicar aquest llibre, ni els d'altres autors sud-americans, per qüestions que sols el mercat editorial coneix. Una pena, sospitant que la lectura d'aquesta novel·la resultaria, per a molts lectors, la troballa d'un vertader mirall.