diariodemallorca.es 1-12-2009ANTONI MARTÍNEZ TABERNER (*) Fa uns mesos apareixia una carta encertada del Grup d´Opinió d´Arquitectes referida a les intervencions que sovint es fan als llits i rambles dels torrents de les Illes, criticant la seva esterilització i conseqüent pèrdua de qualitat paisatgística. En aquest sentit, l´estiu passat, durant el taller d´estiu de la UIB-COAIB, passant per la carretera d´Esporles-Valldemossa, un convidat conferenciant, el senyor Riccardo Priore, cap de la Xarxa Europea d´Autoritats Locals i Regionals per a la implementació de la carta Europea del Paisatge me va comentar amablement que no compartia la manera de tractar els torrents a Mallorca.
El tractament ambiental i paisatgístic dels torrents ja fa temps que es fa amb molta més delicadesa que les formigonades esterilitzants i les intervencions gratuïtes de maquinaria pesada. En les successives biennals europees de paisatge de Barcelona es poden veure molts projectes d´intervencions a rierols i torrents que són ambientalment amigables, intel·ligents i útils urbanísticament i territorialment. Aquestes intervencions sempre van acompanyades d´infraestructura de seguretat i d´utilització pública a les zones urbanes, tot plegat amb prou subtilesa com per a que el torrent mantingui la seva funcionalitat ecològica i qualitat paisatgística. Aquestes intervencions no es fan sols al nord d´Europa, sinó a molts llocs peninsulars que es van situant molt per davant de les Balears respecte la qualitat paisatgística, i tot això passa davant l´ataraxia del sector turístic, un sector que hauria de tenir clar que el paisatge és la millor promoció turística que tenim. Exemples d´intervencions son: el parc del Llobregat, el riu Sec, el parc fluvial de la Fiumarella, la riera de Sant Cugat, la ribera del riu Gállego a Zuera, el parc de la Seille, preses de Kvilestein, el torrente de Carboneras, etc.
El cas d´Alemanya és ben interessant, fa uns 20 anys va aparèixer pel laboratori d´ecologia de la UIB un jove, de nom M. Mutz, el seu treball consistia en restaurar rierols que havien estat canalitzats i que provocaven puntes immediates de descàrrega desprès de les pluges, un impacte paisatgístic i una destrucció del bosc de ribera. La seva feina era restaurar les riberes, estabilitzar-les amb enginyeria blana i fer que el lloc recuperés la seva funció ambiental i evitar així el fet que els rierols apareguessin com a clavegueres, les quals, dissenyades per a evitar inundacions a un determinat lloc, reproduïen el problema corrent avall. Altres restauracions d´anomenada són les de la regió d´Emscher, en el Rurh, Westafalia, al nord el Rin. A una zona de la restauració de l´Emscher destinada a parc urbà es va deixar un troç d´antiga canalització com a un històric record del passat (M. Houng, 1995).
En el darrer seminari sobre paisatges culturals organitzat pel departament de Territori i Paisatge del Consell de Mallorca poguérem escoltar la conferencia d´E. Luiten que ens explicà el National Belvedere Project, un projecte paisatgístic destinat a restaurar una antiga frontera d´aigua per inundació i així recuperar la identitat cultural d´aquell espai que travessa zones rurals i urbanes. Aquesta zona ja comença a esser un lloc innovador per a un turisme plàcid i familiar. Seria bo, per l´agroturisme i per els pobladors d´interior que es fessin intervencions amables, personalitzadores del lloc, recuperant la idea dels corredors rurals del Pla Terriorial i recuperant la idea dels corredors fluvials que es varen proposar per a arribar des de la mar fins a Pollença per una ruta blana a través de s´Albufereta i el torrent de Sant Jordi o fins a sa Pobla a través de s´Albufera, etc. Seria bo recuperar Mallorca i deixar que els no llocs de les zones amortitzades a nivell privat del turisme industrial costaner, es recuperin amb recursos privats o taxes turístiques (aquestes taxes, mal anomenades ecotaxes, foren suggerides a la Declaració de Mallorca, feta per el Consell d´Europa del 24 al 26 de novembre de 1995, i altres regions, ara més competitives, les han utilitzades satisfactòriament a favor del país i del paisatge).
Si els rierols són importants al nord, a la mediterrània, i més a les illes, els torrents son essencials per les seves funcions ambientals o ecosistèmiques i pel seu valor paisatgístic. Dins climes secs, els torrents són els darrers llocs on es perd la humitat i és allà on es concentra la fauna, són espais de potenciació de vida silvestre, també són llocs refugi de la flora relictual de caducifolis i plantes acompanyants, amb oms, tan mal tractats per la grafiosi. Les riberes són la darrera frontera a l´erosió física, terra que entra al torrent, terra que va a la mar! Els torrents són espais d´infiltració i recàrrega de l´aqüífer, dels 115-170 hm3 /any d´escorrentia superficial a Mallorca, 24,5 s´infiltren a l´aqüífer des dels llits i rambles dels torrents (A. Rodríguez-Perea & W. von Igel, 2003). Per altre banda, els torrents creen un microclima on, particularment a l´estiu, baixa la temperatura i creix la humitat (aquest fet s´ha de recordar als arquitectes que fan paisatge urbà i no s´han especialitzat en paisatge, perquè sovint desaprofiten aquesta capacitat, i no creen ni hàbitat ni habitabilitat amb els arbres de les riberes dels torrents urbans). I hi ha més, els bosquets lineals de ribera sovint poden actuar de corredors ecològics perquè faciliten la connexió de diferents masses naturals o forestals. Finalment hi ha un aspecte a recordar; si qualcú no és capaç de valorar les línies verdes dels bosquets de ribera dels torrents entre els cereals grocs o els rostolls de l´estiu, és que necessita educació paisatgística urgent, i si qualcú no és capaç de valorar els pigments amagats darrera de la clorofil·la, els colors de tardor dels arbres caducifolis, es que està malalt de l´ataraxia abans esmentada.
L´estiu passat es feren moltes bones feines de neteja dels torrents, altres no tant, en qualsevol cas aquestes intervencions sempre són impactants, així i tot les riberes son agraïdes i es recuperen ràpid, ara la majoria de torrents ja tornen estar plenes d´abatzers i rosers, que és el que toca, almanco mentre el bosc de galeria no estigui tancat i ben format i faci ombra als abetzers. Desafortunadament no tots els torrents han tingut un tracte correcte, sovint la maquinaria utilitzada i que va entrar als torrents va ser massa grossa, es varen destructurar marges de pedra en sec, es varen rompre arbres, es va abocar fullaraca, llims i brancam dins els conreus, etc. En qualsevol cas, el que realment embossa i embruta els torrents son rentadores, cadires, fems, plàstics i tota casta d´objectes aliens al torrent, això és el que embruta i col·lapsa per sobre de la pròpia producció primària del torrent, que el que fa és estabilitzar la ribera, facilitar la infiltració i no permetre l´erosió. Els torrents s´han de netejar de la brutor que s´hi aboca i gestionar la vegetació per a que es formi el bosc de galeria, desprès, a l´ombra dels arbres, els abetzers comencen a perdre avantatge i la gestió es fa molt mes fàcil amb maquinaria lleugera i pròpiament forestal.
Desitjo motivar la reflexió per a que, si hi ha unes noves possibilitats de recursos públics per a activitats ambientals als torrents, la execució es faci sota projectes ambientals ben fets, aprofitant el valor paisatgístic, territorial i urbanístic que poden tenir els torrents i sota direccions de persones qualificades ambientalment i amb una sensibilitat educada. S´ha d´aprofitar l´oportunitat i eliminar el formigó dels torrents i s´ha d´anar més enllà de la neteja i anar a crear paisatge i nous recursos territorials, urbanístics i turístics. Hi ha professionals de diferents àmbits amb els requisits esmentats i que estan ben formats, amb ampliacions d´estudis de paisatge i per tant ben allunyats d´aquesta megalomania absenta del sentit de la proporció que sovint ha caracteritzat a l´obra pública a les Balears.
(*) Professor d´Ecologia i de
Disseny del Paisatge de la UIB
Entrades
