dBalears.cat 19-5-2010
La ponència tècnica de Patrimoni aprovà ahir la restauració i la neteja del mural ceràmic de la capella Reial de la Catedral. L’obra fou realitzada pels dos mestres catalans entre 1908 i 1909
El mural ceràmic i de ferro amb elements de natura presideix el fons de la capella Reial. Foto: Joan Torres
La intervenció ceràmica d'Antoni Gaudí i de Josep Jujol a la capella Reial de la Seu tornarà a lluir un segle després de la seva col·locació. La ponència tècnica de Patrimoni donà ahir el vistiplau al projecte de conservació i de restauració del mur ceràmic. El taller Xicaranda ha estat l'encarregat de realitzar el pla d'actuació, que també gaudeix de l'informe favorable de la UIB. La restauració se centrarà principalment en la neteja dels elements ornamentals i en la consolidació d'altres punts de l'absis de la capella. Entre aquests destaca, a més de la decoració ceràmica d'estil clarament gaudinià, la càtedra episcopal, els relleus de ferro daurat del mur i els policromats, que amb el pas dels anys han agafat brutor.
Els colors d'aquests es veuen avui més deslluïts, destacà ahir el director insular de Patrimoni, Gabriel Cerdà. També la pedra de la càtedra està molt bruta. Pel que fa als grafits, el treball de l'equip de Xicaranda es concentrarà a l'interior de la seu episcopal, al respatller de la qual s'han localitzat alguns esbossos de peixos i vaixells fets pels artistes catalans. Cal sumar-hi, així mateix, la consolidació de les parets, que són les que aguanten els diferents elements i que formen una unitat ornamental.
Problemes estructurals
"És una intervenció amb certa dificultat a la qual s'ha d'afegir la col·locació de les bastides per poder tirar-la endavant", explicà l'aparellador del Bisbat, Bartomeu Bennàssar. Així les coses, abans d'iniciar l'actuació s'haurà de fer un estudi sobre com col·locar aquestes estructures, ja que "no es poden fixar als costats perquè el cadirat del cor és buit", precisà el tècnic. Caldrà realitzar un estudi de com enretirar els bancs laterals per fixar les bastides, indispensables per dur a terme la restauració.
Per la seva banda, el director insular de Patrimoni apuntà que la proposta s'aprovà ahir en dues prescripcions referides a les zones daurades, on "s'han d'evitar reintegracions mimètiques". Cerdà indicà també que aquest projecte és una bona iniciativa just ara, quan s'acosta el centenari de la mort del bisbe Campins, promotor de l'obra", emfatitzà.
Entrades
